Educació
Societat  /  Educació 29/09/2022

Les famílies critiquen que l'avançament de l'inici escolar s'ha fet "a mig gas"

La federació d'AFA xifra en 817 els grups que falten a I3 per complir amb la ràtio promesa de 20 alumnes

3 min
Un pati d'una escola de Barcelona.

BarcelonaLes primeres tres setmanes de curs ja han servit a les associacions de famílies d'alumnes per fer una primera valoració de com ha funcionat l'avançament del curs escolar, que s'ha estrenat aquest curs . Les Associacions Federades de Famílies d'Alumnes de Catalunya (aFFaC) creuen que començar les classes abans és una bona mesura perquè pot ajudar els alumnes de famílies més vulnerables, però critiquen la manera com s'ha dut a terme.

Asseguren que aquest inici de curs "ha sigut la tornada més convulsa" fins ara i ho atribueixen a la "tossudesa" de la conselleria d'Educació, dirigida per Josep Gonzàlez-Cambray. "Considerem que està bé avançar el curs, però aleshores ha de començar igual que ho fa la resta de l’any i no pas a mig gas, amb horaris lectius fins a la una i unes hores d'activitats poc definides a la tarda que no són de qualitat per als alumnes i tampoc ajuden les famílies", ha explicat la presidenta de l'aFFaC, Belen Tascón.

Aquesta entitat –que representa 500.000 famílies del sector educatiu públic a Catalunya– argumenta que, segons una enquesta dirigida a les AFA associades, en la majoria d'escoles l'hora d'extraescolar a la tarda –que es va afegir després d'anunciar l'avançament escolar amb jornada intensiva per afavorir la conciliació de les famílies– ha suposat més maldecaps que beneficis tant per als equips directius i docents com per als alumnes i les famílies.

"Ha costat moltíssim trobar professionals preparats i no s'han organitzat i previst activitats dinàmiques i de qualitat per als alumnes: en la majoria de casos, les associacions de famílies d'alumnes (AFA) ens han traslladat que el que han fet els nens és simplement allargar l'hora del pati", explica Tascón, que assegura que això va en detriment de l'objectiu principal, que és ajudar els alumnes de famílies més vulnerables a rebre una educació i lleure de qualitat. També assenyala que els problemes per trobar monitors han provocat que s'hagi hagut de recórrer en excés al sector privat per cobrir l'atenció als petits durant aquestes hores.

Per aquest motiu, la federació de famílies demanarà a la conselleria de Gonzàlez-Cambray que "corregeixin els errors" i que el pròxim curs l'avançament es dissenyi amb un horari lectiu complet des de l'inici de setembre.

L'eterna falta de places públiques

Tascón ha fet aquestes valoracions durant la presentació de la valoració d'inici del curs escolar 2022-23 a Catalunya, en la qual també han constatat "l'evident falta de places" a l'escola pública. La directora de l'entitat, Lidón Gasull, ha denunciat que les places ofertades no arriben al 70% de les necessitats en total, a tota l'etapa educativa, mentre que a la resta de països europeus del nostre entorn representen el 90%, fet que aboca el model educatiu cap a l'educació concertada i privada. "Catalunya segueix a la part alta del podi dels països amb més educació privada, solament superada per Bèlgica i Malta", ha detallat Gasull, que ha vinculat directament aquesta dada amb l'elevada taxa d'abandonament escolar i de pobresa a Catalunya.

Pel que fa a primària i secundària, Gasull ha explicat que per complir "la ràtio promesa", de 20 alumnes per professor, farien falta 817 grups públics més en infantil 3, i 76 grups públics en l'ESO per absorbir tot l'alumnat procedent de sisè de primària, molts dels quals acaben "optant per una escolarització privada i concertada". Sobre la gratuïtat d'infantil 2 a les escoles bressol, l'entitat considera que és una bona mesura, però que tal com ha estat aplicada, "no pot garantir l'accessibilitat universal a l'etapa de 0 a 3 anys", perquè precisament també hi continuen faltant places.

El gruix de la FP, a la privada

L'aFFaC també ha denunciat l'augment de l'oferta privada de formació professional en els últims anys. El sistema privat, diuen, absorbeix gran part d'aquests estudis perquè "l'oferta pública no és atractiva". Així, segons les seves dades, les matriculacions en cicles formatius de grau mitjà han baixat 15 punts en set anys a la pública, mentre que els centres privats han quintuplicat alumnes, una tendència similar al que passa amb els graus superiors.

stats