EDUCACIÓ

Forçats a canviar d’escola per l’augment del preu del lloguer

Els districtes de Barcelona on puja més el preu dels pisos són els que expulsen més alumnes

“Li he explicat que hi ha nens de la classe que marxen perquè puja molt el preu de les cases a Barcelona i se’n van a pobles on els pisos no són tan cars. Ell em pregunta: «I nosaltres què farem?» Li dic la veritat. Que ara estem bé però que si hem de pagar més potser tindrem problemes”. Són les paraules d’una mare d’una petita escola concertada de l’Eixample que prefereix mantenir l’anonimat. El seu fill fa 2n de primària i el curs passat els seus dos millors amics van haver de marxar de l’escola perquè les seves famílies no podien pagar el lloguer: l’un viu ara al districte de Sant Martí i l’altre a Moià. No són casos aïllats. D’entre totes les conseqüències -econòmiques, socials, laborals- de l’augment del preu dels lloguers a Barcelona` n’hi ha una que afecta especialment els més petits: la mudança forçada de casa en poc temps aboca les famílies a canviar també els fills d’escola. Fins i tot a mig curs.

Malgrat que des de la comunitat educativa diuen que és un problema global, és difícil saber quantes persones es veuen afectades per aquesta problemàtica, perquè el Consorci d’Educació de Barcelona i el departament d’Educació no concreten les causes a l’hora de registrar les dades de matrícula viva -les inscripcions amb el curs començat- ni tampoc els motius de canvis de centre en períodes de matriculació habituals. Tot i això, al Consorci admeten que “és veritat el tòpic que els lloguers són al darrere de molts canvis d’escola”.

Ciutat Vella, on hi ha més fugues

Algunes dades que ho proven són els moviments d’alumnes entre districtes dins de Barcelona: les zones on més pugen els lloguers són les que registren més fugues d’alumnes a mig curs. Per si no n’hi hagués prou, són districtes amb nivells de renda baixos, en què les famílies no tenen recursos per fer front a aquestes situacions. Així, Ciutat Vella (on el lloguer ha crescut un 10,28%, segons la Cambra de la Propietat Urbana amb dades de l’Incasòl) i Sant Andreu (amb un augment del 8%) són els dos districtes que més alumnes van perdre amb el curs en marxa l’any passat, segons dades del Consorci. Tenint en compte el saldo entre alumnat que se’n va i que arriba -també n’hi ha que canvia d’escola però es queda al mateix districte-, Ciutat Vella va perdre 28 alumnes i Sant Andreu 17.

On van a parar aquests alumnes? Els districtes amb més arribades que sortides són Horta-Guinardó (en marxen 26 alumnes i n’hi arriben 41), l’Eixample (se’n van 26 i n’arriben 39) i Nou Barris (en marxen 31 nens i n’arriben 39). Precisament, són els districtes de Barcelona amb els preus dels pisos més baixos: si el preu mitjà era de 929 euros el 2018, a Nou Barris era de mitjana de 674 i a Horta-Guinardó de 746.

Fonts del Consorci expliquen que, més enllà del mercat immobiliari, una bona part de la matrícula viva són arribades de famílies nouvingudes. A petita escala no hi ha problemes per acollir els menors però el problema apareix -diuen les mateixes fonts- quan aquestes altes es concentren en una escola o un territori concret. Per això és important que es faciliti que les ajudes socials a l’habitatge tinguin també en compte l’escolarització dels infants.

Darrere les dades i estadístiques sempre hi ha històries personals. La Lizete lluitarà fins al final per no formar part de la llista d’alumnes que es veuen obligats a canviar d’escola. Des de fa 14 anys que viu al número 10 del passatge de la Pau, a les Drassanes, a Ciutat Vella. Fa poques setmanes va saber que el propietari de la finca l’ha venut a un fons d’inversió i ja ha rebut la notificació que l’informava que havia d’abandonar el pis el 28 de febrer. Ha aconseguit una pròrroga, però des que sap que és víctima de l’especulació immobiliària es planteja canviar de barri i d’escola de la seva filla, de 10 anys.

Una situació “desesperant”

“La situació és desesperant perquè busquem pis però no hi ha res digne al barri, ni de lloguer ni de compra”, lamenta la Lizete, que es veu abocada a començar a mirar en altres zones de la ciutat. Ja té estudiat que cap a Horta i el Guinardó és on els preus es mantenen més assequibles, però té moltes reticències a “canviar el món” de la seva filla. “No només és canviar de pis, també és el teixit de relacions que hem fet aquí, la xarxa amb les famílies de l’escola, la nostra forma de vida. Tot això ho podem perdre”, lamenta.

De fet, la Lizete es pregunta “si val la pena” continuar vivint en un barri “deprimit” on cada cop “quedaran menys veïns”. Ella mateixa ho ha vist a l’escola de la seva filla. A l’Àngel Baixeras, explica, se’n van “una mitjana de quatre alumnes cada curs” a causa de l’augment del preu dels lloguers a Ciutat Vella. És el districte de Barcelona amb més pressió del turisme i també el que més població perd, uns 1.300 habitants cada any.

Al mateix bloc hi viu la Sandra. “Hem prioritzat allargar el contracte fins al juny del 2020, que és quan el meu fill acaba la primària”, explica. La notícia de la venda del bloc a un fons d’inversió li va caure “com un gerro d’aigua freda” perquè és conscient dels “inconvenients logístics” a què s’haurà d’enfrontar si canvia de barri. “Si hem d’anar a viure a Horta farem la vida al metro”, diu. La Sandra, que ara paga 900 euros de lloguer, explica que la gentrificació expulsa gent del barri i alumnes de les escoles des de fa anys, però si no surt als mitjans és perquè “normalment se’n van les famílies més vulnerables, que són les que fan menys soroll perquè tenen poques eines per mobilitzar-se”.

Ella i la Lizete volen presentar batalla. I evitar engrossir unes estadístiques demolidores: Barcelona va gestionar 6.762 altes i 5.738 baixes entre infantil, primària i ESO a Barcelona a la meitat del curs l’any passat, gairebé 500 de les quals eren entre districtes.