LA PANDÈMIA I EL SECTOR FARMACÈUTIC

Sense empreses farmacèutiques no hi hauria vacuna del covid-19

Les altes inversions que requereixen l’assaig i la producció de vacunes fan que aquestes companyies siguin imprescindibles per obtenir resultats fins i tot si part de la recerca s’ha fet amb el suport de fons públics estatals

La pandèmia de covid-19 ha concentrat els esforços de la recerca científica mundial en una sola direcció com no havia passat mai. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), en aquests moments hi ha més de 1.400 assajos clínics a tot el món amb l’objectiu de provar un ampli ventall de procediments, productes i tecnologies mèdiques, entre les quals hi ha aplicacions mòbils, fàrmacs, vacunes o teràpies psicològiques. L’Agència Europea del Medicament està supervisant 125 estudis de tractaments farmacològics, però en el conjunt mundial s’estan testant prop de 200 fàrmacs. I també hi ha més d’un centenar d’equips a la recerca de la vacuna.

Vacunes preparades, llestes, ja!

Tal com s’està veient a tot el món i com ja se sabia per l’experiència amb altres virus, tractar les malalties que provoquen aquests microorganismes és complicat. La seva simplicitat és, paradoxalment, una arma molt difícil de neutralitzar. Com que no disposen de cap mecanisme de reproducció, els virus s’esmunyen a l’interior de les cèl·lules i en pirategen la maquinària per multiplicar-se. Aquesta mena de fusió entre el virus i la cèl·lula infectada dificulta enormement trobar tractaments eficaços i que tinguin efectes secundaris tolerables. Per tot això, una bona estratègia per controlar a mitjà o llarg termini les malalties víriques és el desenvolupament de vacunes, que, en lloc de tractar la infecció, eviten que es produeixi.

En aquests moments hi ha prop de 140 projectes enfocats a trobar una vacuna contra el covid-19, una desena dels quals estan en fases d’assaig clínic. Aquests assajos, que serveixen per comprovar la seguretat i l’eficàcia de les vacunes i que habitualment es poden prolongar uns quants anys, s’han accelerat fins a ritmes inèdits gràcies a l’esforç de les institucions de recerca i regulació.

Un dels mecanismes principals d’acceleració consisteix a encavalcar les diverses fases dels assajos, que són tres. Un cop la vacuna s’ha provat amb èxit en cultius de laboratori i en micos o ratolins, s’administra en la fase I a desenes de persones per comprovar que és segura i per calibrar-ne les dosis necessàries per a la producció d’anticossos. Si tot va bé, a continuació s’engega la fase II, en què s’inocula a centenars de persones de diversos grups d’edat per consolidar els resultats de la fase I. En l’última fase, la III, es dona la vacuna o bé un placebo a milers de voluntaris sans per veure si al llarg del temps les persones vacunades s’infecten menys.

De totes les vacunes que estan en alguna d’aquestes fases, la més avançada és la que desenvolupa la Universitat d’Oxford en col·laboració amb la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca. Aquesta vacuna està simultàniament a les fases II i III, s’està provant al Regne Unit i s’espera poder-ho fer també al Brasil si hi acaba col·laborant el govern de Bolsonaro. Els científics diuen que, si tot va bé, podrien tenir algunes dosis d’emergència aquesta tardor.

Un altre dels candidats a vacunes més avançats és el que està desenvolupant la farmacèutica xinesa CanSinoBIO en col·laboració amb l’Acadèmia Militar Xinesa de Ciències Mèdiques. Està en fase II, després que, en una mostra de transparència, els responsables científics publiquessin els resultats positius de la fase I en una revista científica. La vacuna de la farmacèutica nord-americana Moderna, que va ser la primera a anunciar els resultats positius de la fase I també està en fase II. En aquest cas, però, els resultats van ser parcials i poc transparents, i van formar part d’una operació que va augmentar considerablement el valor de la companyia a la borsa. Segons Moderna, la seva vacuna podria estar disponible a principis del 2021.

Hi ha encara quatre iniciatives més de vacunes que estan assajant simultàniament les fases I i II: els projectes de les biotecnològiques xineses Sinovac, de capital privat, i Sinopharm, de capital estatal; el de la farmacèutica nord-americana Novavax, i el de l’aliança de l’empresa alemanya Biontech, la nord-americana Pfizer i la xinesa Fosun Pharma, que preveu tenir vacunes d’emergència a la tardor.

