Salut aposta per mantenir fins a un 70% d'atenció no presencial als CAP

BarcelonaLa pandèmia del covid-19 va obligar els centres d'atenció primària (CAP) a reinventar-se. Les atencions telefòniques i domiciliàries es van imposar en gran mesura a les visites presencials per facilitar el confinament i minimitzar el risc de contagis. En plena desescalada, però, l'activitat de la primària no ha tornat a l'estadi inicial. S'ha mantingut el triatge a la porta dels centres, on sovint es formen cues de pacients, i moltes atencions es continuen fent a distància. L'objectiu és evitar la concentració de persones a les sales d'espera, però Salut també hi veu una oportunitat per descongestionar i desburocratitzar el sistema i millorar la "qualitat" de l'atenció: "Totes les necessitats que es puguin resoldre telemàticament han vingut per quedar-se", afirma Jaume Benavent, referent d'atenció primària del CatSalut, i explica que la voluntat és mantenir per ara entre un 60% i un 70% de l'atenció no presencial als CAP, que tan sols era d'un 10-20% abans de la pandèmia.

Benavent apunta que l'atenció presencial ha de continuar tenint un paper "rellevant", però afegeix que la pandèmia ha demostrat que hi ha "altres formes d'atenció útils", com són el seguiment telefònic, telemàtic o la videoconsulta. Amb aquestes eines, argumenta, es guanya temps i es dona un "valor afegit" a les atencions que, segons el criteri dels professionals, s'han de fer en persona. "La presencialitat s'ha de reservar per a les consultes de valor clínic", coincideixen fonts de l'Institut Català de la Salut (ICS) –del qual depenen un 80% dels CAP–, i reivindiquen un ús més "racional" del sistema de salut.

Benavent admet que aquest "canvi de paradigma" ha sigut molt ràpid i entén que hi hagi una certa "inquietud" entre la població: "Hem de fer més pedagogia". Marea Blanca, de fet, denuncia que en aquests moments hi ha "massa barreres" per aconseguir una visita als CAP. Ja no només físiques a la porta dels centres, sinó també telefòniques. "Sovint les línies no estan operatives, i quan aconsegueixes parlar amb una administrativa et diu que el metge ja et trucarà", afirma Trini Cuesta, membre de la plataforma de col·lectius en defensa de la salut pública. Cuesta afirma que hi ha "molta confusió" entre els usuaris, especialment els de més edat, i avisa que l'atenció actual "pot deixar molta gent enrere".

I què hi diuen els professionals? El Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) valora el potencial de les noves formes d'atenció, però en un comunicat aquest dimarts afirmaven que "donar hora de visita a una persona, que fins ara era ben senzill, sembla una cadena d'obstacles". I alertava: "Posar barreres en l'accessibilitat i en la visita presencial pot comportar molts errors de diagnòstic i també molt malestar entre els pacients". Uns pacients que "no acaben d'entendre que les terrasses estiguin plenes i els CAP buits", concloïen. El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar (Camfic), Antoni Sisó, creu que cal limitar la presencialitat per evitar "aglomeracions" i possibles rebrots, però també que "molta gent està arribant al límit i necessita ser atesa": "Hem d'atendre tota persona en la qual intuïm un mínim indici de patiment físic o psicològic".

La solució, per a Benavent, passa per "individualitzar" cada cas i decidir a partir d'un "diàleg" amb el pacient, i accepta que cal "millorar l'accessibilitat" al sistema, especialment a nivell telefònic. "En alguns centres encara no hi ha una resposta adequada", afirma. Diversos professionals consultats assenyalen que part del problema és la falta d'unes directrius clares. Així com el CatSalut treballa perquè l'atenció presencial sigui ara d'entre el 30% i el 40%, l'ICS va enviar el 26 de juny un correu a les direccions dels CAP –al qual ha tingut accés l'ARA– en el qual demanava "garantir les visites presencials en un mínim del 40% de l'agenda". Benavent creu que es tracta d'una qüestió de matís i avança que en els pròxims dies s'establirà una coordinació amb l'ICS per "donar els mateixos missatges".

"Fins ara les direccions de cada centre han adaptat les recomanacions com han pogut", explica Mireia Moret, membre de Rebel·lió Atenció Primària. I això, apunta Cuesta (Marea Blanca), ha donat lloc a casos de persones a les quals els ha sigut molt complicat contactar o veure un metge o que han acabat recorrent a la sanitat privada. "Aquestes coses no poden passar, com tampoc pot ser que truquin a un familiar meu per informar-lo d'un tumor al pulmó", afegeix.

Falta de personal a l'estiu

Pacients i professionals temen que aquestes situacions vagin a més al llarg de l'estiu, que arriba amb els metges i infermeres cansats per l'esforç fet durant la pandèmia i amb la instrucció de fer vacances de cara a possibles rebrots a la tardor. "Això afegeix una capa més de dificultat a l'hora de quadrar les visites", reconeixen fonts de l'ICS. Meritxell Sánchez-Amat, presidenta de FoCAP, augura que la falta de professionals i recursos també dificultarà el contacte dels pacients amb els seus metges de referència, i insisteix que això pot generar "desafecció". "Cal, ara més que mai, un esforç perquè la població senti que som accessibles", sentencia.