Fer els deures amb els fills té un impacte nul en el seu aprenentatge
En canvi, crear ambients i rutines d'estudi és més efectiu, segons un estudi de la Fundació Bofill
BarcelonaMés enllà del debat sobre si s'han de fer deures a casa o no, ajudar els fills a fer-los té un impacte pràcticament nul en el seu aprenentatge. Pot ser font de conflictes i, en casos extrems, els pares poden acabar fent els deures als seus fills. En canvi, estructurar l'estona per fer els deures, és a dir, fomentar que hi hagi "un espai i una estona per fer-los, ajudar-los a planificar la feina que han de fer i crear ambients i rutines d'estudi" és molt més efectiu, explica l'especialista en avaluació de polítiques públiques, Jaume Blasco, que és també l'autor de l'informe de la Fundació Bofill i l'Institut Català d'Avaluacions Públiques (Ivàlua) 'Com t'ha anat avui l'escola? Què funciona en l'acompanyament familiar a l'escolaritat', que es presenta aquest dijous a la tarda. I l'informe, pel que fa als deures, és clar: "L'ajuda i supervisió en els deures té un efecte feble i, en alguns estudis, fins i tot negatiu". Blasco diu que una cosa és assistir-los si demanen ajuda i una altra, fer els deures conjuntament.
L'informe analitza què funciona i què no dels programes d'implicació parental, que són aquells cursos o tallers, normalment de curta durada, que donen eines concretes perquè pares i mares puguin acompanyar les tasques escolars dels seus fills. La idea és que pares i mares s'impliquin de "forma espontània" en l'educació dels seus fills –els ajudin quan comencen a llegir, es preocupin per si tenen deures...–, però s'ha comprovat que, com més alt és el nivell educatiu dels pares, millor és el rendiment educatiu dels fills. "I aquests programes d'implicació parental volen tenir un component compensatori i motivar els pares que se senten poc capaços", explica Blasco. Però no totes les estratègies d'implicació parental funcionen igual.
Segons l'estudi, els programes per ajudar a fer els deures tenen "en el millor dels casos, un efecte petit sobre el rendiment a primària" i "no és significatiu" a secundària. També té poc efecte la fiscalització de les notes, però sí que són positives altres conductes com ara ajudar els fills quan aprenen a llegir. "Hi ha moltes tècniques per fer que sigui un exercici rellevant i poc estressant, plaent i motivador", diu Blasco. L'eficàcia d'aquesta activitat es demostra, sobretot, en les etapes d'infantil i els tres primers cursos de primària, i té més efecte com "més estructurada estigui l'activitat".
Suport subtil
Molts d'aquests programes d'implicació parental estan adreçats a pares amb fills a primària, i una altra de les conclusions de l'informe és que en el cas de la secundària la implicació és igualment efectiva però ha de ser "més subtil" perquè el nen, en molts casos ja adolescent, és "més autònom i el currículum és més complicat". Segons Blasco, el que acostuma a funcionar és parlar a casa sobre qüestions escolars: "Donar rellevància al que passa a l'escola, connectar els estudis amb el projecte vital del nen, amb el que passa al món, amb el seus projecte de futur i projectar les expectatives de rendiment educatiu".
Pel que fa a la relació família-escola, la comunicació i col·laboració amb els mestres i professors té un efecte "més rellevant" sobre el rendiment acadèmic que el fet d'implicar-se en el festival escolar, en l'associació de pares i mares o en una activitat de voluntariat. "No vol dir que això no sigui important, perquè implicar-se en l'escola és un objectiu en si mateix, però està lluny del rendiment acadèmic del teu fill", raona aquest investigador.
En general es conclou que les accions per impulsar i facilitar l'aprenentatge a casa tenen un impacte educatiu en els fills superior a la implicació familiar a l'escola. El que passa a casa té una influència decisiva en els processos d'aprenentatge de nens i adolescents.
També es conclou que els programes de foment de la implicació parental tenen un impacte "significatiu", entre "petit i moderat", en el rendiment educatiu dels alumnes, té efectes positius tant en primària com en secundària i té impacte en infants i famílies de qualsevol nivell socioeconòmic i educatiu.
L'informe és una revisió i síntesi dels resultats de 12 metaanàlisis que inclouen prop de 400 estudis fets arreu del món sobre l'efecte dels programes d'implicació familiar en l'escolaritat dels fills.
