SUCCESSOS

12 denúncies per desaparicions de persones cada dia

El 86% retornen voluntàriament abans d’una setmana i la majoria no és el primer cop que marxen del seu entorn

“Que calgui esperar unes hores abans de presentar la denúncia per la desaparició d’una persona és una llegenda que s’ha d’erradicar totalment, perquè la immediatesa és bàsica”. És la crida que fa el portaveu dels Mossos d’Esquadra, l’inspector Albert Oliva, sobre les denúncies per les desaparicions de persones. Cada dia, de mitjana, els Mossos reben més de 12 denúncies per aquest motiu. L’any passat es van denunciar 4.447 desaparicions a Catalunya, un 1% més que el 2017. Tot i que les xifres són bastant estables durant tota la setmana i al llarg de l’any, els dilluns i els divendres són els dies que es presenten més denúncies i el juny i el juliol són els mesos que en registren més.

Coincidint amb el Dia Internacional de les Persones Desaparegudes Sense Causa Aparent, els Mossos fan balanç de les dades del 2018. Oliva explica que, des de fa un parell d’anys, la policia catalana està fent un buidatge dels casos per poder establir alguns comportaments. Amb l’anàlisi del 100% de les denúncies, s’ha comprovat que més de la meitat de les persones (prop d’un 52%) pateixen un trastorn de salut mental. Amb el 84% de les denúncies com a mostra, s’ha detectat que la majoria de les persones (un 70%) no és el primer cop que desapareixen i un 58% conviuen dins un entorn familiar. Per això Oliva diu que, quan es presenta la denúncia, “és important” que es pugui aportar la informació “més completa possible”.

Pel que fa a la resolució dels casos, el 2018 el 72% de les persones van retornar voluntàriament durant els quatre dies posteriors a la denúncia i el 86% ho van fer abans que se superés la setmana. De fet, Oliva subratlla que cada any la policia dona per resolts el 99% dels casos -sigui pels retorns voluntaris o perquè es localitzen els desapareguts-, encara que 163 persones no s’han arribat a trobar. Aquest és el balanç des del 2010 de la unitat central de persones desaparegudes dels Mossos, que es va posar en marxa aquell mateix any. En aquest període, 30 casos resolts de persones desaparegudes s’han tractat com a investigacions criminals.

19 de les 30 investigacions han resultat ser homicidis en què s’havia amagat el cadàver i tres han sigut detencions il·legals (relacionades amb matrimonis forçats). En canvi, les vuit restants finalment han acabat sent no criminals. Tot i això, els Mossos tenen actualment cinc casos més oberts -que no s’han resolt- de persones desaparegudes amb indicis criminals. En aquest sentit, Oliva diu que les investigacions es mantenen obertes mentre no es localitzen les persones. Sobre això, precisa que a vegades -encara que són puntuals- han trobat persones adultes de qui s’ha denunciat la desaparició que han comunicat a la policia que no volen que la seva família sàpiga on són. En casos així, els Mossos es limiten a informar la família de la situació i donen la desaparició per tancada.

Una tercera part, menors

Pel que fa a les franges d’edat de les denúncies per les desaparicions, més d’una tercera part de les del 2018 van correspondre a persones que són menors d’edat. En concret, el 2% van ser infants de fins a 12 anys i el 34% van ser joves de 13 a 17 anys. La resta es reparteix en la franja adulta: d’entre 18 i 64 anys (el 58%) i de 65 anys o més (el 6%). El 60% són homes i el 40% dones. En l’àmbit territorial, un 26% de les denúncies es van presentar a la regió policial metropolitana sud, un 19% a la regió de Barcelona ciutat i un 19% més a la regió metropolitana nord. Per tant, força més de la meitat de les denúncies es registren a Barcelona i la seva àrea metropolitana.

Tot i que el 94% de les desaparicions de l’any passat es van resoldre abans d’un mes, cosa que els Mossos valoren com “un període curt” de temps, Oliva admet que “es pot fer molt llarg” per a la família. Per això l’inspector remarca que, des del 2014, es disposa d’un àmbit d’atenció amb l’objectiu de mantenir un contacte permanent amb la família de la persona desapareguda, per informar-la del dispositiu de recerca i de qualsevol novetat. “S’intenta rebaixar l’angoixa de quan no es tenen notícies”, explica Oliva, que afegeix que es tracta d’un canal obert -fins que el cas queda resolt- perquè la família s’hi pugui posar en contacte.

Sobre l’ús de les xarxes socials per trobar les persones, el portaveu reconeix que es fan servir els perfils de Facebook i Twitter dels Mossos per difondre les imatges dels desapareguts, perquè s’ha detectat eficàcia a l’hora de localitzar-los. “Principalment s’utilitza per a joves i majors de 65 anys”, reconeix Oliva, que són les franges d’edat en què s’ha registrat més eficàcia. L’inspector subratlla que, quan es presenta la denúncia, sempre es demana el permís de la família per utilitzar les fotos a les xarxes. Tot i això, Oliva fa una crida a retirar les imatges de les xarxes i dels llocs de l’espai públic on s’hagin penjat un cop ja s’ha trobat la persona desapareguda.

Les xifres del 2018

L’any passat es van denunciar un 1% més de casos de desaparicions que el 2017. Tot i que les xifres són bastant estables durant tota la setmana i al llarg de l’any, els dilluns i els divendres són els dies que es presenten més denúncies i el juny i el juliol són els mesos que en registren més. Des de fa un temps, els Mossos en fan un buidatge per poder establir alguns comportaments.

El 2018 el 72% de les persones van retornar voluntàriament durant els quatre dies posteriors a la presentació de la denúncia i el 86% ho van fer abans que se superés la setmana. El 94% de les desaparicions es van resoldre abans d’un mes i cada any la policia dona per resolts el 99% dels casos -sigui pels retorns voluntaris o perquè es localitzen els desapareguts.