La falta de titulats de FP podria deixar sense cobrir més de 92.000 llocs de treball fins al 2030

BarcelonaLa formació professional (FP) és l'ensenyament que més creix a nivell d'alumnes matriculats però dels que menys ho fa en nombre de titulats. Si el primer grup ha crescut aproximadament un 49% des del curs 2012-2013, per exemple, el segon només ho ha fet un 31%. I aquesta és una de les premisses de què parteix l'estudi publicat aquest dijous per CaixaBank Dualiza en col·laboració amb l'Orkestra-Institut Basc de Competitivitat, que assenyala que la falta de titulats de FP podria deixar sense cobrir 92.503 llocs de treball a Espanya fins al 2030. L'estudi, titulat Una nova llei de FP per a uns nous temps i que s'ha presentat aquesta tarda en un acte a Barcelona, compara les persones que es titulen cada any amb les "oportunitats de feina" que es calcula que es generaran fins al 2030 per a tècnics de formació professional: 2,1 milions, de les quals prop de 380.000 sorgiran a Catalunya.

L'entitat CaixaBank Dualiza, que el juliol va ser premiada per la Generalitat per la seva tasca de recerca en FP, destaca que és el primer cop que es desgrana no només la projecció de llocs de treball que tindrà el mercat laboral espanyol en els pròxims anys (8,7 milions), ja sigui via jubilació o nova creació, sinó també que un de cada quatre llocs serà per a titulats en formació professional. Del total de 2,1 milions corresponents a aquest sector, més d'un milió correspondrien a titulats de grau superior i una mica més de 900.000 a titulats de grau mitjà. L'estudi augura que en l'àmbit del comerç serà on més graduats en FP es requeriran en els pròxims anys (446.000), seguit de la indústria manufacturera (257.000) i les activitats sanitàries (214.000). La sanitat és, precisament, un dels àmbits amb més titulats en FP, juntament amb els d'administració i gestió i serveis socioculturals a la comunitat (un 44% del total).

Una de les problemàtiques que es constaten a l'estudi, i que podrien tenir relació amb la falta de titulats però no només, és que s'estan ocupant llocs de treball amb treballadors sobrequalificats o infraqualificats. El 2021, per exemple, un 36,3% de persones amb estudis universitaris van ocupar llocs de treball que correspondrien a persones amb FP, especialment de grau superior, mentre que un 67,4% de persones amb aquesta titulació van acabar en ocupacions on encaixarien professionals de grau mitjà. A l'altre extrem, l'estudi assenyala que un 33,6% dels ocupats van fer feines per sobre de la seva formació (educació obligatòria i batxillerat) i que podrien ser cobertes per titulats en FP. Aquest desajust, alerta CaixaBank Dualiza, genera un impacte negatiu en el conjunt del sistema educatiu, en termes d'inversió no rendibilitzada, però també costos personals (frustració) i empresarials, ja que implica un índex més alt de rotació.

Els efectes de la nova llei

L'entitat posa en valor que el dèficit de titulats quedarà atenuat per l'entrada en vigor de la nova llei de FP, aprovada definitivament el març passat, ja que considera que es traduirà en un increment de places de formació professional i una adequació més gran dels titulats a les necessitats del teixit productiu. Tot i això, avisa que l'impacte de la nova norma no començarà a notar-se fins al 2026, quan accediran al mercat els primers titulats promoguts per la llei. En l'acte de presentació de l'estudi, el president de CaixaBank, José Ignacio Goirigolzarri, ha defensat les reformes del sistema formatiu i educatiu en pro de l'ocupació, que ha definit com "el principal factor de cohesió social i el millor mitjà per lluitar contra la desigualtat". També ha assenyalat la FP i la seva modalitat dual com a claus per afrontar els reptes de "la revolució digital, la transició cap a una economia més sostenible i el repte demogràfic com a conseqüència de l'envelliment de la població".