La renda garantida serà compatible amb els contractes intermitents

El Govern preveu tirar endavant el reglament de la norma aquest dimarts

Tenir un contracte a jornada completa d'una durada molt curta no farà perdre la possibilitat de cobrar la renda garantida de ciutadania (RGC). I aconseguir una feina a temps parcial sent membre d'una família nombrosa o sent un aturat de llarga durada major de 55 anys tampoc anul·larà el dret a aquesta prestació. Aquests són dos dels elements que, segons ha pogut saber l'ARA, inclourà el reglament d'aquesta llei.

Han calgut gairebé tres anys però, finalment, el Govern ja té enllestit el reglament de la RGC. Es tracta de la lletra petita que acompanya aquesta prestació i que ha de servir per ajudar a desenvolupar la llei i regular aquesta ajuda i, sobretot, que pot flexibilitzar alguns dels requisits actuals, que són tan estrictes que ara tomben les sol·licituds de molts dels possibles beneficiaris.

Fonts del departament de Treball, Afers Socials i Famílies han confirmat a l'ARA que el Govern té prevista la seva aprovació al consell executiu d'aquest mateix dimarts. Això significaria que aquesta llei, que fins ara caminava coixa, té tots els elements disponibles per desenvolupar-se i garantir uns ingressos mínims a les "persones o famílies que estan en situació de pobresa" per assegurar "els mínims d’una vida digna". La necessitat de tirar endavant aquest reglament és una de les peticions que fan tant el grup promotor com les entitats i els agents socials que formen part de la comissió de govern.

Així, segons ha pogut saber aquest diari, entre les mesures més destacades que es despleguen amb aquest reglament hi ha el fet que –malgrat que la prestació és incompatible amb un contracte a temps complet– el reglament permetrà que, en els casos dels contractes de més curta durada, és a dir "de dies", la incompatibilitat no s'apliqui fins que s'hagin acumulat fins a 60 dies de contracte. "S'ha de destacar que, arribats a aquest moment, se suspendrà la renda però no s'anul·larà el dret: la suspensió quedarà prorratejada perquè no es perdin ingressos", detalla el director general d'Economia Social de la conselleria, Josep Vidal. L'objectiu és fomentar que la gent pugui trobar feina i que no rebutgi cap oferta per por a perdre la prestació.

Les famílies nombroses o els aturats de llarga durada de més de 55 anys també podran compaginar la prestació amb feines a temps parcial

A més, les famílies nombroses i els aturats de llarga durada de més de 55 anys també podran compatibilitzar la prestació amb un contracte a temps parcial, com ja fan les famílies monoparentals. "La llei preveia incorporar els contractes a temps parcial i ara el reglament ja ho permet", explica Vidal. Pel que fa a la comptabilització dels contractes a temps parcial, es tindran en compte únicament els dies de cotització efectiva. En el cas que siguin discontinus, es computaran per mesos naturals amb caràcter acumulatiu. D’aquesta manera, la llei no perjudicarà els treballadors amb jornades molt reduïdes i de molt curta durada.

El desplegament de la renda garantida arriba al màxim amb un topall de 664 euros al mes

El reglament també incorpora la compatibilitat i no deducció de les prestacions econòmiques de formació professional, i inclou més facilitats per accedir-hi a les dones víctimes de violència masclista. Per exemple, no computaran com a ingressos les prestacions econòmiques per tenir la condició de víctima de violència masclista (sí que es tindran en compte per determinar el llindar econòmic els ingressos i les rendes individuals). Les víctimes de violència masclista també queden eximides del requisit de la residència continuada i efectiva a Catalunya durant els 24 mesos immediatament anteriors a la sol·licitud, un dels requisits generals per a tots els sol·licitants.

En casos de violència masclista, atur o desnonament, dues unitats familiars podran compaginar més d'una prestació en una sola llar

La posada en marxa del reglament també permetrà –en certs casos– que dues unitats familiars comparteixin una mateixa llar sense perdre cap prestació. Es permetrà, precisament, en el cas de dones víctimes de la violència masclista que es veuen obligades a canviar d'habitatge sobtadament o en situacions d’emergència social, com ara l’acolliment provisional per part de familiars de persones aturades o desnonades. "El que es vol evitar és castigar aquestes persones vulnerables o els seus acollidors pel simple fet que en aquella llar ja hi havia ingressos, per exemple, fruit d'una pensió", argumenta Vidal.

Un retard de gairebé tres anys

Resoldre la multitud d'incompatibilitats i casuístiques que es donen amb aquesta prestació i garantir la correcta aplicació d'aquest dret és una de les reivindicacions (i alhora una de les crítiques) més repetides tant del grup promotor com de les entitats i els agents socials. De fet, la comissió de govern que havia de construir aquest reglament no es va formar fins a l'estiu de l'any passat.

Les entitats urgeixen a desplegar el reglament de la renda garantida

El Govern argumenta que l'any que es va posar en marxa la llei, el 2017, la situació política convulsa que vivia Catalunya va dificultar els tràmits més burocràtics. "Un reglament amb tant d'impacte s'ha de fer amb molta transparència i molt de consens", justifica Vidal, que afegeix: "En una legislatura ordinària podríem haver anat més ràpid, però, per contra, ara hem pogut incorporar elements del funcionament que abans desconeixíem".

"El reglament s'ha treballat amb la comissió de govern i és un consens de mínims: és a dir, hi ha moltes parts que voldrien haver afegit encara molts més punts", reconeix Vidal, que assegura que aquesta lletra petita també ha passat un filtre de participació ciutadana que ha permès valorar entre 200 i 300 aportacions noves al reglament.

Ara, l'aprovació del reglament a Catalunya coincideix amb el debat, a Madrid, sobre la necessitat de crear una renda mínima d'emergència que podria estar enllestida al mes de maig. En l'actual escenari de pandèmia, en què moltes famílies han perdut els ingressos, la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social fa setmanes que apunta que desplegar i flexibilitzar la renda garantida "és una prioritat indiscutible". 

Una cobertura fins ara "insuficient"

Es calcula que a Catalunya hi ha 130.000 persones que no tenen cap ingrés, segons les últimes dades d’Idescat (2019), i la taxa de risc de pobresa se situa des de fa anys al voltant del 20%. Segons les últimes dades del departament de Treball, Afers Socials i Famílies, ja hi ha 127.700 persones beneficiàries de la RGC i dels seus complements (la nòmina d'abril va arribar gairebé als 31,5 milions d'euros) però per a les entitats es tracta d'una cobertura "insuficient".

El motiu? Segons va apuntat la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social a principis d'aquest mateix mes, la població en risc de pobresa a Catalunya equival al 21%, és a dir, a 1,6 milions de persones, tal com indica l'última enquesta de condicions de vida de l'Idescat. Per això calculen que, tenint en compte els beneficiaris actuals, només un 8% de la població catalana en risc de pobresa percep la prestació social.