Amb distància i mascareta no n’hi ha prou: cal obrir finestres

Cal airejar els espais tancats encara que faci fred per evitar nous contagis

No n’hi ha prou amb portar mascareta o mantenir una distància de seguretat de dos metres per protegir-se del contagi del covid-19. L’evidència científica creixent sobre la transmissió aèria del virus apunta que en espais tancats o mal ventilats, molt plens, on la gent crida o canta, poden quedar suspeses en l’aire durant hores diminutes partícules infeccioses del virus. Com més temps hi passem exposats, més risc. Això explicaria els brots que s’han produït en indústries càrniques o en discoteques, o per què no s’han registrat contagis als avions, que són llocs tancats i on no es pot respectar la distància però on hi ha una contínua renovació de l’aire.

L’avís que el covid es pot contagiar per l’aire ha trigat sis mesos a ser reconegut

El que sabem avui sobre el comportament del coronavirus ens porta a veure el risc de contagi com una escala de grisos amb diferents factors que incrementen el perill, com exposa un article publicat la setmana passada al British Medical Journal. “El risc és un contínuum, no un blanc o un negre, i el risc zero no existeix, ni amb mascareta ni a dos metres de distància. Els altres factors són crucials”, explica a l’ARA Daniel Prieto Alhambra, catedràtic de farmacoepidemiologia a la Universitat d’Oxford. I afegeix que el risc de contagi puja quan hi ha més gent infectada en una població: “El risc d’anar en metro -un espai tancat, poc ventilat i amb alta ocupació-és més alt a Madrid que a Copenhaguen, on hi ha molts menys casos: és evident, doncs, que l’ús de mascareta al transport públic és molt més necessari a Espanya que a Dinamarca”. Esteve Fernández, epidemiòleg de l’Institut Català d’Oncologia, afegeix que “també és important què està fent la gent en l’espai on es troba: un dels primers llocs on es va veure una transmissió molt alta va ser a les corals, perquè cantar o cridar contribueix a una disseminació més alta del virus”.

Portes i finestres obertes

Aleshores, què més hem de fer per protegir-nos? Antoni Trilla, cap d’epidemiologia de l’Hospital Clínic, conclou que a més de la mascareta, la distància i la higiene de mans cal incorporar al nostre dia a dia l’hàbit de ventilar. “Ens haurem d’acostumar a treballar amb la porta i les finestres obertes. A ventilar de manera natural per recanviar l’aire i, allà on no sigui possible fer-ho, garantir que l’aire condicionat s’alimenta de l’exterior i no recircula”.

De fet, en els protocols que s’han presentat per al nou curs a escoles, instituts i universitats ja es parla de ventilar les aules al començar i acabar la jornada i entre classe i classe. Per a alguns joves de casa nostra no serà una novetat haver de fer classe amb l’abric i la bufanda posats. Aules ben ventilades seran més segures, però també han d’estar menys plenes, i preferiblement sense crits. El mateix val al transport públic i als llocs de treball.

Joan Ramon Villalba, de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària, destaca que la transmissió aèria només s’ha documentat en situacions molt particulars i que ja s’havia insistit en la importància de ventilar els espais tancats, almenys en els grups de treball d’experts que dissenyaven els protocols de protecció. “Sempre s’ha dit que la ventilació és important. El més fàcil per renovar l’aire és obrir les finestres, i el problema el tenim a les zones climatitzades en què per refredar o escalfar l’ambient no es renova l’aire per estalviar energia: i això és el que ara haurem d’evitar. A les escoles també hi haurà més activitats a l’aire lliure”.

Un dels motius pels quals els epidemiòlegs temen que aquesta tardor i hivern augmentin els contagis és que amb el fred tendim a passar més temps dins d’espais tancats i a ventilar-los menys. La climatologia mediterrània fa més fàcil que en altres llocs posar en pràctica la dita de “que corri l’aire”. De fet, la recepta no és nova. Ja al segle XIX amb les epidèmies de tuberculosi es van construir sanatoris i escoles amb grans finestrals per afavorir la ventilació.