L’avió elèctric comercial està encara lluny d’enlairar el vol

BarcelonaA l’aviació comercial hi sol haver més prediccions que realitats. I més encara si es parla d’avions elèctrics. No obstant això, hi ha dues idees que es mantenen constants: en relativament poc temps, menys d’un decenni, els aerotaxis elèctrics seran una realitat, però les grans aeronaus de passatgers hauran d’esperar almenys fins al 2050. I no perquè no hi hagi tecnologia prou madura, sinó perquè ni tan sols s’ha desenvolupat. Aquest és el gran problema de l’aviació comercial equipada amb motors elèctrics.

Boeing, Airbus i Rolls Royce, tres de les grans companyies que dominen el mercat de l’aviació, admeten públicament que el futur de l’avió no contaminant és indefugible, i més si el nombre de vols es dobla els pròxims anys, com està previst. Però hi ha massa problemes tècnics que no se sap encara ni tan sols com abordar. El principal, els motors.

Els que de moment sí que sembla haver trobat una solució són els avions més petits. En els últims cinc anys, sobretot, el mercat s’ha omplert de promeses del que ja es comença a conèixer com a taxis voladors, tots elèctrics. Majoritàriament encara són prototips i adopten les formes més variades, des de les que recorden les avionetes convencionals fins a les que s’inspiren en els drons. Tantes com les 170 empreses que la consultora Roland Berger, una de les més importants del sector, estima que estan fent propostes en aquest sentit a tot el món. D’aquestes empreses, només un 10% treballen en R+D per a grans avions. La resta s’ocupen dels sectors taxi i classe business.

L’objectiu d’aquestes companyies, la meitat de les quals tot just arriben als dos anys de vida, segons la consultora, és ben simple: el transport d’un reduït nombre de viatgers en trajectes curts. El que vindria a ser un taxi volador. L’empresa israeliana Eviation, en la qual participa l’espanyola Altea, ha sigut la primera d’anunciar un model que va un pas més enllà: un avió completament elèctric de fins a 9 places amb una autonomia de vol d’uns mil quilòmetres a una velocitat de gairebé 450 quilòmetres per hora. El prototip, presentat aquest mateix any a París, podria estar enllestit el 2022, segons l’empresa.

Però el que interessa de veritat són els grans avions, tant per a desplaçaments regionals com intercontinentals. El repte que tenen davant és eliminar les emissions contaminants -un 2% del CO 2 total abocat a l’atmosfera prové de l’aviació, així com un elevat percentatge de NO 2 -. El primer problema, tot i que no és el més important, és substituir les turbines dels motors. I el segon, i més rellevant, substituir els motors. Capítol a banda mereix el combustible. Tothom està d’acord que s’haurà de volar amb bateries elèctriques, però la seva capacitat energètica (densitat) és 60 vegades inferior a la que proporciona el querosè. Això significa que caldrà esperar a tenir bateries molt més potents i més lleugeres. I, quan es tinguin, regular de nou el marc legal i de seguretat de l’aviació, tasca tant o més complexa.