Els degans demanen que ser mestre sigui més difícil: prova d'accés al màster i carrera més llarga

BarcelonaDecisió ajustada però contundent dels degans d'Educació de les universitats d'arreu de l'Estat: aquest dimarts han acordat que demanaran al ministeri d'Educació que allargui i faci més difícil la carrera per poder ser mestre o professor. En els darrers dos dies s'han reunit més d'una seixantena de professionals de la Conferència de Degans i Deganes d'Educació per debatre i aprovar els llibres blancs de les titulacions d'educació, és a dir, les bases que haurien de marcar com han de ser els plans d'estudi dels graus i màsters d'aquest àmbit. Finalment, els degans han aprovat canvis rellevants per al grau d'educació primària i del màster per ser docent de secundària.

Pel que fa al del grau d'educació primària, els degans han acordat demanar que la carrera per ser mestre s'allargui fins als cinc anys; una mesura que, segons Efe, ha rebut 20 vots a favor, 16 en contra i 11 abstencions. Així, el grup ha decidit que volen que hi hagi un grau habilitant de quatre anys com fins ara, però també un màster que habiliti fer determinades especialitats, que fins ara depenen de les mencions que es trien al grau. També demanen que aquestes especialitats es defineixin entre el ministeri, les comunitats autònomes i les universitats.

"Tot l'alumnat podria accedir a la professió docent després de cursar el grau, amb la possibilitat d'optar posteriorment per una especialització que ampliés les seves oportunitats professionals, tant en l'accés a la funció pública com en altres funcions educatives específiques", assenyala el text del document al qual ha tingut accés Efe.

Encara pel que fa a la carrera universitària, els degans demanen que per poder-hi accedir es faci una prova d'accés als aspirants per estudiar-hi, tal com ja es fa a Catalunya i a les Balears amb les PAP (les proves d'aptitud personal que donen accés als graus per ser mestre). En aquest sentit, el futur estudiant podria haver de fer proves de comprensió lectora i raonament lògic matemàtic, o una avaluació d'atributs no acadèmics, amb entrevistes múltiples o amb tests de judici situacional (quan a un candidat se li presenten escenaris laborals hipotètics i ha d'escollir la millor resposta).

Aquesta possibilitat la veu "poc probable" el doctor en pedagogia de la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona (UB) Enric Prats, que ha estat present en algunes de les trobades prèvies dels degans d'educació. "Estan agafant com a model el de les Balears, que és més exhaustiu que els altres. Ells, a les PAP, fan més proves i fins i tot demanen al candidat que faci un vídeo", detalla. Prats insisteix que el model balear funciona molt bé, però que "es pot fer així perquè tenen pocs candidats". "A Catalunya, amb 5.000 candidats cada any, seria impossible, i també seria difícil estendre el model a la resta de l'Estat", diu.

Les societats espanyoles de didàctiques específiques –APICE (didàctica de les ciències experimentals), AUPDCS (didàctica de les ciències socials), SEA (educació artística), SIDLL (didàctica de la llengua i la literatura) i SEIEM (educació matemàtica)– ja s'han posicionat en contra de la proposta de llibre blanc del grau d'educació primària que planteja la conferència de degans. En un comunicat alerten que "redueix el coneixement didacticodisciplinari a un paper marginal i substitueix la imprescindible articulació entre disciplines i el seu ensenyament per enfocaments pedagògics generalistes".

Prova d'accés al màster de secundària

On no hi ha hagut xoc d'opinions ha estat en l'aprovació del llibre blanc sobre el màster habilitant per ser professor de secundària, batxillerat i formació professional (FP). Els degans estan d'acord a demanar que per accedir al màster s'hagi de superar una prova d'accés com passa a Catalunya amb els graus d'educació i les PAP. El que plantegen és una prova d'accés obligatòria a escala estatal per a totes les universitats (públiques i privades) on s'avaluï tant els coneixements de l'especialitat com les aptituds i les actituds docents.

A més, els degans també plantegen que aquest màster s'allargui i que tingui més pràctiques. Proposen que tinguin una duració d'un any i mig o dos —i no d'un com fins ara— i que tingui el doble d'hores de pràctiques. Actualment, se'n fan 350.

No vinculant, però rellevant

Fa dos anys el ministeri d'Educació va demanar als degans de les facultats d'educació de tot l'Estat que fessin una proposta sobre els canvis que consideressin que calia introduir als graus d'educació infantil, educació primària, educació social i pedagogia, i també al màster de secundària, que habilita un professional per poder fer classe a l'ESO i al batxillerat. El motiu era que la nova llei d'universitats espanyola (Losu), aprovada el 2023, estableix que cal reformar i actualitzar els títols universitaris, però també perquè fa 15 anys que els plans d'estudis de la formació inicial dels docents no s'actualitzen.

Si bé les propostes acordades aquest dimarts a la conferència de degans no són vinculants, sí que haurien de tenir un pes important quan el ministeri d'Educació decideixi els canvis per actualitzar la formació dels futurs docents.