PANDÈMIA

Crida d'auxili dels hospitals petits: "Haver de prioritzar segons l'edat és una càrrega impossible per a nosaltres"

A Mollet, on no tenien UCI abans de la crisi, ara tenen una unitat col·lapsada i reclamen trasllats

Crida d'auxili de l'Hospital de Mollet. Es tracta d'un dels molts hospitals comarcals que hi ha a Catalunya i que està al límit. Abans de la crisi del coronavirus el centre no tenia unitat de cures intensives (UCI) com a tal, sinó una unitat de semicrítics amb deu llits amb ventiladors. Ara, en canvi, "s'ha convertit en una completa UCI col·lapsada", lamenta el coordinador de malalties infeccioses de l'hospital, Josep Maria Tricas, que parla en nom del comitè d'empresa. La unitat de semicrítics s'ha reconvertit ara en una UCI -i s'ha buscat un espai alternatiu per als semicrítics- on dimecres a la nit tenien 10 pacients amb intubació, un pacient més a urgències intubat i dos a punt d'intubar-se. "Estem actuant com a UCI però no ho som ni en nombre de personal, ni de dotació ni de recursos", alerta Mario Serrano, pneumòleg de l'Hospital de Mollet i membre del comitè d'empresa.

Abans de la crisi del coronavirus, els malalts que arribaven a l'hospital i requerien cures intensives eren estabilitzats durant 24 o 48 hores abans de traslladar-los a hospitals terciaris. "Actuàvem com a UCI durant aquest temps, però quan això es perllonga més de 24 o 48 hores i es bloqueja amb deu malalts, com va passar ahir, no tenim lloc material on posar més pacients si no es traslladen a un altre centre", diu Serrano. "Si no es deriven pacients cap a altres centres no tindrem respiradors per a nous ingressos i tindrem un dilema deontològic perquè haurem d'escollir entre pacients de 55, 56 o 61 anys", alerta Josep Maria Tricas, en referència a l'edat dels pacients ingressats a cures intensives.

La Covid-19 porta al límit els hospitals petits i tensiona els grans

Serrano denuncia que la derivació de malalts cap a hospitals terciaris, com el Clínic o la Vall d'Hebron, no està funcionant i alerta de la situació de "desigualtat" que pateixen. "No és cert que Catalunya actui com una sola UCI", afegeix, en referència a l'anunci del departament de Salut de centralitzar la gestió de les UCI de tots els hospitals, públics i privats. I assegura que la derivació de malalts a hospitals terciaris encara és possible perquè encara hi ha llits disponibles. "Quan tots estiguem col·lapsats, llavors tots estarem en situació de desigualtat".

Els metges del centre tenen clar que si haguessin d'intubar un nou pacient i no tinguessin més recursos intentarien fer-ho, "si cal", amb un "ambú" (nom comercial d'un respirador manual), és a dir, amb un professional les "24 hores" fent la respiració manual, tot i que acabaria sent una situació insostenible. Per això, abans que s'hagi d'escollir, demanen que Salut traslladi pacients cap a centres de referència que tenen més recursos. "Haver de prioritzar per un criteri purament d'edat és un pes impossible de carregar per a nosaltres, no estem formats per a això; hi ha un dilema deontològic, quan el de 61 anys ha de passar per davant del de 58", diu Tricas.

“Només ingressem a l’UCI els malalts que poden sortir-se’n”

La mitjana d'edat de les persones ingressades a l'UCI de l'Hospital de Mollet és de 60 anys, i la dels que esperen, de 58. "Gent jove" que estarà entre "dues i tres" setmanes intubada i, per tant, col·lapsant els recursos de crítics d'un dels hospitals més afectats per la pandèmia. Segons les dades del departament de Salut amb què treballa el comitè d'empresa, Mollet és el cinquè municipi de tot Catalunya amb més incidència del covid-19, amb 263 casos per 100.000 habitants. Però no es tracta només del nombre d'ingressos hospitalaris, sinó sobretot que no és un hospital amb els recursos per treballar com a UCI. "No tenim l'estructura de 25 metges adjunts ni de metges residents, com tenen els hospitals grans", alerta Serrano, que explica que a l'Hospital de Mollet estan atenent també l'elevat volum de pacients a les sales d'hospitalització amb tots els especialistes del centre treballant com si fossin pneumòlegs i internistes. "La meva companya reumatòloga està valorant dotze malalts, i la cardiòloga deu més, sota la supervisió, això sí, d'un internista i un pneumòleg, que ja porten, però, 20 malalts més", alerta Serrano.

Salut prioritza els pacients amb més garanties per sortir-se’n

Ja fa dies que la direcció del centre va traslladar la petició al departament de Salut, que, preguntat per l'ARA, ha derivat el tema al mateix hospital. "L’assistència tecnològica que necessita un pacient crític per covid-19 i que tenen en hospitals com el Clínic o la Vall d'Hebron, nosaltres no la podem oferir", lamenta Tricas. El comitè d'empresa reclama "ajuda" i que no es negui des de les autoritats sanitàries la realitat en què es troben la majoria de centres comarcals. "Els centres petits ens trobem en una situacio de desigualtat -assenyala Serrano-. Ho estem fent bé i la gent rep l'atenció que necessita, però calen reforços i l'ajuda del CatSalut no està arribant", afegeix.

Precisament, la consellera de Salut, Alba Vergés, ha admès aquest matí a Catalunya Ràdio que les UCI estan "al límit", i en roda de premsa va defensar les decisions dels professionals quan fan un diagnòstic i han de prioritzar els recursos cap a un pacient o un altre.

Tot plegat se suma a una situació ja per si mateixa molt delicada, perquè els professionals sanitaris suporten, des de fa tres setmanes, una forta càrrega emocional i psicològica. "Tenim tots insomni, estem deprimits, estressats, amb sentiment d’impotència i de ràbia", diu Tricas. Pateixen desgast: "Estem aguantant, però a mig-curt termini serà insostenible", avisa Serrano.