Societat  /  Emergència Social 29/03/2022

El Govern aprova un pla per combatre el sensellarisme sense saber quanta gent viu al carrer

En quatre anys es destinaran 98 milions d'euros a comprar habitatge públic

3 min
Sensellar dormint en un caixer

BarcelonaEl Govern destinarà 97,8 milions d'euros els pròxims quatre anys a combatre el sensellarisme, tot i que ara per ara desconeix quanta gent viu en infrahabitatges o a la intempèrie. Les últimes dades es remunten al 2016, quan es van detectar prop de 60.000 persones en "habitatges no dignes", en paraules de la consellera de Drets Socials, Violant Cervera. Basat en el model nòrdic del housing first, que incideix en la prioritat de tenir un sostre decent per construir una "vida digna i autònoma", el programa preveu la implicació dels ajuntaments de més de 20.000 habitants.

Fa anys que les entitats socials especialitzades en el sensellarisme reclamen un abordatge català per poder coordinar serveis i recursos especialitzats i atendre el màxim de població. No obstant això, un dels grans problemes és que no hi ha cap cens fiable de gent que sobreviu a la intempèrie o en algun alberg, o malviu en infrahabitatges. Cervera ha admès que aquest és el gran repte de les administracions i ha repetit la fotografia del 2016, tot i admetre que les 60.000 persones detectades en situació de màxima vulnerabilitat poden ser moltes més perquè l'impacte de la crisi econòmica i de la pandèmia ha deixat molta gent a la intempèrie. Amb tot, la consellera ha volgut treure pit de la iniciativa i ha afegit que si bé les mesures "potser arriben una mica tard" és el primer cop que el Govern posa sobre la taula un pressupost per atacar el sensellarisme.

Segons aquestes dades, a tot Catalunya hi ha 5.777 persones que viuen directament al carrer o només poden pernoctar en un alberg; 5.400 s'estan en albergs i refugis temporals, 25.000 ocupen un habitatge o estan en risc de perdre'l i 22.000 més viuen en pisos massificats o sota condicions que no compleixen la legislació. Per a Ferran Busquests, director de la Fundació Arrels, és primordial, abans de res, conèixer l'abast del sensellarisme perquè si no no es podran dimensionar bé ni els habitatges ni els diners que calen. "És com convidar a sopar sense saber quanta gent vindrà", il·lustra.

300 pisos socials per a aquest any

El pla de la Generalitat inclou convenis bilaterals amb els ajuntaments de més de 20.000 habitants amb l'objectiu principal d'atendre i fer disminuir el nombre de persones que viuen al carrer i reduir el temps que una persona està al carrer o en un dispositiu d'urgència abans de tenir un sostre definitiu. A més, hi ha un compromís per augmentar el parc d'habitatge protegit i de pisos d'inclusió. Així, per a aquest any es preveu la compra de 300 pisos socials.

Ara per ara, la gran majoria d'ajuntaments catalans no disposen de serveis adreçats a les persones sense una casa digna, i un nombre molt alt deneguen l'empadronament a les persones que viuen al carrer o no tenen la seva situació administrativa regularitzada, i per tant desobeeixen una llei estatal. Per a Busquets, el pla no pot funcionar sense el compromís polític dels consistoris, que són l'administració més pròxima a la ciutadania, i en aquest sentit recrimina que no s'hagi previst un mecanisme de pressió o d'obligació de compliment per desplegar el pla a escala municipal.

Cervera ha indicat que serà a través dels convenis bilaterals que es detallarà l'obligació d'uns i altres, sense anar més enllà. Però Busquets insisteix que "s'ha de forçar els municipis" a reclamar les partides econòmiques amb què han de lluitar contra la pobresa habitacional i acabar amb la falsa creença recurrent que els serveis especialitzats d'atenció al sensellarisme actuen com a imant per a persones que viuen al carrer en altres localitats. "L'efecte crida es compensa amb l'efecte responsabilitat" de cada ajuntament per complir amb la llei.

D'altra banda, el Govern també ha aprovat fer una diagnosi del barraquisme al voltant de la llera del riu Besòs amb l'objectiu de desenvolupar plans d'intervenció i eliminar els assentaments informals, com el que hi ha a Montcada i Reixac , on recentment va morir una parella per la mala combustió d'una estufa a l'interior de la barraca que ocupaven.

stats