El fred i la pluja s'acarnissen amb els expulsats del B9: "A l'Àfrica no hi ha tanta misèria"

BadalonaEn un Sant Esteve marcat per la pluja i el fred, l’Ousseynou Touré es queixa perquè no té res calent per menjar. Des que el van expulsar de l’institut abandonat B9 de Badalona que viu sota el pont de la C-31 en una tenda de campanya, que està completament xopa per culpa del temporal que ha caigut a la ciutat en els darrers dos dies. Es troba malament, té la grip i està preocupat per si el seu estat de salut empitjora. “Amb aquest fred no aguantaré gaire més temps”, diu. Com ell, desenes de persones que fins fa 10 dies vivien al B9 encara dormen a la intempèrie sense cap alternativa on anar, més enllà d’aquest campament de refugiats a la perifèria d’una de les ciutats més poblades de Catalunya. “Estem al segle XXI, qui ha de viure així? A l’Àfrica no hi ha tanta misèria”, es pregunta.

Mentre l'aigua cau amb força, sota el pont encara hi queden alguns dels desallotjats que no van ser reubicats pel dispositiu de la Creu Roja i el departament de Drets Socials perquè volien més informació per decidir si deixaven la seva vida a Badalona per un sostre temporal, encara que fos per dos mesos. Molts d’ells tenen feina i amics a la ciutat, i no volen deixar-ho tot si d’aquí unes setmanes tornaran a estar al carrer. Carles Sagués, de l’entitat local Badalona Acull, explica que els reallotjaments en les últimes hores s’han fet amb comptagotes, sobretot gràcies a les persones voluntàries que estan acompanyant els afectats a altres ciutats, i lamenta que el dispositiu de la Generalitat no hagi tingut més continuïtat.

Les presses i la improvisació per fer el dispositiu, diu Sagués, van fer que moltes d’aquestes persones no entenguessin què se’ls estava oferint. El Hammed, per exemple, lamenta que ningú els ha preguntat res, que tot ho decideixen altres persones per ells. Remarca que ell ha vingut fins a Catalunya per guanyar-se la vida i ajudar la seva família, com la resta dels seus “germans” amb qui comparteix tenda sota el pont. “Volem contribuir a la societat, treballar, pagar impostos, i no ens deixen”, defensa. Va arribar fa menys d’un any des d’Alemanya, on diu que sí que es respecten els drets humans, i admet que si arriba a saber que viuria sota un pont, no hauria vingut. “Al meu país no he dormit mai al carrer”.

De fet, tots els desallotjats del B9 que ha entrevistat aquest diari només parlen de treballar i viure amb dignitat. Els que segueixen sota el pont no tenen cap lloc on anar, i passen el temps i el fred com poden. Escolten música, es fan companyia i s’ajuden entre ells. D’altres simplement estan en silenci, callats, amb la mirada perduda. L’Ousseynou Touré sosté que cadascuna de les persones que hi ha allà són responsables d’una família al seu país d’origen. “Jo tinc dona i tres fills. No he vingut a fer ximpleries, he vingut a treballar”, assegura. Ell sobretot ha treballat empaquetant i venent peix, però era una feina físicament molt exigent i ara té ciàtica i ja no pot fer-ho. Només vol curar-se per tornar-hi, però té clar que no es podrà recuperar mentre dormi en una tenda sota el pont.

Accidents i malalties

A banda dels voluntaris que treballen sense parar per atendre els desallotjats que hi ha sota el pont, proporcionant menjar, begudes i roba, hi ha més persones que hi van cada dia per ajudar amb el que faci falta. És el cas d’en Matar, un jove senegalès que també vivia al B9, però que ha tingut més sort i des de fa dues setmanes comparteix pis a Santa Coloma de Gramenet. Abans d’arribar al B9 vivia en una nau ocupada al barri del Gorg, que l’Ajuntament del popular Xavier García Albiol també va desallotjar, i reconeix amb ironia que ja està fart d’atendre els mitjans per denunciar la situació que fa anys que es viu a Badalona. “Ja no tinc veu, m’he quedat afònic de tant temps demanant una solució”, etziba. Està preocupat per totes les persones que encara viuen sota el pont, ja que "han perdut la seva vida" al seu país i també aquí, ja "no tenen res".

El Hammed diu que intenten ser forts, però reconeix que estan perdent l’esperança. “Ens estan tornant bojos. He perdut el mòbil i ja no puc parlar amb la meva família. Tampoc ens podem dutxar, no podem anar al lavabo. Només volem reprendre la nostra vida, no som criminals”. Des de Badalona Acull adverteixen que la salut de les persones que hi ha sota el pont de la C-31 està en joc, i no només pel fred i la pluja. El Modou Lamin Dramme, que coneixen pel sobrenom de Coffee, es va trencar el peu i ara amb prou feines es pot moure. Fonts de l’entitat expliquen a l’ARA que a un altre dels desallotjats li han hagut d’amputar un dit perquè es va fer mal recollint ferralla i, dormint en aquestes condicions, se li ha infectat i no han pogut fer res per curar-lo.

Per tot plegat, Sagués reclama al Govern que es reprengui el dispositiu de reallotjament a partir de dissabte, una vegada hagin passat els dies festius. Fonts de Drets Socials, però, expliquen a l’ARA que descarten més dispositius com el que van fer amb la Creu Roja i ara començarà una fase d’anàlisi de cada cas de manera individual, per la qual cosa la previsió és que aquestes persones segueixin sota el pont en els pròxims dies. Mentrestant, el Hammed insisteix que els cal una alternativa que impliqui deixar de viure a la intempèrie. “Aquesta és la vida que visc. Necessito una solució”.