"Les persones sense llar ja no poden esperar més": el tercer sector urgeix les institucions a actuar

BarcelonaLes entitats del tercer sector social han fet aquest dimarts un crit d'alerta per exigir a les administracions que actuïn d'una vegada per donar solucions a les persones sense llar. "Ja no poden esperar més", ha alertat el president de la Taula del Tercer Sector Social, Xavier Trabado, en una roda de premsa conjunta amb la plataforma Entitats Catalanes d'Acció Social (Ecas), l'Associació Sant Joan de Déu Catalunya, Càritas Catalunya i Creu Roja Catalunya. Per això, han reclamat al Govern que augmenti ja el pressupost destinat a aquesta qüestió i que s'aprovi urgentment la llei per fer front al sensellarisme, encallada des del 2022.

El tercer sector ha agraït que el debat estigui sobre la taula de les administracions, però ha alertat que crear taules i grups de treball —fins a quinze, han dit— no és suficient. "Sabem el que s'ha de fer i ara el que cal és passar l'acció", ha subratllat Trabado. A parer de les entitats, les dues accions més urgents són un increment destacat dels diners que es destinen a combatre el sensellarisme i aprovar d'una vegada per totes una llei que doni garanties a les persones que viuen en aquesta situació, concreti les obligacions de totes les administracions i asseguri els recursos necessaris per atendre-les.

A curt termini, doncs, el primer repte són els pressupostos. El projecte presentat pel Govern la setmana passada i que encara necessita el suport d'ERC per tirar endavant preveu destinar 30 milions al sensellarisme, una xifra que les entitats han considerat "insuficient". Segons han defensat, caldria que aquest any la partida arribés fins als 100 milions d'euros i que l'any 2030 aquesta quantitat s'hagués multiplicat per quatre.

A banda, les entitats han urgit els grups parlamentaris a aprovar ja una llei que va entrar el 2022 a la cambra catalana, però que a conseqüència de les eleccions va decaure i ha hagut de tornar a començar el tràmit aquest 2025. El director de Sant Joan de Déu Serveis Socials de Barcelona, Salvador Maneu, ha subratllat que "el Parlament històricament ha aprovat lleis més complexes i més cares", per la qual cosa ha exigit celeritat en la tramitació d'una norma que, ha dit, garanteix drets a les persones sense llar, genera equitat territorial, i estableix un marc estable pel que fa a actuacions i finançament.

Alerta per la caiguda de l'escut social

El tercer sector també ha avisat que s'està incomplint el pla per combatre el sensellarisme que el Govern va aprovar l'any 2022 quan Violant Cervera era consellera de Drets Socials. Aquell programa, que preveia la implicació de tots els ajuntaments de més de 20.000 habitants, buscava reduir el temps que una persona està al carrer o en un dispositiu d'urgència abans de tenir un sostre definitiu. Aquest dimarts, la directora d'Arrels i membre de la junta directiva d'Ecas, Bea Fernández, ha lamentat que no tots els ajuntaments estan complint amb les seves obligacions ni aplicant el programa de forma homogènia.

Segons ha dit, no s'ha complert amb la previsió d'habitatges socials ni tampoc s'han aprofitat tots els recursos disponibles. Tampoc s'ha resolt un dels principals problemes amb què va néixer aquell pla: la falta de dades suficients sobre el sensellarisme a cada municipi. Un fenomen que, han subratllat les entitats, no se circumscriu a les persones que dormen al carrer sinó que també inclou les persones que viuen amuntegades, o en infrahabitatges o sense contracte de lloguer.

En aquest sentit, el vicepresident de Càritas a Catalunya, Martí Batllori, ha alertat que la caiguda de l'escut social al Congrés la setmana passada agreujarà aquesta situació i farà que moltes famílies acabin desnonades i amb risc de viure al carrer. "Ens aboca a una situació de molta complexitat", ha avisat.