Cap universitat estatal es cola entre les 200 millors del món, segons el Rànquing de Xangai
La UB excel·leix en medicina i se situa entre les 50 millors facultats del món
BarcelonaEl rànquing de Xangai, una de les classificacions més prestigioses de qualitat universitària al món, situa la Universitat de Barcelona (UB) com la millor de l’Estat, juntament amb la Universitat de Granada. Aquest any, però, la llista expulsa el centre barceloní d’entre les 200 millors universitats del món, un selecte grup on va aconseguir colar-se en les edicions del 2021 i el 2022. De fet, totes les universitats estatals i catalanes han quedat fora del medaller: la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i la Pompeu Fabra (UPF) comparteixen posició en el rang 301-400 –juntament amb l'Autónoma de Madrid (UAM), la Complutense de Madrid (UCM) i la Universitat de Valencia (UV)–, mentre que la Politècnica de Catalunya (UPC) i la Universitat de Lleida cauen en el bloc dels 701-800.
L’Academic Rang of World Universities (ARWU), més conegut com el Rànquing de Xangai, es publica des del 2003 i l’actualitza cada any la universitat xinesa Jiao Tong. Harvard lidera la classificació, publicada aquest dimarts, per 21è any consecutiu, seguida de Stanford i l’Institut de Tecnologia de Massachusetts. El màxim exponent europeu torna a ser la britànica Cambridge, que es queda la quarta posició, seguida de Berkeley i Princeton –totes dues dels Estats Units–, Oxford, Colúmbia, l'Institut de Tecnologia de Califòrnia i la Universitat de Chicago.
En l’àmbit espanyol, hi ha nou universitats estatals entre les 500 més destacades, però és la UB la que excel·leix: ha quedat entre les cinquanta millors facultats del món de medicina. De fet, i encara que es troba al mateix bloc de puntuació que la Universitat de Granada, la catalana hi apareix primer. L'Autònoma de Barcelona (UAB) passa aquest any de la forquilla 201-300 a la franja 301-400, i la Pompeu Fabra (UPF) revalida el resultat de l’any passat (bloc 301-400).
Aquesta llista acadèmica classifica els centres d’acord amb el nombre d’articles publicats en revistes científiques –per exemple, Nature i Science–, el rendiment “per càpita” respecte a la mida de la institució o el nombre de premis Nobel que hi han estudiat o hi imparteixen classes.
