Condemnen el CatSalut per no valorar bé el risc d'un malalt mental que es va acabar suïcidant
Els metges de l'Hospital Psiquiàtric de Santa Caterina de Salt van donar-lo d'alta tot i els antecedents i l'oposició de la família
BarcelonaLa titular del jutjat contenciós administratiu 4 de Barcelona ha condemnat el Servei Català de la Salut (CatSalut) a indemnitzar amb més de 94.000 euros una família per no haver valorat bé el risc d'un malalt mental que van donar d'alta i es va acabar suïcidant aquella mateixa nit.
Segons la sentència, a la qual ha tingut accés l'ACN, els metges no van "ponderar" el risc que suposava que el pacient fos donat d'alta poques hores després d'un primer intent de suïcidi fallit ni "se'n van estudiar ni valorar els antecedents", ja que l'home ja havia estat ingressat dues vegades al mateix centre. El Servei Català de la Salut pot interposar un recurs d'apel·lació a aquesta sentència.
Els fets es remunten al juliol del 2008, quan un home va ser ingressat a l'Hospital Psiquiàtric de Santa Caterina de Salt després d'haver-se intentat suïcidar. Poques hores després, els metges del centre van decidir donar-li l'alta, tot i l'oposició de la família, que va alertar de "l'alt risc" que suposava que tornés a casa. El pacient va ser traslladat a casa seva en ambulància, ja que la família es va negar a recollir-lo. Pocs minuts després d'arribar al seu domicili, va provocar una baralla familiar, va marxar i es va suïcidar.
L'home ja havia estat ingressat en dues ocasions anteriors a l'Hospital Psiquiàtric de Santa Caterina, els anys 1998, any en què se li va diagnosticar esquizofrènia paranoide i trastorn mixt de personalitat, i el 2003.
La sentència, amb data del 28 de maig, afirma que "cap dels facultatius que tenien al seu abast" la decisió sobre què fer amb el pacient va actuar correctament. Segons el tribunal, "van fallar els mitjans sanitaris per evitar el suïcidi" d'una persona "vulnerable". A més, assegura que els facultatius "no van ponderar el risc que presentava" el pacient "no només en el moment de l'ingrés", sinó que "ni tan sols es van estudiar ni valorar els antecedents que hi havia al mateix hospital".
La jutgessa afegeix que "no s'explica" com l'equip de psiquiatria "va desatendre" tant aquests antecedents com les observacions del metge de guàrdia, que va declarar que es va ometre el protocol de temptatives de suïcidi de l'hospital. A més, qüestiona que el psiquiatre de guàrdia li augmentés la medicació i li prescrivís una visita urgent l'endemà al centre de salut mental per valorar i ajustar el tractament, i es pregunta "què va impedir al metge de família deixar-lo ingressat".
El tribunal creu que "si la resposta" és, com va manifestar un doctor, que "els metges de guàrdia tenen una sèrie de pressions, com el nombre d'estàncies, les habitacions disponibles o que estan molt condicionats, l'atribució de la responsabilitat en aquest cas és nítida i exclusiva dels serveis de salut mental", ja que van "posar en risc la integritat" tant del pacient com de la seva família. També posa de relleu que no es valorés el "clamor familiar" sobre el risc de donar-li l'alta.
La sentència conclou que hi va haver una "molt deficient prestació del servei públic sanitari", i que si no hagués existit, "no s'hauria produït el lamentable suïcidi", fins al punt que la decisió del pacient d'atemptar contra la seva vida "no hauria tingut lloc".
