Societat 20/05/2020

Antoni Sisó: "Sense dir-ho, les mesures de desescalada volen produir una transmissió comunitària lenta i progressiva"

La Societat Catalana de Medicina Familiar reclama un rol important per a l'atenció primària

Albert Llimós
7 min
Antoni Sisó

BarcelonaDels llits de crítics a l'atenció primària. El focus sanitari ha anat evolucionant durant els últims dos mesos, i ara la mirada torna a focalitzar-se en el paper que han de jugar els metges de família per controlar i prevenir el covid-19. El president de la Societat Catalana de Medicina Familiar (Camfic), Antoni Sisó, reclama més recursos humans per poder fer front a un ritme de contagis que pot ser "sostingut" en el temps.

El 80% dels metges de família han fet atenció remota durant els últims mesos. ¿Serà la nova realitat?

És així. Podem diferenciar tres espais de teletreball. Alguns centres d’atenció primària hem assajat amb èxit la relació de metge i pacient a través de la pantalla, que sempre és més càlida que la que es fa amb telèfon, més tradicional. També s’ha treballat més a través d'un sistema de missatgeria encriptat i segur entre metge i pacient, el que s'anomena econsultes. I en tercer lloc hi ha la carpeta personal. Hem vist com el ciutadà ha entrat més cops a la seva pròpia carpeta de salut, on hi ha els seus registres clínics.

Quin percentatge pot arribar a ser aquesta atenció remota un cop superada la pandèmia?

El número pot ser molt important, però és difícil establir un percentatge de casos que es podrien beneficiar d’aquest tipus de consultes. Un perfil molt nombrós de persones que s’atén a la primària és el de la gent gran, i aquesta gent té un problema que es diu gap tecnològic, tenen dificultat d’accés a la tecnologia. Poso d’exemple la meva mare, que té un telèfon mòbil en què s’obre la tapa i no té internet ni WhatsApp. Amb ella no podria establir cap sistema de teleconferència i, com la meva mare, moltes altres mares, sobretot dones, que estan soles, amb una solitud no volguda, i això és un hàndicap important. No és l’entorn sanitari el que l’ha de resoldre, sinó el social. Tot i això, les noves generacions, que estan acostumades als smartphones, segur que ho faran a través de la pantalla.

¿Hi haurà una flexibilització horària en el futur? ¿Més hores de consulta?

Hi ha d’haver flexibilització horària, però no entès com una ampliació d'horaris d’atenció. Ara és normalment de 8 a 20 h, i sembla un horari raonable. Quan parlem de flexibilització ens referim a quantes hores ha de dedicar-hi el metge dins d’aquest horari d’obertura del centre. Pensem que la professió ja és femenina: el 55% del col·legiats a Barcelona són dones, i el 60% dels directius d'atenció primària també. On vull anar a parar? La professió és femenina i hi ha una franja en la qual les dones tenen un desig maternal, cosa que les desvincula de l’àmbit laboral. Això significa pèrdua de competitivitat, d'oportunitats professionals, i perquè això no passi és inevitable tendir a un entorn amb flexibilitat laboral en què s’avaluï el resultat i no el procés. El que m’han d’avaluar és el bon control, no quantes vegades visito un pacient.

¿La medicina de família vol assumir l’atenció de les residències?

Les residències són el domicili de les persones, no són només un espai on conviu gent gran al voltant de quatre parets. La gent gran ha d’interaccionar amb altres dispositius comunitaris que té al territori. No els podem tenir engarjolats entre quatre parets, han de poder sortir a caminar al jardí i, si tenen capacitat, han de poder anar a una xerrada que es fa al barri. Totes aquestes persones han de tenir un metge de referència, el metge de família que coneix tots els dispositius del territori. Aquell metge coneix, no només la residència, sinó tots els dispositius que poden donar suport a la residència. Ho volem fer, ens pertoca fer-ho, però alerta amb els recursos que fan falta. El que no pot ser és que de cop i volta algú decideixi que es trasllada d’Afers Socials a Salut, sense recursos. No podem fer tot el que fem i, a més, assumir les residències. Algun recurs humà ha d’anar als centres d'atenció primària.

