Successos

Tanta cocaïna en dos anys com en tot el segle XXI: la droga confiscada al port de Barcelona

Des del 2017 no es registra cap intervenció per estupefaents als molls de Tarragona

Agents de Vigilància Aduanera obrint un contenidor al port de Barcelona.
3 min

BarcelonaGairebé 70 tones en 25 anys. És la quantitat de cocaïna que Vigilància Duanera ha intervingut al port de Barcelona des de l'any 2000. En els últims dos anys i mig, des del 2023 fins a l'agost del 2025, s'ha comissat el 56% d'aquesta droga –gairebé 39 de les 70 tones–, segons dades a les quals ha tingut accés l'ARA a través d'una petició de transparència. Aquest increment és conseqüència de la major eficàcia policial, però sobretot del fet que el port de Barcelona s'hagi convertit en un dels cinc ports d'Europa amb més activitat del narcotràfic internacional. Sobretot pels enviaments que provenen de Guayaquil, a l'Equador, i perquè les màfies ja estan instal·lades a Catalunya.

Evolució de les substàncies estupefaents requisades a la duana del port de Barcelona
Quantitat anual en grams. El 2025 reflecteix les dades de gener a agost

En només un any es van multiplicar per quatre les quantitats intervingudes, i el 2023 els cossos de seguretat que operen al port van trobar 21 contenidors amb cocaïna dins –14 procedents de l'Equador–, amb pràcticament 19 tones de droga. El fet que Barcelona s'hagi convertit en un dels ports més importants de tot Europa, amb un volum creixent de mercaderies –gairebé quatre milions de contenidors passen per les instal·lacions portuàries anualment–, ha fet que les organitzacions criminals hagin posat el focus en la capital catalana per convertir-la en una de les grans portes d'entrada de cocaïna al Vell Continent. Les màfies controlen les rutes marítimes i els ports d'origen, i tenen acords amb xarxes locals perquè la droga arribi al mercat europeu.

Vuit anys sense operatius

En canvi, mentre a Barcelona la cocaïna ha crescut exponencialment, al port de Tarragona fa vuit anys que no se n'intervé ni un gram. L'últim operatiu exitós de Vigilància Duanera va ser del 2017 i es van decomissar menys de tres quilograms de pols blanca. El fet que el tràfic de contenidors sigui residual a Tarragona des del 2022 el converteix en un destí gens fàcil per introduir la droga a la península Ibèrica. Els pocs contenidors que arriben des del continent sud-americà ho fan en comptagotes i estan molt controlats per la Guàrdia Civil, que opera a la infraestructura portuària. La majoria del tràfic és de líquids i sòlids a granel –des de productes químics fins a pinsos– i hi ha molt poques línies regulars que transportin, per exemple, fruita tropical, un tipus de producte que els narcotraficants aprofiten per amagar la droga a l'interior del contenidor.

Evolució de les substàncies estupefaents requisades a la duana del port de Tarragona
Quantitat anual en grams

De fet, l'any passat es van intervenir 2,6 tones de cocaïna a Barcelona que viatjaven entre fibra vegetal dins d'un contenidor provinent de Guayaquil i el destí era una empresa paperera de la zona del Tarragonès.

Altres substàncies

A diferència de la cocaïna, que entra sobretot per via marítima tant des del sud com també del centre del continent americà, la presència d'altres drogues és pràcticament residual: els decomisos de marihuana, èxtasi i heroïna són anecdòtics. Tot i això, aquest primer semestre d'any, la Guàrdia Civil va intervenir marihuana al port de Barcelona. Gairebé 796 quilos. És la primera vegada en tot el segle XXI que això succeeix, ja que històricament Catalunya ha estat un país productor i exportador d'aquesta droga. En els últims mesos, però, s'han començat a detectar enviaments de marihuana des de Tailàndia i el Canadà, especialment a través de l'aeroport del Prat.

El port de Barcelona en una imatge recent.

La segona droga més decomissada en aquests 25 anys al port de Barcelona és l'haixix: 6,5 tones que s'acumulen en operatius registrats en vuit anys. Generalment, les màfies que controlen aquesta droga –marroquins i algerians– la introdueixen a Catalunya tant per via terrestre com per via marítima, però en aquest últim cas gràcies sobretot a les potents narcollanxes que tenen els grups criminals.

stats