Les restriccions comencen a "fer efecte" i baixa el ritme de contagis

Salut descarta el confinament domiciliari i reactiva la contractació d'estudiants d'últim any per als hospitals

"Desacceleració" del ritme de contagis al conjunt de Catalunya. Encara que la incidència a catorze dies continua pujant i ja hi ha 780 infeccions per cada 100.000 habitants, la velocitat de propagació s'alenteix: s'ha passat d'un ritme de contagis de l'1,62 fa dues setmanes a l'1,12 de la setmana passada. La consellera de Salut, Alba Vergés, ha assegurat aquest dilluns que les restriccions desplegades les últimes setmanes estan permetent al Govern anticipar-se al comportament del virus i ha subratllat que és ara quan s'estan veient els resultats de les mesures preses el 16 d'octubre, entre les quals hi ha el tancament dels locals de restauració.

"Són les mesures que creiem adequades i que poden funcionar. Les restriccions han aturat l'increment intens -ha defensat Vergés-, però estem molt lluny de poder estar contents amb la situació: que alguna xifra millori no ens ha de portar a relaxar-nos". La consellera ha insistit que  la corba encara està lluny de doblegar-se i que la desacceleració encara no es nota a la xarxa assistencial.

"Tenim molts casos al dia i el 83% dels 1.047 llits d'UCI estan ocupats", ha subratllat Vergés. En total hi ha 2.687 persones ingressades als hospitals i a les UCI n'hi ha 481. Això vol dir que, dels llits de crítics ocupats, un 57% es destinen a atendre malalts de coronavirus. Així ho ha constatat, també, el cap del servei de malalties infeccioses de l'Hospital de la Vall d'Hebron, Benito Almirante, que ha dit que als hospitals serà l'últim lloc on es notarà la millora dels indicadors. "Estem realment molt preocupats", ha dit.

Però també els centres d'atenció primària estan sota una gran pressió assistencial. Vergés ha explicat que els professionals compaginen el 40% de les visites derivades del covid-19 amb la resta de patologies, tant presencials, telefòniques o amb consultes telemàtiques. Segons Salut, en els últims quinze dies han augmentat un 53% les visites presencials als CAPs. A urgències, per exemple, en quinze dies les visites que s'atenen per coronavirus han augmentat un 55%. A més, un terç dels casos sospitosos que s'atenen al sistema sanitari els últims set dies arriben a la primària. 

“A la primària no ens posen carpes per l’allau de covid com als hospitals”

El coordinador de la unitat de seguiment del covid-19, el doctor Jacobo Mendioroz, ha reivindicat que en els últims dies s'estan identificant uns 2.000 casos menys, quan abans del desplegament de les restriccions s'esperava assolir fins a 8.000. En aquest sentit, ha demanat "responsabilitat" a la població perquè el risc de contagiar-se en una situació de transmissió comunitària tan gran és molt elevat. "Sembla que va bé, estem detectant l'impacte de les mesures que vam proposar fa quinze dies i que han suposat un sacrifici per molta gent. Però és una mica aviat per ser més optimistes", ha indicat.

Salut descarta el confinament domiciliari

Abans de prendre noves decisions i restringir encara més la mobilitat, tant Vergés com els experts confien que les noves limitacions podran alentir l'evolució de la pandèmia. En aquest sentit, i matisant el plantejament que va fer divendres el seu departament en roda de premsa, la consellera ha descartat que la situació actual obligui a iniciar de moment converses amb el ministeri de Sanitat per sol·licitar un confinament domiciliari. A diferència del que ha fet Astúries que, a més de demanar el tancament de la població durant quinze dies, aquest dilluns  ha decretat el tancament de tota l'activitat econòmica no essencial de la regió.

"[A Catalunya] no descartem res, però ara no seríem en la situació d'Astúries. Hem d'anar pas a pas", ha dit Vergés. En declaracions a Catalunya Ràdio, el cap d'epidemiologia de l'Hospital Clínic, Antoni Trilla, també ha demanat "paciència" perquè els resultats en els indicadors es tradueixin en una baixada de la pressió hospitalària, que calcula que serà d'aquí dues setmanes. Per això ha dit que era "aviat" per parlar d'un nou confinament total. També el ministre de Sanitat, Salvador Illa, s'ha tornat a oposar "rotundament" a la petició dels confinaments a casa.

