ENTREVISTA
Societat 15/05/2020

Adolfo García-Sastre: “No sabem fins a quin punt l’estiu reduirà els contagis”

Entrevista al director de l’Institut de Salut Global i Patògens Emergents de l’Hospital Mount Sinai

Gemma Garrido Granger
5 min
Adolfo García-Sastre: “No sabem fins a quin punt l’estiu reduirà els contagis”

Santa Coloma De GramenetSón les vuit del matí a Nova York, un dels focus més crítics del covid-19. El director de l’Institut de Salut Global i Patògens Emergents de l’Hospital Mount Sinai, Adolfo García-Sastre (Burgos, 1964), atén l’ARA per telèfon al seu despatx ubicat a l’avinguda Madison, dins del prestigiós centre sanitari de referència de Manhattan. Catedràtic de medicina i microbiologia, acumula 25 anys d’expertesa en l’estudi dels patògens que causen les malalties víriques més preocupants per a les autoritats sanitàries, com ara la sida o l’Ebola. Ara al seu bagatge s’hi suma també el covid-19.

Per què el covid-19 ha posat en joc la salut pública global?

El covid-19 és un fenomen quasi únic perquè s’ha donat en unes condicions demogràfiques molt diferents a les d’altres episodis epidemiològics. Tenim una medicina moderna, una esperança de vida molt alta, però hi ha molta més gent susceptible a infectar-se. Tot això aplana el camí a un virus com aquest, que és nou, que és respiratori i, per tant, molt contagiós. Segurament la magnitud sigui el factor clau: el virus afecta tots els països del món, a diferència d’altres brots com el del Zika, delimitats geogràficament. L’altre factor és que encara no hi ha cap mesura a l’abast per tractar o prevenir els casos immediatament.

Per què diu que és “quasi únic”?

Perquè això també ha passat amb alguns brots com els de la grip -no tots, esclar-, i segurament la del 1918 va ser encara més devastadora que l’actual. Aquest virus és nou, però no podem descartar que en un altre moment, fa 600 anys, no hi haguessin coronavirus similars. El cert és que els resultats aleshores no van ser tan dramàtics perquè no hi vivíem tanta gent al món. La societat actual era inimaginable fa un segle, interconnectada, amb una dependència econòmica tan elevada i una densitat poblacional tan gran.

Doctor, coneixem el genoma del virus i tenim eines de diagnòstic, malgrat que encara no es puguin implementar a gran escala. Què ens cal per controlar el covid-19?

Trobar la vacuna, que per desgràcia requereix molt més temps que el desenvolupament de mètodes diagnòstics, els quals cada vegada estan més evolucionats i perfeccionats.

A propòsit de la vacuna, una cosa és que es provi i funcioni, i una altra que arribi a la població.

Sí, i per això ja s’estan plantejant mesures de risc. Parlem de començar a preparar dosis a partir dels resultats dels assajos clínics grans, perquè es puguin anar distribuint abans de conèixer les seves dades d’efectivitat. I això és un risc econòmic perquè potser que l’efectivitat no sigui prou bona. Amb tot, si ens esperem a tenir les dades definitives, encara arribarien més tard. És un risc que cada autoritat sanitària haurà de decidir si vol assumir.

Vostè què en pensa?

Crec que sí que val la pena, perquè el pressupost per preparar dosis de vacunes que potser després no funcionen serà mínim si el comparem amb les pèrdues econòmiques que ja està causant el covid-19. El daltabaix econòmic ja s’està produint. Però, si la vacuna funciona, s’avançarà molt en la preparació de les dosis. Escurçarem terminis dos o tres mesos. Com més temps passi sense tenir-ne una, més casos i més morts.

També hi ha moltes esperances posades en la immunitat natural.

Jo soc optimista. No coneixem cap virus respiratori similar que a la primera infecció no doni lloc a una certa protecció davant d’un segon contagi. El que hem de saber és en quin grau es produeixen i què podem esperar dels anticossos. Per exemple, si protegeixen de la malaltia però no de la infecció, o si les persones que els tenen serien més o menys contagioses en cas de reinfecció que els que se’n contagien per primer cop. Tampoc sabem quin és el nivell mínim d’anticossos per protegir-nos.

En un primer estudi serològic parcial, s’estima un 5% d’immunitat a Espanya. És una xifra baixa...

La serologia et dona una proporció de gent que ha estat infectada, però el resultat depèn molt del marge d’error del test que s’ha utilitzat. No sabem l’abast del virus, però sabem que la majoria de la població no s’hauria infectat. A Espanya potser s’arriba al 10%, però segueix sent una xifra baixa. Dubto que s’arribi al 50%, que és quan es podria començar a parlar d’immunitat de grup.

¿Una segona onada de contagis a la tardor podria ser menys agressiva?

De nou dependrà de quanta gent sigui immune. Si acabem amb la pandèmia serà perquè tenim immunitat vacunal, o perquè la majoria de les persones adquireixen la immunitat de manera natural, és a dir, infectant-se i generant anticossos. A l’inici de la pandèmia, tothom és susceptible a contagiar-se. Potser després d’aquesta primera onada, si tenen anticossos protectors, hi ha un 10% de la població curada que ni pot reinfectar-se ni pot transmetre el virus. Però la xifra hauria de créixer molt per aconseguir disminuir la circulació, i per assolir aquest increment caldrien molts contagis.

I molts riscos.

Exacte. Imagini que llancem una vacuna amb efectes adversos que mata a un nivell poblacional similar al del virus. ¿La faria servir? No crec que sigui un preu que estiguem disposats a pagar.Això seria el mateix que no prendre mesures de contenció i deixar que el virus continuï el seu curs per generar immunitat.

De tota manera, els models predictius plantegen una treva a l’estiu per les altes temperatures.

No sabem fins a quin punt l’estiu pot contribuir a reduir els contagis, però és una hipòtesi basada en l’evidència d’altres virus respiratoris que coneixem, i que en general són estacionals i tenen el pic màxim sobretot amb el fred.

¿Aquest virus podria tenir un comportament diferent?

No ho sabem, però seria difícil que s’adaptés a condicions que altres patògens similars no resisteixen, i més tenint en compte que és molt nou. És probable, doncs, que el risc de contagi sigui més baix durant l’estiu, també per les mesures de contenció que s’han implementat.

A Espanya encara s’anuncien unes 200 morts al dia.

Les defuncions reflecteixen els contagis de fa dues o tres setmanes. Les xifres de diagnòstics van de baixa des de fa dues setmanes i això significa que l’impacte en la corba de morts apareixerà la setmana que ve.

¿Ja hem passat la pitjor fase de la pandèmia, doctor?

Això no s’ha acabat. No estem guanyant el virus: mentre circuli, hi haurà morts. S’ha criticat molt que es posés la grip com a exemple, però crec que hi ha una reflexió important al voltant: també mata molt anualment, però com a societat ho hem acceptat i no fem esforços per minimitzar els riscos. Per guanyar el covid-19 hi té molt a veure la nostra reacció com a societat.

¿Es refereix a no aixecar les mesures de contenció massa ràpid?

Sí, però també a la necessitat de tenir una bona capacitat diagnòstica per fer els confinaments específics -aïllar els positius i els seus contactes- amb la màxima agilitat.

stats