La conflictivitat social per l’ús de la llengua és “baixa o nul·la”

Barcelona“Catalunya té un règim de convivència lingüística exquisit i excel·lent”. Aquesta és la principal conclusió que extreu el síndic de greuges, Rafael Ribó, de l’informe sobre els drets lingüístics a Catalunya que ahir va entregar al president de la Generalitat, Artur Mas. El document, que Ribó espera que sigui portat a debat i aprovació al Parlament en les pròximes setmanes, conclou que el nombre d’actuacions del Síndic relacionades amb temes lingüístics el 2013 és molt baix. De les més de 9.200 queixes, consultes i actuacions d’ofici, tan sols 64 fan referència a l’àmbit de la llengua: 42 per la vulneració dels drets en l’ús del català, 20 per l’ús del castellà i 2 per altres temes. Des del 2008 se n’han fet 943 i cada any són més escasses, una realitat extrapolable a l’Estat -el Defensor del Poble ha rebut només 3 queixes d’aquest tipus des del 2012.

Segons l’informe, “això és una evidència més de la baixa o nul·la conflictivitat social que genera el model lingüístic català”. Un model que el síndic demana que “es mantingui i s’aprofundeixi”, més enllà del futur polític de Catalunya, les diferències partidistes o les conseqüències de la consulta del 9-N. “Tenim un tresor a les mans que es diu convivència lingüística”, va afirmar Ribó en declaracions als mitjans, per destacar que el règim lingüístic català està reconegut i citat com a exemple a seguir pel Consell d’Europa. Una de les proves d’aquesta situació és el baix percentatge de queixes relacionades amb la llengua en l’àmbit educatiu.

De fet, el 2013 no es va rebre cap queixa per vulneració de drets en persones castellanoparlants a les aules -sí que es van fer 2 consultes-. Segons Ribó, més enllà de “la gran imatge que es ven a nivell mediàtic”, el model lingüístic que segueix l’escola catalana no és motiu de queixa. “Una immensa majoria de la població de Catalunya ha vist grans avantatges de la immersió lingüística, avantatges per a tothom. I els resultats són que en acabar el cicle escolar bàsic es garanteix que tothom conegui les dues llengües”, va afegir. La major part de les queixes per vulneració de drets en l’ús del castellà fan referència a conflictes amb l’administració local o senyals de trànsit escrits únicament en català.

A l’espera de veure si la llei per a la millora de la qualitat educativa (Lomce) vulnera els drets dels ciutadans de Catalunya, el síndic va apuntar que “pot envair competències de la Generalitat i tenir un efecte de distracció o tergiversació de drets, començant per la provisió absolutament desmesurada dels que es vulguin acollir a la llei”. Feia referència als 6.000 euros que la llei obliga a pagar a les famílies que vulguin escolaritzar els seus fills en castellà.

Toc d’atenció a Madrid

Davant de la situació que es viu a Catalunya, Ribó considera que “hi ha una carència de polítiques que tractin la convivència lingüística per part d’Espanya”. L’informe denuncia que el govern espanyol incompleix “reiteradament” els mandats en matèria lingüística fixats per la Constitució i tractats internacionals firmats com la Carta de les Llengües. Sense anar més lluny, va posar com a exemple el fet que l’executiu espanyol no respecti, entre d’altres, l’article 3.3 de la carta magna, que estableix “l’especial respecte i protecció” de la riquesa lingüística de l’Estat.

Amb tot, Ribó va criticar el poc respecte per l’ús del català que tenen alguns funcionaris i institucions de l’Estat com Hisenda, Trànsit i la Seguretat Social. Tot i que va reconèixer la “sensibilitat” d’alguns alts càrrecs espanyols -també de l’exèrcit- en relació al model lingüístic català, el síndic va lamentar “l’escassíssima col·laboració de la Delegació del govern espanyol a Catalunya” en aquesta matèria. Així, no es va estar de recordar que el Consejo de las Lenguas, creat el 2007, està “inactiu i sense projecció”.

Entre les recomanacions que s’inclouen a l’informe cal destacar l’adopció de mesures immediates per garantir el plurilingüisme a l’Estat, la culminació de “l’esforç” d’administracions públiques i empreses que presten serveis d’interès general a Catalunya per garantir el dret d’elecció lingüística del ciutadà, “apostar de manera decidida per la formació del personal al servei de l’administració de justícia” -garantint un coneixement adequat i suficient del català- i avançar en la normalització lingüística d’àmbits com el consum i el cinema.