Societat 15/04/2020

Espanya no compleix els requisits per al desconfinament

La incapacitat de fer tests massius és, per ara, el gran escull per tornar a la normalitat

Natàlia Vila / Júlia Manresa
7 min
Una infermera fa un test ràpid a un pacient

Barcelona / Brussel·lesLa manca de tests generalitzats per diagnosticar el coronavirus és un dels motius principals pels quals Espanya encara està lluny de complir amb les sis exigències que va dictar dimarts l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per començar el desconfinament. El cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, ha constatat aquest dimecres al matí que fer més proves diagnòstiques és una assignatura "clarament pendent" per sortir del confinament. Trilla ha insistit a Catalunya Ràdio que cal fer més tests per detectar els casos i aïllar-los –i també els contactes– com a única via possible per controlar la transmissió. Tot i això, defensa que cada vegada hi ha més capacitat de fer proves.

Els tests, el principal escull a Espanya per complir amb els requisits de l'OMS abans del desconfinament

Segons un document publicat dimarts per l'OMS, l'organització considera que controlar la transmissió i l'aparició de brots és un dels criteris bàsics per començar la fase de desconfinament. Actualment, a Espanya, s'han fet uns 800.000 tests PCR i la capacitat diària se situa en 25.000 proves, segons el ministeri de Sanitat, que espera doblar aquesta xifra de cara a la setmana vinent.

El control dels contagis, però, no és l'únic requisit que marca l'OMS per tornar a la vida normal. Aquest organisme assenyala encara tres criteris bàsics més per als quals els tests de diagnòstic són imprescindibles: que l'Estat sigui capaç de detectar nous casos, minimitzar els brots en hospitals i residències i que es puguin gestionar els casos importats. A més, l'OMS hi afegeix un parell de factors més: la conscienciació de la població i que es facilitin mesures i protocols de prevenció a la feina i a les escoles. Aquest últim és, segons Trilla, l'únic requisit que Espanya "té ben orientat", perquè ja fa setmanes que els centres educatius estan tancats i es potencien el teletreball i les mesures de distanciament i higiene a la feina.

Trilla també considera bàsica la conscienciació de la població, és a dir, l'efecte que poden tenir les accions individuals sobre la resta. Segons l'epidemiòleg i també membre del comitè científic que assessora el Govern, aquest és un factor clau per aixecar les mesures de confinament d'una manera organitzada.

Desescalada “llarga” a Europa

La Comissió Europea pronostica a la seva guia de recomanacions una desescalada “molt llarga” i “gradual”, basada en criteris científics i socials que evitin rebrots i “friccions polítiques” entre estats de la Unió Europea. La polèmica entre països, però, sembla ja impossible d’evitar.

De fet, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, pretenia presentar la guia la setmana passada, però diverses capitals es van queixar que no se les havia tingut en compte i finalment el document es va fer públic ahir, quan ja hi ha estats com Dinamarca, Àustria, la República Txeca o Polònia que han anunciat les primeres mesures o el seu calendari de desconfinament. També Alemanya i Bèlgica van anunciar canvis ahir.

Per això, abans que continuï l’allau d’anuncis individuals, Brussel·les va demanar que, en termes generals, abans de començar el desconfinament els estats han de poder garantir que l’expansió de la malaltia s’ha estabilitzat, que hi ha accés a les UCI i als equips de protecció, i que les plantilles de sanitaris són suficients per reprendre la normalitat (tenint en compte que caldrà reprogramar tots els tractaments ajornats). I, en la línia dels requisits de l’OMS, també han de poder fer tests a gran escala i tenir marge de maniobra als sistemes sanitaris per si hi ha nous rebrots.

El document vol servir com a full de ruta i agrupar els criteris bàsics que els governs haurien de tenir en compte, però no és un calendari ni busca homogeneïtzar la tornada a la normalitat arreu d’Europa perquè països, regions i fins i tot ciutats es troben en diferents estadis de la pandèmia i han pres des d’un inici mesures diferents [vegeu gràfic]. Per això, Von der Leyen va insistir ahir que “no és un senyal que ja es pot començar el desconfinament avui mateix”, ben al contrari. En aquest sentit, Trilla va reconèixer que la falta d’un full de ruta comú a Europa és “una de les mancances” d’aquesta crisi. Una estratègia comuna hauria sigut “de gran ajuda”, va dir.

Criteris bàsics de l'OMS per al desconfinament

  • L'actualització de l'estratègia davant el nou coronavirus recomana un desconfinament "gradual" i que, entre cadascuna de les fases, hi hagi un període de dues setmanes per identificar eficaçment el risc de nous brots i respondre-hi de manera adequada.
  • L'organisme recorda que les decisions han d'estar basades en l'evidència i, a més, han de sustentar-se en dades en temps real sobre les proves de detecció de casos sospitosos de covid-19, l'aïllament eficaç dels confirmats, el seguiment dels contactes que hagin tingut i la capacitat dels sistemes sanitaris per atendre els pacients.
  • A banda de l'avaluació dels riscos epidemiològics, els països també han de tenir en compte els beneficis socioeconòmics.
  • Se subratlla la importància que es facin proves serològiques, quan s'obtinguin dades fiables dels assajos clínics, per comprovar la susceptibilitat que té la població al nou coronavirus.
  • De la mateixa manera, l'OMS recomana mesures adaptades a la població, especialment a la més vulnerable, com per exemple els refugiats, repatriats o immigrants.
  • Remarca la necessitat de tenir informació en temps real sobre l'evolució de l'epidemiologia; l'accés als materials sanitaris essencials, amb orientacions tècniques i pràctiques; accés d'emergència a recursos de professions sanitaris; l'accés equitatiu a les vacunes, tractaments, diagnòstics i equips de protecció individual.
  • Recorda la importància de la higiene i el distanciament social i també de la coordinació global.

Alemanya reobre les escoles

Poques hores després d’aquest anunci, Alemanya i Bèlgica anunciaven precisament que s’allargava fins al 3 de maig el confinament perquè no es considera estabilitzada la pandèmia, però ja es fixaven algunes dates per començar a relaxar mesures i reobrir alguns aspectes de la vida pública. Berlín va decidir que les escoles començaran a reobrir a partir del 4 de maig de manera gradual (queda per decidir per on es comença) i també gradualment es podran reobrir petits comerços. Bèlgica també obrirà botigues de jardineria, vivers i botigues de bricolatge, perquè es considera que comença l’època de l’any en què tenen més feina. També es permetran visites a residències de persones grans d’un sol membre de la família, i a partir del maig es començaran a concretar altres mesures. El que no faran aquests dos països, de moment, es celebrar grans esdeveniments públics o esportius. A més, s’ha recomanat l’ús de mascareta.

Amb la vacuna encara a un any vista, els tècnics de la Comissió avisaven ahir de la importància cabdal que els països recullin les dades a temps real -una recomanació que també fa l’OMS- de manera harmonitzada i coordinada perquè puguin ser comparades a l’hora de predir l’avaluació de la pandèmia i mesurar-ne la magnitud, a l’hora que es redueixen les friccions entre estats membres. Entre les recomanacions, també es recull que l’activitat econòmica (la tornada a la feina) es faci de forma gradual i de menys a més pel que fa als territoris.

En aquest sentit, la preocupació de Brussel·les sempre ha sigut el manteniment del mercat únic, que és, juntament amb la lliure circulació de persones i l’espai Schengen, la fita més preuada de la Unió Europea, i que s’ha vist trencat per primer cop amb la introducció de restriccions en totes les fronteres.

stats