"No sabem què fan els nostres mestres quan entren a l'aula i tanquen la porta"

L'ARA convoca quatre experts a un institut públic per debatre com cal abordar els mals resultats de l'informe PISA

6 min

BarcelonaMalestar docent, aprenentatge, polítiques de llarg recorregut, segregació, finançament... Són paraules escrites en una pissarra d'una aula de l'Institut Miquel Tarradell de Barcelona. Són les deu del matí i quatre persones que coneixen amb profunditat la realitat de les aules catalanes s'han assegut a les cadires que, fins al dia d'abans, ocupaven adolescents. El motiu de la trobada és tenir una conversa serena sobre una notícia que ha alarmat la societat catalana: la davallada de nivell dels alumnes de secundària als últims informes PISA.

Els protagonistes d'aquest debat organitzat per l'ARA són el mestre, filòsof i pedagog Gregorio Luri; l'exconsellera d'Ensenyament i secretària general de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), Meritxell Ruiz; el president de CATESCO i director del Barcelona Institute of Science and Technology, Eduard Vallory; i el docent de secundària i tècnic del CRP de Sant Martí, Rubèn Pineda, que forma part de la plataforma Clam Educatiu.

"Hem de deixar de relacionar vulnerabilitat i immigració amb mals resultats. Hi ha centres amb gairebé la totalitat de l'alumnat vulnerable que tenen bons resultats", afirma Ruiz davant el primer aspecte que es tracta al debat moderat per la subdirectora de l'ARA, Carla Turró: l'augment de la complexitat i la vulnerabilitat a les aules catalanes. Una realitat que Luri insisteix a no convertir en excusa. "La pobresa sens cap dubte condiciona molt, però no determina. Ens ha de preocupar el nivell educatiu que assoleixen els alumnes més pobres i buscar l'equitat sense que això suposi que s'iguali tots els infants a la baixa", remarca.

Per mirar d'evitar el que Luri tem, Vallory fa un advertiment: "Un de cada quatre infants a Catalunya està en situació de pobresa i no hem preparat els docents per introduir l'element de l'escola inclusiva". Qui coneix àmpliament aquesta problemàtica és Pineda, que ha treballat com a docent de secundària des de fa anys en diversos instituts i lamenta que moltes vegades s'ha trobat adolescents vulnerables que, tot i tenir moltes capacitats, no se n'acaben de sortir. "Els costa creure's la seva vàlua o no tenen el suport necessari. Tenint un entorn diferent continuarien estudiant, però avui no hem aconseguit que ho facin", reconeix, alhora que deixa clar que és un problema que ha d'interpel·lar tothom com a societat, no únicament els docents.

És només qüestió de posar-hi diners?

Una idea que es repeteix a l'hora d'abordar les mancances del sistema és la falta de mans i recursos. "És evident que cal més inversió, però no pot quedar aquí, hem de vigilar no córrer el risc d'invertir malament els diners", avisa Pineda, que critica que Catalunya és una de les comunitats que inverteix menys percentatge del PIB en educació. És en aquest "on posar els diners" on la diversitat d'opcions s'eixampla. Luri posa com a exemple a seguir el que ha fet Castella i Lleó (la comunitat amb més bons resultats als últims informes PISA): han detectat que un punt d'inflexió important és a 3r i 4t de primària i han invertit perquè en aquests cursos s'ofereixin activitats de reforç voluntàries. "El nombre d'hores de classe del nostre sistema no té efectivitat", adverteix el filòsof.

Encara pel que fa a la manera de prioritzar la inversió, els quatre experts coincideixen en una idea que verbalitza Ruiz: "Als centres d'alta complexitat no hi pot anar l'últim docent de la llista". L'exconsellera posa com a exemple el que passa als centres "d'iniciativa social" (concertats), on cada escola té autonomia per escollir els seus docents i insisteix que al sistema públic també s'hauria d'aplicar per aconseguir que, on més costa, "hi vagin els millors i que, si cal, se'ls pagui més". Una priorització que, tot i ser compartida, genera una de les primeres discordances de la conversa parlant del decret de plantilles que permet que els centres públics facin entrevistes per triar alguns dels seus docents. Per a Luri, és evident que el decret ja és útil, però en canvi Vallory insisteix en el fet que el percentatge de professors que pot escollir una escola encara és molt baix i això fa difícil crear equips i projectes educatius estables.

