El covid satura els CAP: reben dos milions de visites més a l'octubre

La pandèmia copa quasi un terç de l'activitat als centres, on més de la meitat de les consultes són virtuals

L’atenció primària porta vuit mesos fent un sobreesforç per absorbir la demanda del covid-19 mentre, alhora, intenta mantenir l’activitat ordinària. Però els professionals sanitaris no poden desdoblar-se i l’erosió és tan gran que s’han prioritzat les consultes relacionades amb el virus en detriment de la resta de patologies, segons mostren les dades fins a l’octubre. Les visites ordinàries per malalties no covid-19 han caigut un 12% respecte a l’any passat –resultat sobretot dels mesos de confinament domiciliari–, però si s’hi suma la feina que genera el covid-19 especialment en aquesta segona onada, l’activitat als CAP ha augmentat un 6,8% respecte al 2019. “L’atenció primària és la línia assistencial que més ha patit durant la pandèmia i no sempre s’ha percebut”, assegura el director del CatSalut, Adrià Comella.

La segona onada està generant una demanda molt més elevada a l’atenció primària que la primera. En part, perquè entre el març i l’abril la batalla es lliurava sobretot als hospitals. Aleshores l’activitat habitual dels ambulatoris es va reduir quasi a la meitat. En canvi, en el segon embat, pràcticament el 97% de l’activitat ordinària s’ha mantingut i, alhora, s’ha assumit un escreix de consultes, tant presencials com virtuals, per atendre majoritàriament casos o sospites de covid. El mes d’octubre n’és la prova fefaent (vegeu gràfic): si l’any passat es van fer 4.879.000 consultes, enguany s’han fet gairebé dos milions de visites més, un total de 6.654.360. I de fet, pràcticament un terç de l’activitat del mes passat era covid.

Però la primària no sempre ha pogut mantenir el tipus davant les envestides. “Entre març i juny l’activitat cau molt, sobretot l’atenció presencial”, explica Comella. El mes de març es van deixar de fer un 20% de les visites amb  relació a l’any passat; a l’abril, l’activitat no covid es va enfonsar un 44%, i al maig, un 33%. De fet, no és fins al juny que remunten les dades i fins l’agost que realment no es consolida aquesta recuperació. Això sí, amb un augment de la demanda covid cada cop més gran. “Això és el que provoca la sensació de gran saturació amb què viuen els professionals”, admet el director del CatSalut.

Més de la meitat de les visites són virtuals

Un fet que marca un abans i un després de la pandèmia a l’atenció primària és la presencialitat a les consultes. Si al gener el 80% de les visites es feien cara a cara, a l’abril van desplomar-se fins al 25%. En aquell període, el Govern va demanar a la població que evités adreçar-s’hi tant com fos possible i es comuniqués amb els seus metges o infermeres de capçalera per videotrucada o telèfon. A poc a poc, aquesta proporció s’ha anat compensant i des d’aquest octubre, durant l’època d’acceleració de l’epidèmia, el 43% de les consultes són presencials. 

“El covid ens ha fet replantejar-nos l’atenció que fem a la primària: hem d’intentar fer un 60% de les consultes presencials i el 40% restant telemàtic”, destaca Comella. En aquest sentit, Salut planteja la incorporació de 8.000 webcams als CAP, 3.000 ordinadors portàtils, mig miler de telèfons i desplegar una plataforma pròpia de SMS per potenciar l’assistència telemàtica.  

Salut aposta per mantenir fins a un 70% d'atenció no presencial als CAP

A l’estiu els hospitals vivien una treva. En canvi, l’atenció primària encarava, possiblement, la seva època més dura, fent-se càrrec de l’atenció i el seguiment dels contagis, que anaven  in crescendo al conjunt del país a mesura que passaven les setmanes. Des d’aleshores els CAP han dirigit les proves PCR i els cribatges massius, han assistit el 80% dels malalts i han evitat que molts malalts fessin complicacions. També han entrat a les residències i als domicilis i s’han convertit en el lligam de Salut amb les escoles. Però la falta de mans, el tancament de consultoris locals durant l’estiu –un 30% dels quals encara no han reobert– o el seu paper cabdal en la vigilància epidemiològica han portat al límit uns centres amb una falta de recursos crònica.

El covid ofega la primària: "Ens retallen temps i el temps és la nostra eina"

Salut treu pit d'haver contractat 3.258 professionals per reforçar l'atenció primària, dels quals 2.089 són personal administratiu (eminentment els perfils dels gestors covid, els referents a les escoles i els d'extracció de mostres per a les proves diagnòstiques). De professionals sanitaris pròpiament se n'han incorporat 1.169: 249 facultatius -metges de família, psicòlegs, pediatres i odontòlegs-; 494 diplomats en infermeria i treball social; 426 auxiliars d'infermeria.

Una desena de CAP nous

Sabent que els 568 centres cívics, llars de jubilats i pavellons municipals cedits pels governs municipals per a la campanya de vacunació de la grip tard o d'hora seran reclamats per als seus usos convencionals, Salut posarà barracons a disposició d'un total de 60 CAP per poder treure fora dels centres el triatge i l'atenció a persones amb problemes respiratoris i símptomes compatibles amb el covid.

“A la primària no ens posen carpes per l’allau de covid com als hospitals”

Aquests espais seran semblants als cinc edificis hospitalaris satèl·lits que ja s’estan construint, tot i que de dimensions més reduïdes (entre 40 i 60 metres) i amb una vida útil de tres a cinc anys. Segons Comella, la xifra de CAP beneficiats es podria ampliar fins arribar al centenar, però per ara només està previst que una seixantena entrin en funcionament al gener.

El CatSalut també preveu una desena de construccions de més envergadura per la via del contracte d'emergència per a altres CAP que s'han quedat massa petits i que necessiten solucions més estructurals. Per exemple, un centre a Mollerussa, un altre a Torredembarra i diversos a l'àrea metropolitana de Barcelona. No obstant això, aquestes actuacions no es faran fins a l'any que ve.