AstraZeneca confia que la vacuna d'Oxford rebi llum verda abans de Nadal

La companyia encara desconeix amb precisió la causa de la malaltia en la voluntària afectada

Malgrat tot, cert optimisme en el màxim responsable d'AstraZeneca, la farmacèutica que produeix la vacuna d'Oxford, i que aquest dimecres va anunciar que havia detingut l'assaig de fase III de la vacuna que desenvolupa l' Institut Jenner de la Universitat d'Oxford. El màxim responsable de la companyia, Pascal Soriot, ha assegurat aquest matí de dijous que abans de Nadal el prototip pot rebre l'aprovació per al seu ús, sempre i quan l'estudi es pugui reprendre aviat. 

"Encara crec que estem en el camí de tenir un conjunt de dades [sobre l'assaig] que enviaríem [a les autoritats sanitàries] abans de finalitzar l'any per a l'aprovació de la normativa. Podrien encara tenir una vacuna a finals d'aquest any, a principis de l'any vinent", segons la velocitat amb què es mogui el regulador, ha afegit en un acte organitzat pel grup mediàtic Tortoise.

La suspensió de l'assaig a tot el món es va decidir després que un dels voluntaris del programa del Regne Unit, una dona, patís símptomes associats a un trastorn inflamatori de la columna vertebral anomenat mielitis transversa. Aquesta és una malaltia extremadament rara, amb entre un i vuit casos nous per cada milió de persones a l'any. La majoria de la gent es recupera, tot i que poden patir algun tipus de seqüeles, com ara una certa feblesa.

En aquest sentit, els professors , de la Universitat Australiana de Monahs, i  de l'Institut Murdoch, d'Investigació sobre la Infància, també d'Austràlia, asseguren aquest dijous, en un article a The Conversation: "En el món de la seguretat de les vacunes, la mielitis transversa és una de les afeccions conegudes col·lectivament com a episodi neurològic agut greu associat temporalment a la vacunació. D’altres inclouen la síndrome de Guillain-Barré i l’encefalomielitis aguda disseminada. 'Temporal' suggereix que de tant en tant es produeixen un temps després de la vacunació, però no sabem si la relació és de causa i efecte. Malauradament, no sempre és fàcil trobar el que va provocar aquestes afeccions i és important buscar altres infeccions que puguin estar associades al diagnòstic. Hi ha un parell de coses que cal destacar en aquest cas. En primer lloc, a la branca britànica de l'assaig, no tots els participants rebien la vacuna AZD1222. Per determinar-ne l’eficàcia, els investigadors han donat a un grup control un tipus de vacuna contra el meningococ (MenACWY) que ja ha estat autoritzada. Com que l'assaig és 'aleatori a doble cec' [que significa que ni l'administrador de la injecció ni qui la rep sap si ha sigut vacunat amb el prototip], encara no sabem si el participant afectat va rebre la vacuna covid-19".

En aquest mateix sentit, Soriot també ha comentat que "encara no està clar" que el de la mielitis transversa fos el diagnòstic precís i que cal fer més proves. Un cop es conegui amb exactitud la malaltia, i les causes que l'han provocada, la companyia presentarà al comitè de seguretat independent que analitza les dades de l'assaig si és segur continuar-lo. El diari Financial Times informa també aquest dijous que la setmana vinent AstraZeneca estaria en condicions de fer-ho. Soriot no ha aclarit res sobre aquest punt, però.

És molt comú, en tot cas, i "molts experts us ho diran", ha seguit Soriot en la seva intervenció, que una prova d'aquestes característiques, en fase III i amb milers de voluntaris participants, tingui episodis semblants: "La diferència amb altres assaigs de vacunes és que, per descomptat, el món sencer no els observa. Paren, estudien i tornen a començar", ha reblat.