El català, un entrebanc per mantenir la custòdia de la filla

BarcelonaUna jutge de Tenerife considera que l’educació en català pot ser “un escull en l’evolució” d’una nena de quatre anys. Aquest és un dels motius pels quals la titular del jutjat de primera instància de Güímar ha pres la custòdia de la seva filla a una mare per donar-la al pare, segons avançava ahir El Punt Avui. La mare, Nadya, que va venir a viure a Ripollet quan va trobar feina a Sant Cugat del Vallès, presentarà un recurs a l’Audiència de Tenerife perquè no la separin de la seva filla.

Segons el redactat de la resolució judicial, la jutge apunta que no té proves que el català no estigui afectant la nena: “A la marxa de la menor a Barcelona, cal afegir-hi que està en una comunitat autònoma definida per unes característiques especials d’integració [...] i la dificultat d’haver d’aprendre una llengua cooficial al castellà, el català, que és la llengua utilitzada per gran part de la societat catalana, així com per les escoles. [...] Tampoc no consta acreditat que la menor estigui adaptada a l’idioma i que aquesta circumstància no estigui suposant un escull en la seva evolució”. Nadya va presentar com a prova l’últim informe de l’escola -a l’educació primària no hi ha notes sinó informes de l’adaptació i evolució dels nens- en què diu que “entén bé les explicacions en català”.

L’ARA ha contactat amb Carles Gràcia, el director de l’escola pública Els Pinetons de Ripollet, el centre on està matriculada la nena, que ha assegurat que ni la jutge ni la mare li van demanar un informe específic sobre la seva filla, i que es va assabentar ahir del cas per la premsa. Gràcia va detallar que va convocar la mare a una reunió ahir a la tarda. “A l’escola no tenim cap conflicte lingüístic, aquí hi conviuen totes les llengües maternes del alumnes sense problemes”. Gràcia enumerava el català, el castellà, l’àrab i també el xinès. El director d’Els Pinetons, sense concretar el cas de la filla de la Nadya, va assegurar ahir que “cap infant de la nostra escola té problemes amb el català”. Gràcia també va explicar que cada cop que arriba un nen de fora de Catalunya que no entén el català segueixen el mateix protocol: analitzen la família i tracen una estratègia d’adaptació particular per a cada cas.

Precedents judicials

El 2009 un jutge d’Alcorcón (Madrid) va amenaçar una mare de retirar-li la custòdia de les dues filles si se les enduia a Vigo i les escolaritzava en gallec perquè, segons l’escrit, “no s’aprecia que [el gallec] tingui cap altra utilitat pràctica”, fora de Galícia. I el 2012 una jutge de Cantàbria va prendre la custòdia d’una filla al seu pare -un veí de Cambrils- perquè considerava que només li parlava en català com una “estratègia” per allunyar-la de la mare.