Un sistema funcionarial

"Hi ha professors que no haurien de ser en una aula. He vist autèntiques barbaritats... i tots els docents en deuen haver vist", assegura el professor de secundària Rubèn Pineda. Una afirmació contundent que obre un meló difícil de tractar en el món docent i que Luri defineix amb una sola frase: "En realitat, no sabem què fan els nostres mestres quan entren a l'aula i tanquen la porta rere seu". Les mancances pel que fa a la selecció i l'avaluació de docents en un sistema educatiu basat en el funcionariat és un problema que genera consens entre els quatre experts. Per abordar-ho, Luri i Ruiz proposen aplicar les auditories pedagògiques que s'utilitzen en molts centres concertats de manera interna per saber on cal millorar. De fet, l'exconsellera insisteix que aquesta pràctica "també la permet el sistema públic", però no es fa servir. "No té cap sentit que els mestres ens passem el dia avaluant i ningú ens avaluï a nosaltres", diu.

Tot i ser un tema espinós entre els docents, Pineda, que fins al setembre ha treballat de professor de secundària, és molt contundent: "S'avalua molt poc i quan es fa no hi ha conseqüències". I detalla: "No és qüestió de sancions, sinó de mesures". El docent insisteix que fer més avaluacions seria molt positiu i que és un aspecte que cal replantejar, tot i ser complicat perquè hi ha una "creença cultural de pensar que ningú ha d'entrar a l'aula" per observar com fa classe un professor. I continua: "Hi ha d'haver incentius per als bons docents i algun tipus d'ajuda per als que no arriben als estàndards que requerim com a sistema educatiu".

Més enllà de l'avaluació en actiu, els mals resultats educatius també generen dubtes respecte a la formació inicial que es dona als futurs docents. "Tenim un problema perquè amb les eines de fa vint anys no podem donar resposta a les necessitats actuals dels alumnes i ja estem veient que no ens en sortim", avisa Ruiz. Luri explica que la falta d'eines impacta directament en l'equitat, perquè "la capacitat de detectar dificultats d'aprenentatge és una condició sine qua non" per assolir aquest objectiu. Una situació general que Vallory resumeix així: “El nostre sistema no està fent ni la formació ni la selecció ni el desenvolupament professional necessaris perquè els mestres puguin atendre les necessitats actuals dels alumnes”.

Mira aquí el vídeo sencer de l'entrevista

Resultats PISA: debat sobre els reptes de l'educació

Competències contra coneixement?

Segons Pineda, un dels resultats d'aquest "mal sistema" de selecció i avaluació dels docents és que "encara estem lluny d'aconseguir transmetre aprenentatges competencials". Una afirmació que planteja els dubtes pel que fa a l'arribada de les noves metodologies a les aules. El professor de secundària assegura que "els resultats PISA han estat tan baixos" perquè precisament avaluen aspectes competencials, unes capacitats que no s'estan transmetent als alumnes "per una mala aplicació del currículum". És en aquest punt on la visió de Luri i Vallory es distancia més: així com el primer és partidari de potenciar més clarament l'aprenentatge memorístic, el segon aposta per l'aprenentatge més competencial.

"Tenim un problema i és que s'està generant molta confusió sobre què vol dir treballar per competències", adverteix Vallory, que insisteix a explicar que aquesta mena d'aprenentatge és "la manera d'articular en vivències els coneixements que adquireixes, de manera que els puguis posar en pràctica en situacions reals". Tot i que els quatre experts coincideixen a dir que reduir el debat a una lluita entre coneixement i competència seria absurd, Luri insisteix que "només sabem allò que podem memoritzar". "La memòria és el residu que deixa una experiència i les competències poden ser un objectiu, però també hi ha d’haver un goig de la teoria i del fet de conèixer per conèixer”, planteja. Vallory no triga a respondre-li preguntant: "Quants adults que hem estudiat amb el model memorístic ens hem emocionat amb la comprovació de les ones gravitacionals que va predir Einstein? Quants adults que hem llegit poesia a l'escola comprem llibres de poemes?" I afegeix: "El coneixement és magnífic, però no entra al cap d'una persona simplement perquè algú l'hi digui".

PISA impedeix mesures a llarg termini?

Una de les crítiques que més s'ha repetit les darreres setmanes contra el departament d'Educació és el fet que no hagi pres cap "gran mesura" després dels mals resultats de l'informe PISA. Una decisió que, segons Vallory i Luri, no té per què ser del tot dolenta. "Quan es fa una prova així cada tres anys provoca que només s'apliquin polítiques a curt termini, que acaben sent desastroses", apunta el president de CATESCO. En el mateix sentit, el filòsof assegura que un dels problemes que tenim és que "cada cop que arriba un nou conseller té una voluntat de fundador, però ningú de continuador", i tot plegat només genera inestabilitat i incapacitat per consolidar projectes. Davant d'això, Ruiz, que ha estat exconsellera, és directa: "Demano confiança i suport en els docents. La solució només pot passar per ells".

stats