Colau: "Només la Generalitat sabia que hi hauria antiavalots al desnonament, han fallat els protocols"

L'alcaldessa es planteja fer una llista negra de propietaris de pisos i un índex de preus recomanats per al lloguer

Continuen les discrepàncies entre l'Ajutnament de Barcelona i el Govern pel desnonament ahir d'una mare amb tres fills al barri de Sants-Badal. L'alcaldessa de la ciutat, Ada Colau, en una roda de premsa per presentar la nova web sobre l'habitatge, ha dit que "els únics que tenien coneixement del dispositiu d'antiavalots per fer el desnonament eren a la Generalitat, que l'executaven, perquè els Mossos depenen de la Generalitat". Ha contestat així  la piulada de la consellera de Governació i Habitatge, Meritxell Borràs, que ahir va afirmar que el consistori no els havia informat d'aquest cas.

"Ahir vam veure un desnonament d'una família amb criatures amb una forta presència d'antiavalots i vam dir que no s'hauria d'haver produït i ho tornem a afirmar", ha insistit l'alcaldessa, però després del  debat a través de Twitter amb els Mossos d'Esquadra, en què fins i tot va intervenir el conseller de Justícia, Carles Mundó, ha estat més conciliadora. "No vull entrar en picabaralles", ha dit, "el que està clar és que ha fallat alguna cosa i que no ha de tornar a passar". "Han fallat els protocols i els hem de revisar, nosaltres intervenim en desenes de casos cada setmana i això va ser excepcional", ha insistit.

L'alcaldessa ha tornat a explicar que feia tres mesos que treballaven per evitar aquest desnonament d'una dona separada per motius de violència de gènere, que vol pagar el deute però no pot, i que estava pendent d'una solució que ha d'arribar d'aquí a dues setmanes quan es reuneixi la taula d'emergència. Alhora, ha insistit que el propietari es va negar a acceptar que l'Ajuntament li pagués el deute o el lloguer de la mare i que és "un gran tenidor de pisos" que la volia fora de l'habitatge. La presència dels antiavalots, per l'alcaldessa, va ser "tràgicament excepcional".

L'alcaldessa ha afirmat que "la principal responsabilitat" dels desnonaments és del govern espanyol del PP i del Tribunal Constitucional, per la suspensió de les mesures antidesnonament de la llei 24/2015. "Si estigués en vigor hauria obligat el propietari a reallotjar la família", ha recordat. Per això ha reclamat agilitzar l'aprovació de la nova legislació i ha demanat canvis legals com fer que el termini mínim dels contractes de lloguer s'ampliï dels tres als cinc anys. 

Entre els canvis legals que proposa l'alcaldessa també hi ha el de regular el preu del lloguer, establint-hi un màxim. "Primer ens van dir que era impossible però la Generalitat ha començat a canviar d'opinió", ha assegurat. I ha afegit que, d'entrada, l'Ajuntament es planteja fer un índex de preus orientatius, perquè propietaris i llogaters sàpiguen quins són els preus de lloguer que s'haurien de marcar a la ciutat. En aquest mateix sentit també es planteja que l'Ajuntament faci una llista negra de propietaris d'habitatges "amb mal comportament" -que, per exemple, facin 'mobbing' immobiliari- "de la mateixa manera que hi ha llistes de morosos".

Amb la suspensió de la llei 24/2015 també es va haver d'aturar el mecanisme per sancionar els propietaris de pisos buits, però s'ha tornat a la via anterior. Colau ha assegurat que ara hi ha 132 expedients en marxa i 118 més en preparació per aquesta mena de casos.

El regidor d'Habitatge, Josep Maria Montaner, ha assegurat que, entre el gener i el juliol, la nova Unitat Contra l'Exclusió Residencial (UCER) de l'Ajuntament ha atès 1.515 processos de desnonament, mentre que en tot l'any passat l'Ajuntament tan sols en va atendre un miler. D'aquests, un 59% de desnonaments es van suspendre o ajornar i un 38% es van solucionar definitivament o de manera provisional. El consistori calcula que només no arriben a atendre un 2% dels desnonaments, i que això passa quan els afectats no els avisen del que els passa.

A la roda de premsa d'avui, Colau i Montaner Colaun ha presentat un nou portal que centralitza tot allò que té a veure amb l'habitatge a la ciutat:  www.habitatge.barcelona (que fa servir el relativament nou domini .barcelona en lloc del .cat). Inclou des del foment del lloguer de pisos buits a les ajudes a la rehabilitació i les mesures de prevenció contra els desnonaments, serveis i recursos que fins ara estaven dispersos per diferents racons de l'immens portal municipal.