Com són les escoles dels experts PISA: aprendre per competències, menys pantalles i un 25% de castellà

BarcelonaAquesta setmana, el grup d’experts que el Govern va nomenar per fer propostes per fer front al desastre català a les proves PISA ha entregat més d’un centenar de mesures a la consellera d’Educació. Al document hi ha una gran quantitat de qüestions que no han aconseguit el consens entre els 18 membres del comitè i s’ha optat per demanar que s’estudiïn, com la diferència d’hores lectives entre pública i concertada o la distribució horària dels professors d’institut. En aquest sentit, l’informe fa un advertiment clar: “Cal apuntar que no hi ha hagut temps d’elaborar un diagnòstic complet, amb anàlisi de dades, i que les propostes que recull aquest document es basen en el coneixement que, en conjunt, disposen els membres del Grup, fruit de la seva experiència en l’àmbit de l’educació”. 

L’ARA ha parlat amb els tres directors de centres públics que formen part de la comissió per saber com són les seves escoles.

Institut Santiago Sobrequés i Vidal: projectes creatius i un pas enrere amb les pantalles

"Sempre els dic que de l'institut n'han de sortir millor formats i millors persones. En el procés han de gaudir, però ha de ser a través d'esforçar-se", explica Joan Cumeras, un dels experts del grup PISA i director de l'Institut Santiago Sobrequés i Vidal de Girona. El centre té 800 alumnes i més de 45 anys d'història, i fa més d'una dècada que Cumeras el lidera. Explica que aposten per "un treball competencial, però sense obsessionar-se" i fer projectes creatius que els vinculen amb la ciutat. Un dels vaixells insígnia del centre és el batxillerat artístic, que és on es treballa més per projectes a través de col·laboracions amb la xarxa de museus de Girona. Tot i això, el director insisteix que el lideratge pedagògic és compartit: "La novetat no sempre és senyal d'èxit, però respectem que cada professor faci servir la seva metodologia". Tot i que considera que tenen una plantilla docent "força estable", explica que l'any passat van rebre vint professors nous arran del procés d'estabilització.

Pel que fa a la nova normativa que prohibeix els mòbils a escoles i instituts, en el seu cas no tindrà cap impacte perquè fa 10 anys que ja l'apliquen. Sense rebutjar la tecnologia –el director explica que tots els alumnes tenen ordinador– han optat per fer un pas enrere pel que fa a l'ús de pantalles. "Vam veure que afectaven massa negativament l'alumnat; per tant, es fan servir ordinadors, però no per fer qualsevol tasca". En aquest sentit, assegura que els llibres de text i la feina en paper tenen un pes molt important.

Escola Sant Jaume: totes les classes són una orquestra i és un dels centres amb un 25% de castellà

“Hem apostat decididament per l’educació musical per potenciar la igualtat d’oportunitats”, defensa entusiasmat Arturo Ramírez, director de l’Escola Sant Jaume del Prat de Llobregat i un dels experts del grup PISA. En aquest centre amb 500 alumnes cada grup classe configura una orquestra musical. “Tothom té el seu violí o el seu violoncel que proporciona l’Ajuntament i donem accés a una matèria que normalment està reservada a la població amb un cert poder adquisitiu”, detalla. Aquest és un dels eixos vertebradors de l’escola, però també ho és la participació de l’alumnat en la presa de decisions. S’organitzen per comissions que trimestralment es reuneixen amb el director per proposar des d’un canvi de menú al menjador fins a com es gestiona el pati (on es va prohibir jugar a pilota). Els alumnes, però, també tenen pes en els informes que s’envia a les famílies. “De primer a sisè de primària els alumnes s’autoavaluen des de la seva perspectiva i els pares reben l’avaluació dels mestres i el comentari dels seus fills”, diu Ramírez.

“Clarament, treballem per competències”, defensa el director al parlar del procés d’aprenentatge. “L’alumne ha d’assumir un repte a partir del qual es va creant el coneixement. Però, si cal, en aquest procés també hi entra una part més teòrica”, aclareix. L’Escola Sant Jaume és un dels centres que han hagut d’aplicar un 25% de castellà a un dels seus cursos perquè així ho ha dictat un jutjat, després de la petició d’una família. “Nosaltres assumim les decisions judicials, però creiem que no hi ha cap motiu que justifiqui aquesta demanda”, insisteix Ramírez, i assegura que a l’escola el nivell dels alumnes en proves de català, castellà i anglès és gairebé idèntic.

Escola Castell de Dosrius: cohesió social i competència digital

“Som el punt de cohesió dels infants que viuen en els tres nuclis del poble”, diu Ermengol Alemany, director de l’Escola Castell de Dosrius i membre del grup PISA. Explica que entre els prop de 450 alumnes de l’escola hi ha una barreja social d’estudiants vulnerables i de famílies amb un nivell socioeconòmic considerable. “En ser l’única escola tenim alumnat dels dos extrems de manera molt abundant”, subratlla. Assegura que això els porta a tenir un equip molt potent per atendre la diversitat, però avisa que “falten recursos”. A diferència del que explica Cumeras, el director de l’Escola Castell de Dosrius defensa que “sempre” s’han caracteritzat “per ser una escola digital”. Al centre tenen tots els processos digitalitzats, però tenen els mòbils restringits des del 2014 i les tasques de cerca o de geolocalització les fan amb els ordinadors o les tauletes. També fan tallers de programació robòtica i treballen amb impressores 3D. “La gent ho redueix tot a si la pantalla distreu o és només per mirar pel·lícules, però això passa als centres que no estan formats i preparats en aquest sentit”, insisteix el director.

Pel que fa a la línia pedagògica, l’escola maresmenca combina l’aprenentatge per projectes amb l’ensenyament sistèmic per crear una base de coneixement en l’alumnat. “No estem en el que diuen ara metodologies innovadores, però tampoc en el que qualifiquen de tradicional”, reconeix el director, que fa cinc anys que lidera el centre. Més enllà del contingut curricular explica que un dels reptes que tenen és aconseguir que els alumnes parlin més en català. “La majoria fora de l’horari lectiu parlen en castellà, però la llengua vehicular de l’escola és el català”, explica. Diu, però, que assolir aquest objectiu no passa per l’obligació, sinó que opten per fer servir “estratègies lúdiques” perquè els alumnes incorporin el català en el seu dia a dia fora de l’aula.