Un crani posa llum sobre l'avantpassat comú entre simis i humans

Es tracta d'un primat descobert a Kènia de 13 milions d'anys d'antiguitat

Un grup internacional de científics ha descobert a Kènia el crani d'un nou primat de 13 milions d'anys d'antiguitat que podria posar llum sobre l'avantpassat comú dels actuals simis i humans, segons revela un estudi publicat avui per la revista 'Nature'. La investigació, liderada pel Turkana Basin Institute de la Universitat Stony Brook i el De Anza College, tots dos als Estats Units, se centra en el crani fossilitzat d'una cria de mico que es troba "notablement complet", expliquen els experts en un comunicat.

Recorden que entre els primats actuals, els humans són més a prop des del punt de vista evolutiu de simis com els ximpanzés, goril·les, orangutans i gibons. De fet, l'avantpassat humà comú amb els ximpanzés va viure a l'Àfrica fa entre sis i set milions d'anys, i gràcies als fòssils disponibles, els experts han sigut capaços d'explicar com han evolucionat els humans des de llavors.

Tot i això, precisen que se sabia molt poc sobre les característiques de l'avantpassat comú de simis i humans actuals abans d'aquestes dates –fa més de deu milions d'anys–, a causa de l'escassetat de fòssils en bon estat. Per tant, fins ara els científics no havien pogut constatar si aquest ancestre comú provenia de l'Àfrica, alhora que desconeixien quin aspecte podria tenir.

Aquestes qüestions podrien tenir resposta a partir de l'estudi de l'esmentat crani fossilitzat, batejat com Alesi, després de ser descobert el 2014 a la zona de Napudet, a l'oest del llac Turkana (al nord de Kènia). L'anàlisi de les imatges tridimensionals "d'altíssima qualitat" obtingudes a través de raigs X va revelar que aquesta cria de mico tenia uns 16 mesos d'edat quan va morir i que va pertànyer a una nova espècie de nyanzapitec, el 'Nyanzapithecus alesi', en referència a la paraula turkana 'ales', que significa 'avantpassat'.

"Fins ara, totes les espècies de nyanzapitec eren identificades per les dents, però no estava clar, si més no, si eren simis", assenyala en el comunicat John Fleagle, de la Universitat Stony Brook. El crani d'Alesi, de la mida d'una llimona, presenta "tubs auditius ossis" desenvolupats, una "característica important" per relacionar-lo amb els simis actuals, mentre que el seu "petit musell" s'assembla al d'una cria de gibó, aporta Ellen Miller, de la Universitat Wake Forest de Carolina del Nord (EUA).

"La impressió inicial és que es tracta d'un gibó extingit. Tanmateix, les nostres anàlisis demostren que aquesta aparença no és exclusiva de gibons, ja que va evolucionar diverses vegades entre altres parents extingits", comenta Chris Gilbert, del Hunter College de Nova York (EUA). Aquesta nova espècie, constaten els experts, no es comportava com un gibó, segons es desprèn de l'estudi del mecanisme responsable de l'equilibri trobat en la seva orella interna.

"Els gibons són coneguts pels seus moviments ràpids i acrobàtics als arbres, mentre que l'orella interna d'Alesi confirma que s'hauria desplaçat d'una forma molt més cautelosa", afegeix Fred Spoor, de la University College de Londres i de l'Institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva d'Alemanya. La troballa d'aquest fòssil demostra que el 'Nyanzapithecus alesi' va formar part d'un "grup de primats que va existir a l'Àfrica durant uns deu milions d'anys", destaca el principal autor de l'estudi, Isaiah Nengo. "Aquest grup era prop de l'origen dels simis i humans actuals, i aquest origen era africà", recalca.