Més de 3.000 persones centenàries a Catalunya: "Sempre he fet el que he volgut, no m'he cuidat gens"

BarcelonaAna Franco ha fet els 100 anys aquest mes de juny, però vol deixar clar que encara es cus ella els vestits després de tota una vida treballant de modista. L'últim que s'ha fet, per exemple, és una brusa de color rosa, tot i que aquest dimarts ha escollit una elegant jaqueta de cuir de color verd. No ha perdut el sentit l'humor, és molt irònica i a la residència on viu juga al dòmino sempre que pot, expliquen els seus familiars, que reconeixen que encara ara no la poden guanyar. Va estar més de tres dècades treballant com a cap d'una fàbrica tèxtil a Suïssa fent tota mena d'encàrrecs, des de proteccions per a treballadors d'una central nuclear fins a vestits de boda, i diu que totes les peces que fa una modista són importants i cadascuna té el seu secret perquè surti bé. En canvi, no té tan clar que hi hagi un secret per viure un segle; almenys ella sosté que no ha fet res especial per aconseguir-ho: "Sempre he fet el que he volgut, no m'he cuidat gens. He ballat molt i m'he divertit bastant".

És una de les 12 persones centenàries que el Govern ha homenatjat aquest dimarts a la tarda perquè, per primera vegada, el nombre de majors de 100 anys a Catalunya supera el llindar dels 3.000, segons les últimes estimacions de població de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat). Aquestes persones són cada cop més nombroses des dels anys 80 i, a hores d'ara, ja se situen en 3.051. Es tracta d'una mostra més de l'envelliment progressiu de la ciutadania, ja que la xifra de persones més grans de 100 anys pràcticament es duplica cada dècada, mentre que la població de menys de 15 anys va a la baixa. De fet, aquesta tendència es manté estable des del 2018: la població jove es redueix i la resta de grups augmenten, especialment els majors de 65 anys.

L'Ana va néixer el 1925 i, en plena Guerra Civil, treballava fent les cartilles de racionament que s'entregaven per aconseguir productes de primera necessitat, com roba i menjar. Quan va acabar la guerra va aconseguir feina en una joieria i feia peces de bijuteria fins que una amiga seva la va convèncer per marxar a Suïssa perquè allà hi havia més feina que aquí. Després d'una temporada treballant com a cambrera, va trobar feina de modista a la fàbrica on l'acabarien fent cap durant més de 30 anys. "Soc molt senzilla, m'agraden les coses naturals", explica ara que ja està jubilada, tot i que segueix cosint sempre que pot. Com ella, el nombre de persones centenàries ha crescut exponencialment en els últims anys.

Si l'any 1985 hi havia 185 persones a Catalunya que tenen 100 o més anys, el 1995 ja n'hi havia 370, i les següents dècades el nombre encara es va accelerar més: el 2005 eren 815 i el 2015 eren 2.067. En l'última dècada no s'ha seguit el mateix ritme en la progressió, però en tot cas han augmentat un miler i la gran majoria són dones: elles són 2.549 i ells, 502. Per al president de la Generalitat, Salvador Illa, aquest és un "senyal de la qualitat de vida" que hi ha al país. "S'ha de treballar, hem de menjar bé, però tenim qualitat de vida", ha defensat Illa, que també ha reivindicat la sanitat pública i un sistema de cures que atengui l'envelliment de la població. Per al president, tenir una població envellida és "una riquesa".

Més envellida

Catalunya va arribar el juliol passat als 8.154.627 habitants, una xifra provisional que representa un augment de 41.137 persones durant el primer semestre de l'any, d'acord amb les estimacions que l'Idescat ha publicat aquest dimarts. En termes interanuals –és a dir en comparació amb les dades de l'1 de juliol del 2024– suposa un creixement de l'1,1% d'habitants. Pel que fa a l'augment de les persones centenàries, Daniel Rosselló, metge especialista en geriatria del Consorci Sanitari de Terrassa i vocal de docència de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, explica que entre un 20% i un 40% d'aquests casos tan longeus estan associats a factors genètics, si bé cal més recerca per acabar-ho de determinar.

Per entendre l'envelliment de la ciutadania cal mirar l'evolució dels diferents grups d'edat des del 2018. En aquest temps, la població de 0 a 15 anys ha disminuït en 97.786 persones, mentre que els grups de 16 a 64 anys i de 65 anys o més han augmentat en 497.958 persones i 200.774 persones, respectivament. Ara bé, si agafem les dades de l'últim any, el grup corresponent als menors de 15 anys baixa un 1,9%, la franja d'entre 16 i 64 anys augmenta un 1,4% i els majors de 65 anys creixen un 2,3%.

Rosselló assegura que els professionals de geriatria cada dia veuen com els seus pacients tenen edats "més extremes". De fet, aquest últim grup ja representa el 26% del total de la població, cosa que suposa un nou rècord històric i un increment de deu punts respecte a fa quatre dècades. "Per a nosaltres, els pacients de 80 anys són joves", afirma l'expert.

Creixement generalitzat

El grup de persones d'entre 60 i 79 anys arriba a màxims, i ja suposa un 20,1% de la població. En canvi, el grup de majors de 80 anys, que també creix lleugerament respecte al primer semestre del 2025, ara amb el 5,95% dels habitants, no supera en percentatge el rècord del 6,1% assolit els anys 2017 i 2018.

La població augmenta en totes les demarcacions en el primer semestre del 2025: a Barcelona en 26.292 persones, a Tarragona en 7.310, a Girona en 5.072 i a Lleida en 2.463. En relació amb un any enrere i en termes relatius, on més augmenta la població és a Tarragona i a Lleida, amb un creixement interanual del 2,2% i de l'1,4%, respectivament. A Girona el creixement interanual és de l'1,1% i a Barcelona del 0,9%.