Pandèmia

Argimon admet que Salut ha de fer més "esforços" per buscar i detectar positius

Catalunya sol·licitarà al govern espanyol l'apli de rastreig de contactes: "Pot ser una bona ajuda"

El Govern farà a partir de demà dimecres els primers passos per vigilar de prop la circulació del coronavirus a la segona corona metropolitana. El secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon, ha anunciat aquest dimarts que es començaran a fer tests massius en tres poblacions del Vallès (Sabadell, Terrassa i Ripollet) per intentar aturar l'augment de casos positius detectats els últims 14 dies. Si bé no es poden descartar restriccions a curt termini en aquests municipis si la propagació s'accelera i no n'hi ha prou amb el rastreig de contactes, Argimon ha assegurat que per ara la situació no s'ha descontrolat. "S'ha incrementat el risc de rebrot i la taxa de contagi, però els indicadors van baixant. Ara hem de fer baixar la transmissió a l'1", ha explicat. 

Mentre que la situació epidemiològica s'està aconseguint controlar en els territoris on s'han aplicat restriccions, ara Salut posa el focus en el creixement de casos al nord de l'àrea metropolitana de Barcelona. Les dades revelen que la xifra de casos confirmats al Vallès Occidental s'ha multiplicat per 1,6 (de 313 a 508 en set dies), mentre que al Vallès Oriental el nombre de positius s'ha duplicat (de 119 a 239). Entre el 25 i el 31 de juliol, l'última setmana amb dades validades per Salut, la taxa de contagi (R), que calcula la velocitat de propagació a través de quantes persones pot infectar de mitjana un sol contagiat, s'acosta perillosament al 2. 

La transmissió del covid-19 s’accelera a la zona del Vallès

Precisament per aquest augment sobtat de casos a les dues capitals del Vallès Occidental –i que el secretari ha desvinculat de la celebració massiva dels aficionats del Sabadell després que l'equip de futbol pugés a Segona divisió–, Argimon ha anunciat que l'actuació preventiva i de control del departament consistirà en fer entre dimecres i diumenge un cribatge massiu amb un total de 9.000 proves PCR entre veïns de Ripollet, Sabadell i Terrassa. "És una estratègia una mica diferent. No és només pensar en mesures [restrictives], que no descartem, sinó en una cerca de casos molt més proactiva", ha afirmat Argimon. De fet, ha apuntat, la iniciativa busca "evitar restriccions més severes".

Segons ha detallat Salut, el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) instal·larà unes carpes davant dels centres d'atenció primària de les tres poblacions on ha crescut més la incidència del covid per fer les proves. En el cas de Ripollet, on es vol fer unes 2.000 proves, Salut també farà cribatges "porta a porta" i "comerç a comerç" amb equips de professionals sanitaris acompanyats de mediadors i d'agents cívics en aquells barris on s'ha registrat una xifra més gran de casos.

A Sabadell,  a la zona sud de la ciutat i al barri de Creu de Barberà, es faran 4.000 PCR més, i a Terrassa se'n preveuen unes 3.000 més. A les cocapitals hi ha transmissió comunitària i, pr això, s'instal·laran carpes al carrer amb la col·laboració dels ajuntaments, els centres d'atenció primària i els hospitals Mútua Terrassa i Parc Taulí, perquè les persones contactades es facin la prova. La decisió, matisa Salut, és voluntària. 

Aquestes no seran les úniques ciutats que se sotmetran al cribatge: els últims dies Salut ha posat en marxa una experiència similar –tot i que a petita escala– amb 266 tests i enquestes epidemiològiques a Granollers. A la capital del Vallès Oriental  es va acabar traçant la relació dels contagis i el cas índex. 

El secretari de Salut Pública ha avançat que aquesta estratègia de recerca activa es podria repetir en altres punts del país, en funció de com siguin els brots o si s'ha declarat transmissió comunitària. "En veurem alguna més en algun altre territori o ciutat important a Catalunya", ha afirmat, sense proporcionar més detalls.

