Educació

La importància d'estudiar cultura clàssica a l'institut: "Són les nostres arrels"

Més de 400 joves de les comarques gironines es reuneixen en l'onzena trobada multitudinària d'alumnes de llatí

3 min
Imatge d'una de les edicions de la trobada d'alumnes de llatí de 4t d'ESO, a les escales de la catedral de Girona

GironaLa setmana passada uns 440 alumnes de 4t d'ESO de l'assignatura de llengua i cultura clàssiques, vinguts d'una trentena d'instituts de les comarques gironines, es van reunir al casc antic de Girona en una jornada educativa per aprendre, celebrar i reivindicar el llegat de la Grècia i la Roma antigues. Ho van fer en una trobada organitzada per professors de secundària de l'equip de treball ICE de la Universitat de Girona, que té com a objectiu despertar la curiositat dels joves per aquesta matèria, sovint poc valorada, que dins de l'ensenyança superior obligatòria només apareix al currículum com a optativa de l'últim curs. "Volem engrescar-los perquè facin batxillerat humanístic o social i es quedin amb nosaltres després de 4t, que vegin que no només traduïm textos a l'aula, sinó que el grec i el llatí són molt interessants i s'ho poden passar bé", diu Anna Burrassó, una de les professores impulsores de la jornada. "Ara es parla molt de gamificació, però nosaltres reivindiquem la paraula ludificació, que ve del llatí ludus, i justament vol dir tant joc com escola", afegeix la professora.

"Retornar als clàssics és retornar a l'essència"

"M'interessen la història i les llengües, i per això m'han recomanat apuntar-me a cultura clàssica a 4t. Fem les declinacions del llatí, aprenem com vivien els antics i també la seva mitologia; els mites dels raptes de Zeus, per exemple, m'han impactat molt", comenta l'Alba, alumna del Bosc de la Coma, d'Olot. I la Laia, companya de classe, continua: "Aprendre les declinacions i la sintaxi del llatí m'ha ajudat amb el català i el castellà, i viceversa; també m'ha semblat molt interessant saber l'origen etimològic de moltes paraules que utilitzem habitualment".

Contents de la bona rebuda de la jornada a Girona entre els estudiants, els professors de clàssiques aprofiten per alçar la veu i posar en valor la importància pedagògica de la seva assignatura: "El llatí i el grec són llengües molt estructurades a nivell sintàctic i gramatical, i això t'aporta una base molt útil per comprendre altres llengües romàniques", defensa Burrassó. A més d'aquest aprenentatge fonamental per adquirir competències lingüístiques, tant a cultura clàssica de 4t d'ESO com a grec i llatí de primer i segon de batxillerat també s'ensenya la història i la literatura de Grècia i Roma, des dels mites que han inspirat tantes obres d'art fins a les ruïnes arquitectòniques que encara es conserven: "Són les arrels de la nostra cultura, ens serveixen per interpretar el que ens està passant, retornar als clàssics és retornar a l'essència de l'ésser humà; encara avui, per exemple, es produeixen crims horribles com els dels fills de Medea", argumenta.

Els alumnes de ciències, sense opció d'estudiar els clàssics

Com que cultura clàssica és una optativa de 4t d'ESO, pensada per encaminar l'itinerari dels estudis postobligatoris, els alumnes que es decanten per les ciències no tenen opció de matricular-s'hi, ja que han de donar preferència a les matèries curriculars que es trobaran a batxillerat. Això provoca que les classes on s'ensenya llatí es converteixin en un calaix de sastre, on els adolescents que vertaderament s'interessen per la matèria es barregen amb desertors de les matemàtiques que escullen clàssiques com a mal menor. "La gent es pensa que els bons han de fer el científic i els mitjans o mediocres ens els hem de quedar nosaltres. Això no és veritat, també tenim dret a tenir alumnes bons", defensa Burrassó. I conclou: "Penso que s'ha de tornar a valorar el coneixement pel coneixement, no per la utilitat que ens pot aportar; per culpa d'aquesta mentalitat els de ciències no tenen opció de triar llatí i llavors, de grans, volen recuperar coneixements humanístics perquè noten una mancança".

Gimcana romana i teatre a partir de textos llatins

En la jornada, els alumnes van participar en una gimcana per la part romana de Girona: des de la plaça dels Lledoners, on hi havia el mercat –o macellum–, fins a la porta d'entrada de l'antiga muralla, davant de Sant Domènech, o al Museu d'Història, on han visitat el Mosaic del Circ, una de les joies de la comarca. També, en col·laboració amb els manaies gironins, es van vestir de romans per repassar les parts de l'armadura i, al Centre Cultural La Mercè, els alumnes d'El Galliner van preparar expressament per a l'ocasió una obra de teatre a partir dels textos clàssics Diàlegs dels déus de Llucià de Samòsata i Les metamorfosis d'Ovidi.

La trobada, que cada any ha anat rodant per diferents punts de la demarcació gironina que conserven vestigis romans o grecs, com Empúries, Roses o Sant Pau de Segúries, ha arribat enguany a l'onzena edició i, a Barcelona, ja han sorgit les primeres rèpliques amb iniciatives impulsades per la Universitat Autònoma.

stats