Seguretat i desdoblament de les carreteres: Brussel·les ho té clar

S’ha de desdoblar una carretera nacional amb una alta sinistralitat que circula paral·lela a una autopista? La resposta a aquesta pregunta és diferent segons a qui se li formuli. Uns responen que per descomptat, que si aquella via es converteix en un perill el primer de tot és la seguretat i cal duplicar-la, costi el que costi. D’altres diuen que no, que si hi ha una via ràpida i segura paral·lela no cal trinxar més el territori i la solució és alliberar l’autopista del peatge, costi el que costi. I hi ha un tercer grup que diu que la carretera s’ha de desdoblar o no en funció de si ho han de pagar ells o no... Es tracta d’un debat difícil de resoldre, ja que hi ha experts amb opinions de tot tipus, i tot i que costa fer-lo en calent -després de 20 morts en dos accidents separats per només 14 dies-, s’haurà de fer. I quan es faci, la decisió ha de ser igual per a totes les vies similars i no pedaços, com fins ara.

A Catalunya tenim quatre carreteres així: la N-II a les comarques gironines -menys un tram-, paral·lela a l’AP-7; la N-340 a les Terres de l’Ebre i al Penedès, també paral·lela a l’AP-7; la C-55 al Bages, paral·lela durant 10 quilòmetres a la C-16, i la N-240 a Lleida, paral·lela a l’AP-2. La decisió de fer el desdoblament de tres d’aquestes quatre carreteres depèn de l’Estat, i només la C-55 és responsabilitat del Govern. El problema és que cada administració, en funció de la pressió de les concessionàries, de la pressió dels alcaldes del territori més o menys afins i sobretot dels diners a la caixa, opten per solucions diferents en cada cas. La UE, però, recomana -no obliga- desdoblar qualsevol carretera amb més de 12.000 vehicles diaris, i les quatre els superen amb escreix. I mentrestant les estadístiques de morts van creixent.

Més continguts de