Societat 29/05/2020

El confinament amb fills petits genera més malestar emocional

La presència de nens menors de 14 anys a la llar és més determinant que el nombre de nens, segons una enquesta de l’ARA

Auri Garcia Morera
4 min
Confinar-se amb fills petits genera més malestar emocional

BarcelonaEl confinament pel coronavirus ha generat situacions diverses en funció de les circumstàncies personals, i això s’ha traduït en una afectació emocional també desigual. Entre altres factors, la situació familiar i la situació laboral són determinants en el malestar emocional, segons una nova enquesta de l’ARA, en col·laboració amb el Grup d'Investigació en Estrès i Salut de la Facultat de Psicologia de la UAB, que ha recollit més de 12.000 respostes.

El confinament amb fills petits genera més malestar emocional. L’afectació emocional és més alta com més menors de 14 anys hi ha a la llar, però amb una diferència més gran entre els adults que no viuen amb cap nen i els que viuen amb 1 o 2 nens, i més petita entre els adults que viuen amb 1 o 2 nens i els que viuen amb 3 o més nens. La presència de nens menors de 14 anys a llar, per tant, és més determinant que el nombre de nens que hi hagi.

Els adults que conviuen amb 1 o 2 menors de 14 anys tenen puntuacions força més altes que els adults sense fills petits, sobretot quan se’ls pregunta si estan tristos, enfadats o ansiosos. Els que conviuen amb 3 o més nens estan pràcticament igual de tristos o enfadats, però més ansiosos. També hi ha diferències, tot i que més petites, en la gestió de la situació a nivell més pràctic i en les perspectives de futur.

L’investigador de la UAB Joaquim T. Limonero, responsable de l’estudi juntament amb Jordi Fernández-Castro, assegura que “amb els fills hi ha un patró molt clar”, i considera que és comprensible que aquest factor es tradueixi en l’afectació emocional. Destaca que “tenir fills marca la diferència, però també hi ha diferències en funció del nombre”. Com més persones hi ha a la llar, afegeix, “és més difícil mantenir rutines, perquè es van descompensant”.

Confinar-se amb fills petits genera més malestar emocional

Diferència entre ERTO i acomiadament

La situació laboral també té una relació molt marcada amb la gestió del confinament i amb l’afectació emocional. En aquest aspecte, el ventall de situacions és molt ampli: alguns treballadors han hagut de seguir anant a la feina malgrat el risc de contagi, altres han passat a treballar des de casa, i entre els que han deixat de treballar, el gruix han sigut afectats per expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i altres han perdut la feina.

Els que combinen la feina fora de casa amb el teletreball tenen millors resultats en gairebé tots els indicadors que els que han seguit anant a la feina igual i també que els que han passat a treballar sempre des de casa. Entre aquests dos col·lectius, cadascun amb els seus propis motius de preocupació, la majoria de xifres són molt similars. Amb teletreball, això sí, hi ha menys enuig i més ansietat.

Els afectats per un ERTO donen respostes més pròximes a les dels que continuen treballant que no pas a les dels que han perdut la feina de manera permanent. Els afectats per un ERTO són gairebé igual d’optimistes sobre el futur després de la pandèmia que els que segueixen treballant, estan a mig camí en afectació emocional, i només s’equiparen amb els que han perdut la feina en el fet que mantenen poc les rutines.

Els que han perdut la feina de manera permanent tenen puntuacions molt pitjors que la resta en gairebé tots els indicadors, i especialment en les preguntes que es refereixen directament al malestar emocional. Manifesten, sobretot, molta més tristesa, i també més enuig i ansietat. La percepció de donar suport és més alta que la percepció de rebre suport en tots els grups. En els que han perdut la feina, però, la distància és més gran.

L’evolució, estabilitzada

L’Observatori del Confinament, impulsat per l’ARA en col·laboració amb la Facultat de Psicologia de la UAB, ha recollit més de 43.000 respostes en tres enquestes diferents que s’han fet en la tercera, la cinquena i la setena setmana del confinament. Aquesta última, quan ja s’havien permès els passejos amb nens i es començava a permetre passejar i fer esport als adults, sempre dins de les franges horàries.

Paradoxalment, de la tercera a la cinquena setmana les restriccions van canviar menys però les respostes van canviar més que de la cinquena a la setena setmana. La incertesa primer va créixer i després ha tornat a recular i ha quedat en un punt intermedi, mentre que l’optimisme primer va baixar i després ha quedat estabilitzat, igual que la percepció de la pròpia capacitat de gestionar el confinament o el manteniment de rutines.

“Primer era una situació nova i poses els mecanismes per adaptar-t'hi, i a mesura que va passant el temps aquests mecanismes van funcionant”, explica Limonero. A l’inici, la situació va ser més xocant. Després, tot i que la situació es mantingués, ens hi vam acostumar. Ara, amb l’inici del desconfinament, encara no es noten grans canvis. Segons el professor i investigador de la UAB, és previsible que es notin quan passi més temps.

En les preguntes sobre malestar emocional, primer hi havia una petita millora i després tornen a empitjorar i queden en un punt intermedi. Concretament, entre la penúltima i l’última enquesta hem passat a estar una mica menys tristos i ansiosos, però força més enfadats. “És normal, la gent manifesta enuig contra altres”, opina Limonero. Alerta, però, que la necessitat de buscar culpables ens pot fer més manipulables.

stats