A propòsit de la possibilitat d'estendre el testatge a l'Alt Empordà, Argimon s'ha limitat a dir que la transmissió comunitària a Figueres és "més extensa" que al Vallès i que aquest fet "dificulta" el desplegament d'aquest cribatge massiu. En les últimes hores Figueres ha registrat una moderada millora en els indicadors. Entre el 25 i el 31 de juliol s'ha aconseguit baixar la R per sota d'1 (tot i que encara està al 0,95) i el risc de rebrot s'ha reduït a la meitat respecte a la setmana anterior. Amb tot, el percentatge de PCR positives continua sent molt elevat: de les 695 proves fetes, un 15% són positives.

Un 8% de les PCR són positives

Llevat del Vallès i l'Alt Empordà, Argimon ha assegurat que la tendència al conjunt de Catalunya s'orienta cap a l'estabilització, si bé admet que encara hi ha marge de millora per reduir els indicadors de risc de rebrot. L'expert ha explicat que la taxa de contagi global està al voltant de l'1 i, per tant, cada cas només en pot generar un de nou, però que aquesta xifra ha de baixar encara més i situar-se per sota de l'1. 

Ara bé, si la situació a tot Catalunya ha millorat respecte a setmanes anteriors és perquè els territoris més afectats pels rebrots i on s'han desplegat restriccions van alentint la progressió de la corba. El Segrià "segueix evolucionant molt bé", segons Argimon, malgrat que la incidència acumulada és molt alta i el risc de rebrot molt elevat. La R, però, segueix baixant i ja es troba vora el 0,6, la qual cosa és una "molt bona notícia". Amb tot, la comarca lleidatana és la que té la mitjana d'edat més elevada entre els contagiats (45) i la que té més pressió assistencial amb una setantena d'ingressos hospitalaris.

Argimon ha volgut remarcar que l'esforç i la feina ben feta ara comença a deixar les primeres evidències en els territoris que presentaven pitjors dades epidemiològiques, i que ara caldrà estar molt atents a possibles nous focus.  La consellera de Salut, Alba Vergés,  ja havia dit aquest dimarts al matí que Salut Pública vigila "algun creixement" en altres zones com l'Alt Penedès i que continuen amb els "ulls posats" a l'Alt Empordà. També ha remarcat que és l'àrea metropolitana de Barcelona la zona que els preocupa "especialment" per l'elevada població i mobilitat que concentra. 

Precisament per això, Argimon ha dit que cal "fer més esforços" per buscar més casos, és a dir fer més proves PCR. Alhora, però, aquest indicador haurà de mostrar una davallada de la positivitat. És a dir, a mesura que augmentin els tests, s'han de detectar menys casos. Argimon estima que el paràmetre clau implica una taxa de positius inferior al 5%.  La realitat avui encara està lluny d'aquesta dada: actualment un 8% del total de proves que es fan revelen una infecció activa. La bona notícia, però, és que l a mitjana d'edat dels contagiats, ha destacat Argimon, continua sent "molt jove": voreja els 37 anys.

El Govern demana l'apli de rastreig

El Govern sol·licitarà al govern espanyol l'apli de rastreig de contactes RadarCOVID per a telèfons mòbils, segons ha confirmat aquest dimarts Argimon. El  president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ja va anunciar divendres passat que l'eina ha superat la fase d'assaig, amb una prova pilot a l'illa canària de La Gomera que ha constatat que es detecten el doble de positius. Segons va anunciar, l'eina ja està a punt perquè les comunitats autònomes la demanin al llarg d'aquesta setmana i la puguin integrar en els seus sistemes de gestió d'avisos sanitaris a mitjans de setembre.

El secretari de Salut Pública ha afirmat que, després d'haver parlat amb experts, la conselleria apostarà per incloure l'apli en l'arsenal d'eines per al control de l'epidèmia. "Evidentment no serà la solució, però pot ser una bona ajuda", ha assegurat. Argimon ha defensat que aquest és un projecte de caràcter europeu, en què tots els elements de privacitat s'han tingut molt en compte: "Preserva tots els nostres valors".