ACCÉS A LA UNIVERSITAT

Els correctors, poc partidaris del canvi

Els professors reconeixen que l’examen els condiciona però avisen dels riscos de tocar massa el model

Quan dijous s’acabi la selectivitat, uns 30.000 alumnes començaran les esperades vacances d’estiu, però hi haurà un miler de professors que viuran l’experiència contrària, perquè s’enfrontaran a una de les setmanes més intenses de l’any: són els correctors de la selectivitat, que en pocs dies hauran de corregir totes les proves dels estudiants. Són docents d’institut o d’universitat que es presenten com a candidats a correctors a canvi d’una retribució econòmica, i també buscant nous aprenentatges.

“S’aprèn molt corregint perquè veus com ensenya un professor”, afirma Xavi Martí, que fa més de deu anys que fa de corrector de biologia o de ciències de la terra. Hi estan d’acord altres companys, com Pepe Domínguez, que és professor d’institut i corregeix des de fa uns 15 anys exàmens de castellà. Aquest any s’estrenarà en literatura castellana. “Quan corregeixes 200 exàmens penses si tu has estat preparant bé els teus alumnes i si la majoria ho deuen haver fet com els que has corregit”, explica.

Anselm Crusells, que és subcoordinador de ciències de la terra i fa temps que exerceix de corrector, admet que els primers anys corregir l’inspirava a l’hora d’explicar l’assignatura a l’aula: “Si veia que alguna cosa no l’havia treballat bé aquell any, la canviava per al curs següent”. De fet, la selectivitat no només és una manera de puntuar els estudiants, sinó que per als professors d’institut també és una prova. “Miro si la seva nota s’ha desviat gaire de la que els vaig posar jo i també és una referència per veure com estic com a professor, si soc massa exigent o no”, diu Domínguez.

Però l’examen no només els influeix quan s’autoavaluen com a docents, sinó que directament els condiciona a l’hora de fer classe. “La selectivitat marca la línia de l’assignatura i les activitats que fem durant el curs”, assegura Anselm Crusells, que reconeix que els continguts que es donen a segon de batxillerat “són sempre semblants als que poden sortir a la selectivitat”. “Hi ha especialitats en què el tipus de prova dona poc marge per treballar a classe, perquè s’han d’aprendre de memòria alguns coneixements”, admet Xavi Martí, que agraeix que la prova de biologia, que ell imparteix, permeti als estudiants “no memoritzar res sinó aplicar uns coneixements en diferents situacions”.

“Garanteix l’objectivitat”

Ara bé, que la selectivitat condicioni els professors a l’hora d’impartir classe no vol dir que apostin per capgirar-la. La majoria dels correctors consultats admeten que el model actual té defectes, però creuen que cal mantenir-lo. “Tots els models són millorables, però la selectivitat actual funciona molt bé perquè garanteix objectivitat i anonimat”, afirma Crusells. Com ell, Joan Serra, professor i corrector de química, reivindica que les matèries de ciències “no són gens memorístiques” i estan molt avançades. El problema, al seu parer, és “l’aberració” de fer tants exàmens en només tres dies. “Caldria examinar-se de menys matèries”, apunta, i planteja la possibilitat de “demostrar nivell” en les assignatures estrictament relacionades amb el que es vol estudiar a la universitat.

Al seu torn, Domínguez creu que és cert que hi ha parts de la selectivitat que han quedat “antiquades”, però avisa dels riscos que comportaria canviar del tot el model. “Hi ha una part molt important que no s’avalua, com l’expressió oral, però seria complicadíssim per recursos, temps i despeses”, alerta, i afegeix: “Les alternatives que hi ha plantegen més dubtes”.

Quant cobra un examinador de selectivitat?

Els correctors admeten que un dels motius principals pels quals s’apunten al sorteig és la retribució econòmica que s’enduen per la feina. D’una banda, cobren 165 euros per cada dia que vigilen les proves -normalment qui corregeix vigila, però no tothom qui vigila acaba puntuant-. A banda, els que corregeixen cobren 130 euros fins a 50 exàmens, i a partir de l’examen 51 reben 3 euros per cada prova. Si es corregeix més d’una matèria, es cobren tres euros per examen i un suplement de 35 euros. A més, tots els correctors reben 15 euros en dietes per cada dia de selectivitat que vigilen. Encara que sobre aquestes quantitats brutes cal aplicar-hi una retenció, un examinador pot cobrar uns 900 euros per vigilar la selectivitat tres dies i corregir 150 exàmens. “Quan em toca me n’alegro, però quan no em toca també”, afirma Pepe Domínguez. Així resumeix la idea que és un bon sobresou abans de les vacances, però a la vegada una feina considerable. Els correctors tenen uns cinc dies per corregir i puntuar totes les proves.

Etiquetes

Més continguts de