"Em pensava que m'havia casat amb un home igualitari"

Barcelona"Creia que m'havia casat amb un home igualitari". La frase d'una dona, professional, mare de quatre criatures petites, ressona en una sala en què es parla de les formes de neomasclisme. "El meu marit –continua la testimoni– és cuidador, un pare present, participa en les feines, però és egoista i prioritza el seu temps". Més tard afegirà que ha trigat temps a adonar-se d'aquests comportaments i afirma que, després de compartir-ho amb amigues, ha vist que el cas de la seva parella no és estrany. Els homes que se senten "aliats" de la causa feminista acaben perpetrant patrons del patriarcat. "Se senten atacats i no s'incorporen al canvi", resumeix davant d'un auditori que entén el sentiment, però tampoc no vol deixar-se endur per la realitat ni molt menys pel pessimisme.

La diferència entre aquests homes que coneixen la teoria feminista i els seus pares és que senten que ja han fet un pas tan gran que se'ls ha d'agrair. "El meu marit s'encarrega de la cuina i creu que li haig de fer l'onada!", exclama la dona, que es queixa. L'acte és la presentació de La reacció neomasclista després de la quarta onada feminista, signat per diversos acadèmics i que coordina la politòloga Maria Freixanet.

Es tracta del primer llibre editat per l'Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS), un consorci de la Diputació de Barcelona i de la UAB, i és una reflexió sobre com la força dels moviments feministes ha suposat que el masclisme reaccionés "per adaptar-se als temps actuals, a societats formalment igualitàries en què ja està mal vist definir-se com a masclista o sostenir obertament posicions denigrants envers les dones". Continuant amb la testimoni del principi, afirmarà que quan li retreu al seu marit comportaments poc igualitaris, li torna amb un "no sé què voleu més les feministes", relatava enmig d'assentiments, somriures o reprovacions dels assistents.

No hi ha dubte que en la carrera per la igualtat encara som lluny de la meta, però mai la societat occidental havia estat tan igualitària com fins ara. Alhora, però, el neomasclisme també s'ha fet fort i, a través de les xarxes socials, sap captar les generacions més joves i neutralitza els missatges d'igualtat que surten de l'administració, els mitjans convencionals o l'escola. En tots els àmbits s'ha avançat, però com diu la doctora Eva Anduiza, tot i que "s'ha fet el més difícil", en referència a l'entrada a la universitat o als càrrecs públics, per davant hi ha el repte de "la intimitat".

A la intimitat la igualtat suposa que les dones doblen el temps de dedicació dels homes a les cures i la casa i les força a una doble jornada o a fer un pas enrere en la seva carrera professional. Elles s'agafen el 80% de les reduccions de jornada per cuidar fills i són les que menys cobren, tot i que tenen millors currículums acadèmics. I pel que fa als fills, mares feministes qüestionen què està passant perquè el discurs que nens i nenes són iguals també tingui un rebuig per part dels més petits: nens que se senten discriminats per les mestres o que es creuen que la paraula de les seves companyes es té més en compte a classe.

"Ens hem equivocat?", es preguntava la mare de quatre criatures. I una altra assistent plantejava fins a quin punt era efectiu assenyalar de ben petits els nens que són els dolents de la història del feminisme. La politòloga Freixanet confirma que els nens i nois "es veuen enrere amb aquest discurs igualitari" i, a partir dels estudis que ha fet entre adolescents, conclou que aquesta generació de dones i homes "viuen en mons diferents".

El "fals igualitarisme"

Freixanet matisa que el neomasclisme no és una altra cosa que l'actualització del masclisme tradicional per sobreviure en una societat canviant. I ho fa en formes més sofisticades d'un "fals igualitarisme" i sota la premissa que el feminisme ja no té raó de ser perquè la igualtat ja és real i fins i tot els homes ara són els nous discriminats, una creença sense cap fonament estadístic. És el que s'anomena "sexisme modern", l'únic dels tipus de sexisme que distingeix la sociologia que puja, també entre algunes dones que assumeixen que s'ha arribat massa lluny. Per contra, el sexisme tradicional i el benvolent estan deslegitimats per la majoria de la societat.

Les expertes adverteixen que cal tenir en compte que el feminisme avança per onades (l'actual és la quarta, iniciada el 2018 amb el Me Too), però que el patriarcat sempre genera una reacció per aturar-lo. I fins ara no se n'ha sortit. Per als autors del llibre, no hi ha gaire més secret que la suma d'educació des de les edats més tendres, plantejar estratègies positives, respondre els atacs amb dades, crear referents feministes, fer servir un llenguatge inclusiu i no sexista o comunicar els èxits del feminisme i no només la denúncia. Tot plegat per restar l'anomenada "fatiga feminista".