Carles Sagués: "La Generalitat es posa les piles amb el B9 quan s'adona que Albiol l'està fent grossa"

BarcelonaTambé per Nadal, l'activista Carles Sagués ha estat d'aquí cap allà, visitant les desenes de persones que, després de ser desallotjades del B9 de Badalona, continuen malvivint sota el pont de l'autopista C-31. A desgrat seu, Sagués és la cara visible de Badalona Acull, el paraigua d'entitats socials de la ciutat, els voluntaris de les quals posen hores, esforços físics i emocionals per a l'atenció d'aquest col·lectiu. Tot plegat sense ajudes ni subvencions públiques. La dels ocupants de l'antic institut buidat per ordre judicial a principis d'aquest mes no és l'única causa de Sagués, ja que fa anys que brega per evitar desnonaments dels veïns de Sant Roc.

Com estan els ànims dels que resisteixen sota el pont. Qui són?

— Els ànims empitjoren cada dia que passa. Hi ha dos grans grups. D'una banda, un sector més marginal, de persones amb menys arrelament, menys perspectives, alguns amb malalties mentals; i de l'altra, els que tenen feines a la zona de Badalona que no volen marxar per no perdre els ingressos. Aquests són els que tenen més dubtes.

Encara hi ha obert el dispositiu de reallotjament?

— Sí, es van reubicant en comptagotes. Tot i que el dia 24 la Generalitat ens va dir que s'havia acabat, nosaltres els hem anat passant noms de qui té voluntat de marxar i els han anat recol·locant. Hem mantingut una via directa amb el departament de Drets Socials, però és una via lenta i complicada perquè els hem de portar nosaltres fins als albergs o hotels on s'han trobat places. El dia de Nadal al matí un voluntari va agafar el seu cotxe i en va portar uns a Girona i uns altres al Prat.

Què ha fallat perquè avui encara hi hagi mig centenar de persones malvivint sota el pont?

— Vam ser crítics amb el pla de reallotjaments perquè es va voler fer a correcuita, sense preguntar ni conèixer la situació personal de cadascú i no es va mirar de demanar a qui li anava bé anar a Lleida i qui podria desplaçar-se fins al Masnou. Es va voler córrer massa, acabar-ho tot en una tarda i improvisant.

Els desallotjats del B9 al ras suposa el fracàs de qui?

— El B9 ha estat el final d'una suma d'errors que desemboquen en un desallotjament que no soluciona res. Badalona Acull va estar dos anys treballant identificant els 400 ocupants de l'institut ajudant-los a empadronar-se, acompanyant-los al metge... I teníem fitxes de molts d'ells amb detalls sobre quan i com havien arribat a l'Estat, per on havien passat, si treballen, si tenen papers... La intenció era tenir-los identificats per grups per ajudar a estrangeria i als departaments de la Generalitat perquè se'n fessin càrrec. No es tractava només de posar-los sota un sostre, sinó també de treballar per solucionar els problemes que arrosseguen.

En aquest temps heu tingut canal amb els serveis socials municipals?

— No hem sabut mai com els han atès ni quants s'han atès. Ens diuen que potser hi ha entre quinze o vint persones ateses, però no ho sabem del cert. Sí que sabem que Badalona reserva als serveis socials els mínims recursos per a famílies desnonades amb menors. El B9 és una part més d'una línia política que va per aquí, com demostra que es tanqués l'alberg municipal de Can Bufí Vell o que no hi hagi menjador social, tot i que fa un any i mig Badalona Acull va presentar una proposta en què només demanàvem un local perquè teníem una fundació que se'n feia càrrec i els voluntaris per obrir-lo. Quan a la gent la fan fora, ens truquen a les entitats, no als serveis socials. No oblidem que des que Albiol és alcalde s'ha eliminat la regidoria d'Habitatge i s'ha fet la de Desocupació, l'Ajuntament ha sortit de la taula de sensellarisme amb l'argument que s'havien complert els objectius i es va tancar l'expedient de compra de l'hotel Be Dream per fer un alberg social.

L'alcalde Xavier García Albiol l'ha acusat públicament de “polititzar” la qüestió del B9 al·legant que havia estat regidor d'Iniciativa.

— Crec que és perillós que la màxima autoritat digui expressament el meu nom davant d'una audiència que va en contra dels migrants.

Vostè que coneix bé Albiol, l'ha sorprès la seva actuació?

— No, ell va arribar a l'alcaldia amb aquella campanya de Netejar Badalona. Però ha fet evolució i ha canviat d'estratègia aquests dies. D'entrada, va dir que faria fora de la ciutat tots els que vivien al B9 perquè tots eren delinqüents i no hi volia gastar diners. Es va comportar com un xèrif de poble. Més tard, va tornar a escalfar-se amb missatges aporofòbics. Ara bé, veient la gran solidaritat que hi ha hagut i els moviments de certs sectors i, sobretot, del món eclesiàstic, va tornar al discurs tòpic que no pot ser que els ajuntaments hagin de pagar-ho tot i que cal la implicació de totes les administracions. Ara bé, tres dies abans, no era qüestió de diners.

A què creu que responen aquests canvis de discursos?

— M'imagino que aquesta vegada sap que s'ha equivocat, que s'ha passat de frenada a l'hora de buscar vots d'aquesta manera i s'ha adonat que no li donava bons resultats i potser haurà tingut trucades, sobretot des de l'Església, per tocar-li el crostó.

Càritas diu que mai s'havien trobat amb una oposició a l'allotjament tan brutal com a Badalona.

— Amb els desallotjats no hi ha hagut cap incident i fins i tot alguns veïns de Sant Roc els han portat roba o menjar. Això no vol dir que no hi hagi problemes perquè desenes de persones al ras fan soroll, s'esveren, han de fer les seves necessitats al carrer. Però és cert que mai a la vida l'Església s'havia topat amb un episodi com el de Badalona. Mai l'allotjament de persones necessitades havia fet encendre la por del veïnat.

L'alcalde Albiol n'és el responsable?

— Han anat sentint de la màxima autoritat que tots són delinqüents i que hi ha perill si els tenim prop de casa. Albiol crea imaginaris basats en falsedats, que és la base de l'extrema dreta: la culpa és del negre, del jueu, del comunista, i mai del poderós.

S'hauria d'haver exigit que algú el cridés a l'ordre?

— Quan va tenir un tic d'eufòria amb discurs xenòfob i aporofòbic sí que hauria d'haver sortit una altra autoritat amb contundència per parar-li els peus. Però és cert que la Generalitat es va posar les piles llavors, perquè fins aleshores responia amb el repartiment de competències i tenia reaccions molt tèbies. Fins que s'adona que Albiol l'està fent grossa i comença a parlar del reallotjament.