Catalunya fa menys proves però també redueix el percentatge de positius

Tots els indicadors apunten que la propagació del virus s'ha alentit i que hi ha menys contagis

Catalunya encara no ha sortit de la zona de perill epidemiològic, ja que va iniciar la desescalada amb uns indicadors força elevats, com ara els llits de crítics ocupats per malalts de coronavirus. Amb tot, sí que ha aconseguit doblegar la corba de contagis. Tot i que cada setmana es fan menys proves que l'anterior, la seva taxa de positivitat –la xifra de tests que donen positiu respecte al total de proves fetes– també es redueix a un bon ritme. "El fet que baixin tots dos indicadors és un senyal de tranquil·litat", assegura la física i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Clara Prats.

Des del mes de juliol, a Catalunya s'han fet més de 2,5 milions de proves per diagnosticar noves infeccions. La meitat, entre l'octubre i el novembre, en ple auge de la segona onada. Des de fa un mes, però, la xifra s'ha anat reduint progressivament, i si la setmana del 21 d'octubre se n'estaven fent gairebé 280.000 a la setmana, actualment se'n fan 176.500, un 36% menys. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ho atribueix a la desacceleració de la pandèmia. "Quan hem fet més proves? Lògicament durant la segona onada, ja que hi havia molts casos i moltes infeccions que s'havien de detectar, que acabaven arribant als centres d'atenció primària o a les urgències hospitalàries", explica. 

Entre el 17 i el 23 de novembre, les dades actualitzades que esquiven el retard de les notificacions, s'han fet 176.500 proves. La setmana anterior (del 10 al 16 de novembre) se'n van fer 207.500, mentre que catorze dies abans (del 3 al 9 de novembre) se n'estaven fent 257.000. Segons el departament de Salut, aquesta reducció respon únicament al fet que la propagació del virus s'ha alentit i que hi ha menys contagis per detectar. De fet, la xifra de noves infeccions ha anat caient de mitjana un 35% cada setmana, tot i tenir a disposició dels centres sanitaris els tests d'antígens i, alhora, més capacitat alliberada als laboratoris. 

¿S'han deixat de fer proves als contactes estrets, com s'especulava sobre la Comunitat de Madrid, per assolir aquesta millora en les dades? Segons la física Clara Prats, tots els indicadors epidemiològics apunten que la disminució de casos a Catalunya és real i no perquè es facin menys proves volgudament. "Si diagnostiques és perquè als CAP t'arriben persones amb símptomes. Si la propagació baixa, també baixa la demanda", explica. I si no arriben tants casos simptomàtics, afegeix Prats, s'exploren menys contactes –segons Salut, cada persona en té entre quatre o cinc de mitjana– i, per tant, es fan menys proves. 

Només el 6% dels tests són positius

L'indicador clau per saber si s'han deixat de fer proves o si l'evolució epidemiològica és realment favorable és la taxa de positivitat. "Quan baixa la xifra de tests, però també baixa la positivitat, es constata que no s'ha reduït l'esforç diagnòstic. En canvi, si la xifra de proves positives respecte al total augmenta, sí que seria perquè s'han deixat de fer proves quan tocava", explica Prats. Catalunya compleix el primer criteri, i la taxa de positivitat continua disminuint a un bon ritme des de fa setmanes.

Actualment un 6,4% dels tests que es fan estan donant positiu, una xifra que s'acosta al llindar (5%) que fixa l'Organització Mundial de la Salut (OMS) per considerar que un país té la pandèmia sota control. La setmana passada era del 8% i fa catorze dies, del 10%. "Que la positivitat baixi és clau", afirma Argimon. 

Ara bé, com més PCR es fan –i, per tant, més elevat és el nombre absolut de PCRs realitzades– més casos s'estan buscant, sobretot asimptomàtics, i millor es controla la corba. Per això, Salut ha reprès aquesta setmana l'estratègia de cerca proactiva de positius de coronavirus a través d'una nova tongada de cribatges massius, que a poc a poc s'estendran a tot el territori català. Ho fa ara que s'ha aconseguit doblegar la corba i que es vol assegurar la tendència a la baixa de la corba de contagis alhora que es manté l'activitat econòmica en marxa.

Tornen els cribatges massius i Salut hi suma les farmàcies

L'altre puntal de l'estratègia comunitària és el rastreig i el seguiment dels positius i els seus contactes. Segons el coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, Jacobo Mendioroz, aquest sistema s'ha reforçat profundament des de l'estiu i hi ha 3.000 persones dedicant-s'hi. Amb tot, actualment Catalunya té uns 38 rastrejadors per cada 100.000 habitants, quan la xifra recomanada per a aquesta densitat poblacional és de 18 professionals.