"Els confinaments són millor si són curts i contundents"

"Des del punt de vista de les dades fredes, el confinament domiciliari és el més efectiu, però hi ha més derivades que cal tenir en compte", ha afirmat la física i investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC Clara Prats. Almirante ha avançat que confinar tota la població "seria eficient però mai només dues setmanes", sinó que com a mínim haurien de ser "quatre o sis". És a dir, confinaments contundents i amb una certa durada. Ramentol, que hi coincideix, també ha mostrat dubtes sobre la mesura: "No tinc clar que estiguem preparats per tornar a assumir el cost econòmic i social que suposaria. Hem de buscar l'equilibri entre el respecte a la vitalitat de la societat i la contenció de l'epidèmia".

Tornen els estudiants d'últim curs

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) va publicar dissabte una resolució per reactivar la contractació de metges i infermers en l'últim any de formació, especialistes titulats en estats no membres de la Unió Europea i jubilats, menors de 70 anys -principalment amb fórmules de treball a distància o que impliquin molt poc desplaçament i no directament d'atenció a pacients- per afrontar la pandèmia de covid-19.

La mesura ja havia estat vigent durant l'estat d'alarma entre el 15 de març i el 21 de juny, i la nova resolució està vinculada al decret d'estat d'alarma del 25 d'octubre del govern espanyol. Els professionals que van fer i superar les proves selectives els últims dos cursos però no van ser adjudicataris de la plaça també podran ser contractats.

"L'esforç dels professionals és elevadíssim ja des del mes de març, en les últimes setmanes i molt intens també els últims dies i necessitem poder incorporar més personal per ajudar a la lluita contra la pandèmia", ha afirmat Vergés. Encara que no ha concretat quants estudiants poden contractar a curt termini, ja que dependrà de les necessitats dels centres sanitaris i la seva organització interna, però a la primera onada se'n van incorporar un total de 636: 471 infermeres i 150 facultatius.

Amb la fi del primer estat d'alarma es van acabar les pròrrogues dels contractes laborals i, per tant, es va tornar automàticament al règim de contractació ordinari. "Aquesta mesura jurídica dona més eines per incrementar el nombre de professionals sanitaris per front al covid, i així afrontar amb més eficàcia la crisi de la pandèmia", ha sentenciat la consellera.

Catalunya necessita més infermeres

La setmana que ve serà clau 

L'objectiu ara és continuar reduint la Rt per sota d'1, perquè això voldrà dir que cada persona infectada per covid-19 contagia menys d'una persona. "És el primer pas d'una cadena molt llarga", ha explicat Clara Prats, que ha afegit: no seria fins d'aquí una setmana quan es començarien a veure els efectes en la pressió hospitalària, que és la prioritat de l'administració. L'últim balanç de Salut és de 3.545 nous casos de covid-19 confirmats a través d'una prova PCR o un test d'antígens, i la xifra total de contagis se situa ara en 241.569. Les dades afegeixen 66 noves defuncions a causa de la pandèmia, que ja acumula 14.140 morts.

El risc de rebrot, que dissabte va superar la barrera dels 900 punts, mostra un lleuger descens i ara és de 835. Això vol dir, per tant, que 100 persones infectades en contagien 112. Aquesta taxa mesura la velocitat de reproducció del virus en els últims set dies, calcula quantes infeccions noves es poden generar de mitjana a partir d'un sol contagi. Segons els experts, l'objectiu és reduir aquest valor per sota d'1.

Amb aquestes dades a la mà, el secretari general de Salut, Marc Ramentol, ha afirmat que les primeres mesures restrictives que es van prendre fa més de quinze dies "estan fent efecte", sobretot després de constatar la disminució de la velocitat de propagació del virus –la Rt–, però encara "no és ni molt menys el moment de l'optimisme" perquè als hospitals i als CAP la tensió "continua creixent". "L'impacte encara no es reflecteix a la xarxa assistencial i la sostenibilitat d'aquesta xarxa és el nostre patró or a l'hora de decidir la desescalada", ha dit en una entrevista a SER Catalunya.