Educació
Societat  /  Educació 11/03/2022

Instituts escola, tres anys després: "No volem més mòduls al pati"

Els centres avisen que baixa la qualitat de l'educació si l'ESO es fa en barracons

4 min
Una pancarta que reclama un edifici nou per a l'ESO a l'Institut Escola Pallerola

BarcelonaDe ser la nineta dels ulls del departament d'Educació a no tenir espai per fer classe. Ara fa tres anys, el departament d'Educació va anunciar que doblaria el nombre d'instituts escola a Catalunya, la fórmula que uneix educació infantil, primària i secundària en un mateix centre –tal com fan moltes concertades–, amb l'objectiu d'intentar reduir la segregació i l'absentisme escolar a la secundària. La majoria dels nous centres es creaven afegint 1r d'ESO a una escola, una mesura que, a part dels arguments pedagògics, també era "d'eficiència pressupostària", perquè és més barat obrir l'ESO en una escola que ja existeix que no pas construir de zero un institut sencer. Malgrat que l'aleshores conseller, Josep Bargalló, va garantir que no es posarien mòduls prefabricats, tres anys després l'ESO va creixent en alguns centres en barracons al pati, i ara aquests centres reclamen l'edifici promès.

Un d'aquests casos és l'Institut Escola Pallerola de Sant Celoni, creat fa tres anys a partir d'una ampliació de l'escola. En una carta al conseller, Josep Gonzàlez-Cambray, avisen que "ara per ara" no tenen espai físic per als tres cursos de primer d'ESO que pujaran l'any que ve perquè tenen el pati ple de barracons. "El primer curs vam perdre l'aula d'anglès i la de música per encabir-hi la primera promoció de l'ESO. Ho enteníem, era una mesura provisional. L'any següent van ser dues sales polivalents més i l'hort per poder fer lloc als mòduls. Vam acceptar-ho com una renúncia assumible per un curs", recorden a la carta. Ara, però, es planten: "No podem ni volem permetre'ns que ens omplin el pati amb més mòduls". Les famílies lamenten que tres anys després no només no han començat les obres de l'edifici d'ESO promès, sinó que ni tan sols hi ha el projecte adjudicat, i ja han convocat una manifestació per al pròxim 2 d'abril per denunciar-ho. "Els motius dels endarreriments són múltiples: des d'errors tècnics fins a renúncies de les empreses que havien guanyat el concurs, passant per una pandèmia, però les víctimes són sempre les mateixes: els infants i els docents", asseguren a la carta, en què demanen la implicació de la conselleria per solucionar la seva situació: "Desencallar la construcció és una qüestió de voluntat política".

Una cosa molt semblant ha mobilitzat també algunes famílies de Premià de Dalt. En aquest cas, el departament es va comprometre fa tres anys a transformar l'Escola Santa Anna en un institut escola amb el mateix nom perquè l'altre centre d'ESO del municipi "estava molt per sobre de la seva capacitat". A aquest compromís s'hi afegia la promesa de construir un nou edifici per encabir tota la secundària i, per executar de manera "imminent" el projecte davant la situació "insostenible" de l'altre institut, l'Ajuntament s'oferia a cedir els terrenys del costat de l'escola i avançar part del cost de l'obra. Però en aquests tres anys les administracions no s'han posat d'acord i l'edifici no està construït. L'AFA de l'institut escola està mobilitzada, perquè el departament els ha confirmat que instal·laran de manera provisional uns mòduls prefabricats perquè els cursos d'ESO pugin tinguin lloc on fer classe. "L'escola ha sofert una pèrdua d'espais per acollir la secundària en detriment de la qualitat educativa que s'ofereix", diuen les famílies, que estan recollint firmes per reclamar l'acceleració del conveni d'obres entre el departament i l'Ajuntament i oposar-se a la instal·lació de barracons al pati.

Crítiques per la desaparició del batxillerat

El malestar d'alguns instituts escola també arriba a Barcelona, després que el departament anunciés fa uns dies la fusió de l'Escola La Prosperitat i l'Institut Galileo Galilei per crear el nou Institut Escola El Molí. La comunitat educativa dels centres diu que va conèixer la decisió "el dia abans" que s'anunciés públicament i que és una mesura "imposada". "No hem tingut l'oportunitat de debatre a fons l'encert del projecte. Simplement s'ha decidit crear aquest nou institut escola i se'ns ordena que comencem a implementar-lo ja el curs que ve", han dit en un comunicat, lamentant que la conselleria parli alhora "d'autonomia de centre" i "implicació de tota la comunitat educativa".

Les famílies i els docents es mostren especialment preocupats per la desaparició del batxillerat (els instituts escola no tenen estudis postobligatoris) a l'institut, una etapa que "s'ha flexibilitzat per garantir un èxit acadèmic i acompanyament" als alumnes. Creuen que l'extinció del batxillerat al centre "comportarà lògicament una reducció de les línies de l'ESO", cosa que es traduirà en una disminució de les optatives i la "probable pèrdua" del grup d'adaptació curricular de 3r i 4t d'ESO. La directora d'ensenyaments postobligatoris del Consorci d'Educació, Gemma Verdés, ha explicat a l'ARA que el batxillerat es mantindrà dos cursos de manera excepcional en aquest centre perquè puguin estudiar-hi els alumnes que ara fan 4t d'ESO i 1r de batxillerat. A Barcelona ara queden només dos o tres instituts que, com el Galileo Galilei, només tenen una línia de batxillerat, i Verdés apunta que aquest model no és el que es vol promoure, sinó al contrari: centres grans de postobligatòria, capaços d'atraure alumnes i oferir més matèries optatives, encara que per estudiar-hi calgui desplaçar-se.

stats