Això lliga amb la petició de 1.000 professionals més que farien falta, segons Metges de Catalunya.

La xifra total no la sé. La certesa és que en falten, sense cap mena de dubte. A Catalunya hi ha 7,2 metges de família per cada 10.000 habitants, mentre que a Europa la ràtio és d'entre 9 i 10. L’any 1996 el nombre de places MIR a tot l'Estat de metges de medicina de família era del 43%. L’any 2020, a Catalunya, era el 27%. Tenim un gap d’un 16% de places que fan falta, són moltíssimes places.

Com valora el paper de la primària amb la crisi del covid-19?

La Xina en un mes ho va tenir tot fet. Amb una setmana a Wuhan van fer dos hospitals nous amb 2.000 llits cadascun. Això condiciona el missatge que envien al món: cal construir hospitals. Aquí, al principi, quins eren els missatges clau? Calien llits d'UCI, calien respiradors, calien hospitals de campanya, mascaretes i equips de protecció. Els mesos de febrer o març l’atenció primària mai va estar entre les paraules clau com a possible solució a aquesta pandèmia. Què va passar? A Osona hi ha centres que es volien tancar. Era una bogeria, una paradoxa. Vostè supera el covid, se'n va cap a casa i resulta que han tancat el centre d’atenció primaria on li havien de fer el seguiment. Era una broma de mal gust. Per això ens vam queixar i fort. Els centres d'atenció primària no es poden tancar. De la mateixa manera que hi ha hagut un decreixement del protagonisme dels llits d'UCI, ha anat en la mateixa proporció el creixement del protagonisme de l'atenció primaria, que ha de ser la solució per al control, la prevenció i el seguiment de la malaltia. El rol que ha tingut l'atenció primària ha sigut central i creixent, i ho ha de seguir sent. Però és necessari un pla de contingència. Si a l'octubre hi ha un rebrot fort hem de reforçar ja l'atenció primària. Si hem sigut capaços en tres setmanes de triplicar els llits d’UCI, també hem de poder dotar de recursos l'atenció primària per fer seguiment de contagis i contactes. I aquest pla de contingència l’hem reclamat i, que jo sàpiga, no el tenim.

Volen ser protagonistes.

El ministre Illa fa poc que ha publicat un estudi que deia que la seroprevalença era del 5% entre la població. Tres setmanes abans, un centre d’atenció primària com el CAP de Sardenya va fer un estudi amb poc més de 300 pacients que demostrava que la seroprevalença era del 5,5%. Ho va fer aquell centre amb una mà al davant i l'altra al darrere, mentre que el ministeri hi ha dedicat molts recursos. Un estudi d'aquest tipus serveix per planificar les mesures de desescalada. Perquè aquestes mesures el que estan pretenent, sense dir-ho, és que es pugui produir una transmissió comunitària lenta i progressiva, i això significa que la presència de contagis sigui sostinguda. Tot i que hi ha factors biològics que desconeixem que poden fer que la intensitat de la malaltia pugui minvar, com per exemple, el tema climàtic. Però això està per veure.

¿Han faltat tests?

En tenim, però en falten i en necessitem molts més. Els voldríem haver tingut des del principi per fer detecció. Els metges de família són molt bons clínics. Gent que la venen a buscar de Dinamarca, Noruega, Irlanda... Jo he vist en un congrés estands per endur-se metges de família catalans a altres països amb condicions immillorables. Per tant, saben fer un ús racional i racionat de les proves, en aquest cas de PCRs. També dels tests serològics. D'aquest milió que es va anunciar reclamo que uns quants milers vagin a l'atenció primària per fer un estudi: no veig una cua de gent a la porta de l’hospital per fer tests, no és el més sensat.

stats