Educació
Societat  /  Educació 01/12/2022

Cinc claus per entendre (i reduir) el malestar de la comunitat educativa

L'anuari de la Fundació Bofill recalca que sense el benestar del professorat, no poden prosperar les reformes educatives

4 min
Un aula de l’Institut Escola Miquel Tarradell en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl sistema educatiu català viu un moment de reformes "interessants" però que la comunitat educativa "no està acabant d'entendre ni d'acceptar bé". La tensió acumulada durant la gestió de la pandèmia i l'augment de les desigualtats no ho posa fàcil, i ara molts docents expressen sensacions de "malestar", "angoixa" o "incertesa". "Tenim al davant una gran paradoxa. Tenim grans eines, com el decret d'escola inclusiva o un altre contra la segregació. Tenim la FP situada com a protagonista. És a dir, comencem a tenir eines però, en canvi, no estan sent efectives i algunes fins i tot són polèmiques i controvertides", ha resumit aquest dijous el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín.

"El problema no són les mesures. El problema no és el què, sinó el com s'estan aplicant", ha afegit la investigadora i sociòloga de l'educació Aina Tarabini, que aquest any ha dirigit l'anuari de la Fundació Bofill, titulat Els reptes de l'educació a Catalunya. El document, de 500 pàgines, fa un diagnòstic molt clar: "Les reformes no tindran èxit si no tenen en consideració els actors que les han d’implementar i el paper del professorat. Els docents i equips directius se les han de fer seves", ha subratllat Tarabini. La directora de l'anuari –és la primera vegada que el lidera una dona i que totes les col·laboracions són d'expertes– ha assegurat que els docents necessiten millors "condicions materials" [recursos] i també "subjectives" a l'hora de treballar, que millorin el seu dia a dia i els donin temps per repensar com fer les classes, sobretot en els centres d'alta complexitat i més diversitat.

"Ser mestre o professor avui en dia és més complex que mai i són indispensables els espais per a la formació contínua i la reflexió que assegurin que, un cop entren per la porta de l'escola, tots els alumnes podran aprendre", ha reblat Palacín. És per això que, a les portes del debat de pressupostos, la Fundació Bofill ha aprofitat per suggerir al Govern quins són els eixos i els canvis a seguir per millorar el clima a la comunitat educativa i garantir que les polítiques dissenyades es podran implementar.

1.

Garantir millors condicions als alumnes

Contra la segregació i al costat dels centres amb més complexitat


"S'ha d'incrementar el finançament de l’educació i fer-ho per fórmula: augmentant els recursos econòmics i també els temporals i de personal en els centres amb més complexitat social", ha resumit Tabarini. L'anuari de la Bofill també proposa un model flexible que permeti que, en el cas que hi hagi vacants, es pugui planificar l'oferta en funció de les condicions de desigualtat estructural i fins i tot una política de ràtios diferents en funció del tipus de centre.

2.

Organització interna

Menys burocràcia i més hores per repensar els projectes


L'anuari veu "fonamental" agilitzar les dotacions de recursos i reduir la burocràcia quan hi ha necessitats puntuals i urgents, per exemple, quan arriba un alumne nou a mig curs o per la baixa d'un docent. "Els equips dediquen molta energia a aconseguir aquests recursos i després moltes vegades no els obtenen i això genera molta frustració", ha explicat Tabarini, que ha remarcat que això impacta sobretot en els centres amb situacions complexes: "En el mateix temps, han de fer molt més i de forma molt més diversa per educar els seus alumnes. Els hem d’ajudar perquè tots estiguin en situació d'equitat".

Per aconseguir-ho, la Bofill veu indispensable reduir encara més el temps que cada docent dedica a "donar classe" i augmentar el temps per "debatre, dissenyar i decidir projectes per als seus alumnes, dins del seu temps laboral". "És una altra de les frustracions més evidents del professorat: no poder parar-se a pensar com millorar les dinàmiques dels seus alumnes", ha destacat la directora de l'anuari.

3.

Plantilles estables i cohesionades

El decret d'inclusiva requereix equips multidisciplinaris

Per poder dissenyar, implementar, avaluar i transformar projectes a les aules "calen equips estables". "Si els docents no paren de rotar, no es pot fer res", ha etzibat Tabarini. L'anuari advoca per "reduir l'interinatge, ampliant les possibilitats del decret de plantilles". Una vegada més, els centres d'alta complexitat són els que pateixen més aquesta rotació constant de docents i per això les expertes que han dissenyat aquestes pautes remarquen la necessitat d'una "mirada específica sobre la retenció d’equips".

Al mateix temps, algunes de les noves polítiques celebrades dins de la comunitat educativa, com el decret de l'escola inclusiva, no es poden garantir sense equips multidisciplinaris. "Calen equips amb perfils diferents, mestres, professors, psicòlegs, educadors socials, vetlladors... que permetin abordar l’equitat educativa", ha assegurat Tabarini.

4.

Formació continuada i acompanyada

Empoderar els docents per exercir amb sentit 

La Bofill també ha defensat la necessitat de mantenir els docents en formació didàctica, en valors i ètica, en psicologia i en altres competències bàsiques. "El professorat hauria de poder dedicar un any sencer a fer una mena de MIR educatiu, amb un mentor dins del centre que acompanyi els nous docents en el procés de ser mestre", ha proposat Tabarini. A banda d'aquesta immersió lenta i acompanyada, l'anuari també proposa models de formació permanents i territorialitzats que posin les necessitats dels claustres d'una determinada zona al capdavant i permetin articular diferents models en funció dels contextos d'aquests grups de centres.

5.

Tenir en compte els docents

Permetre'ls liderar i participar de les polítiques

El cinquè eix clau que aconsella l'anuari de la fundació és avançar en un model que posi els docents i la col·laboració al centre a l'hora de prendre decisions. L'objectiu és que el col·lectiu se senti partícip de les reformes i es faci "corresponsable" de les polítiques educatives. "Bona part del malestar té a veure amb el procés de presa de decisions i en com s'assabenten de les mesures", admeten des de la Bofill, que reclamen al Govern més interlocució.

"Totes aquestes dissonàncies, fan que les polítiques, que tenen bona intenció, no acabin d’arribar o que generin malestar entre els docents", ha conclòs Tabarini.

stats