El paper de les farmacèutiques

Com resulta evident de tots els projectes de vacuna en marxa, la participació i, en molts casos, el lideratge de les empreses farmacèutiques és imprescindible. La primera fase de recerca de laboratori es pot fer en centres de recerca públics, tot i que les grans farmacèutiques també tenen la capacitat d’assumir-la. Ara bé, “un assaig clínic pot costar prop de vint milions d’euros”, constata Julià Blanco, cap del grup de virologia i immunologia cel·lular de l’Institut de Recerca de la Sida, IrsiCaixa, que lidera el desenvolupament de la vacuna del covid-19 del consorci format per aquest centre, el Barcelona Supercomputing Center (BSC) i el Centre de Recerca en Salut Animal (CReSA) de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA). “Com que la majoria de centres de recerca no poden assumir una inversió com aquesta, el finançament l’han de posar els governs o les empreses farmacèutiques”, explica Blanco.

A més, un cop els assajos clínics es tanquen amb bons resultats, s’ha de produir la vacuna a gran escala. I com que s’ha de fer en condicions molt controlades, aquesta fase també requereix la participació d’empreses especialitzades. En el cas que la recerca es desenvolupi amb fons públics, com passa amb la vacuna de la Universitat d’Oxford, el centre corresponent patenta la vacuna i en llicencia la producció i distribució a una empresa farmacèutica. Si la recerca la fa una empresa, com en el cas de Moderna, la patent es queda en mans privades. Sobre aquestes patents i els beneficis que poden generar, Blanco considera que “hi haurà una negociació entre els estats i les farmacèutiques perquè ningú veuria amb bons ulls que una empresa s’enriquís de manera exagerada amb una vacuna del covid-19”. “No seria una bona imatge per a l’empresa. Les farmacèutiques no són ONGs -continua- i han de tenir beneficis, però els preus finals han de ser raonables perquè els estats els puguin assumir o, allà on la sanitat és privada, les companyies d’assegurances o els usuaris finals puguin comprar les vacunes”.

Cap a unes farmacèutiques transparents

Sovint s’ha acusat d’opacitat el sector farmacèutic. El cas de Moderna n’és un exemple. La companyia va anunciar a mitjans de maig resultats positius del seu prototip de vacuna en vuit pacients. Automàticament, el valor de l’empresa va augmentar un 25% i alguns directius van ingressar milions de dòlars al cap de pocs dies mitjançant la venda d’accions. Malgrat les expectatives generades, els resultats científics que va anunciar Moderna no els ha vist ningú. En canvi, la xinesa CanSinoBIO va publicar uns dies més tard els resultats positius del seu prototip de vacuna en una revista científica després de sotmetre’ls a la revisió d’experts. Uns resultats que són, a més, força més significatius que els de Moderna.

“Hi ha farmacèutiques opaques, però també n’hi ha que comencen a obrir-se per col·laborar amb centres de recerca amb l’objectiu de ser més transparents i canviar la seva imatge cap a la d’empreses que treballen pel bé comú”, explica Ignasi Labastida, expert en ciència oberta de la Universitat de Barcelona. Més enllà de la voluntat de les empreses, hi ha iniciatives com Open Pharma, constituïda recentment per científics canadencs, que té per objectiu fomentar la transparència del sector i exigir als seus resultats els mateixos processos de revisió que passen els estudis que es publiquen a les revistes científiques.

Al llarg de la pandèmia s’ha evidenciat la necessitat de compartir els resultats científics i la majoria de revistes han garantit l’accés gratuït als estudis sobre el covid-19. Labastida considera que “la pandèmia pot accelerar el procés que s’està fent des de fa anys de tendir cap a una ciència cada vegada més oberta”.

La majoria dels 200 fàrmacs que s’estan testant a nivell mundial són substàncies que tenen com a objectiu inhibir directament l’acció del virus, però també n’hi ha que pretenen modular la resposta exagerada del sistema immunitari, que sovint és la causa dels quadres més greus de la malaltia. A tot això s’hi ha d’afegir la possibilitat d’utilitzar anticossos per neutralitzar el virus, ja sigui procedents del plasma d’un pacient recuperat o desenvolupats al laboratori.

Dels tractaments que escometen directament el virus destaca el remdesivir, un fàrmac desenvolupat per la farmacèutica Gilead per tractar les infeccions del virus de l’Ebola, que intercepta el procés de reproducció del microbi a l’interior de la cèl·lula. En un assaig fet en 68 centres de tot el món s’ha constatat que contribueix a aconseguir que els pacients hospitalitzats per covid-19 es recuperin en menys temps. Gràcies a aquests resultats, en aquests moments el remdesivir està pendent de rebre l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament. En aquest grup de fàrmacs també hi ha la combinació de lopinavir i ritonavir, un tractament per a la sida sobre el qual encara no hi ha evidències que n’avalin l’eficàcia contra el covid-19. Pel que fa a la cloroquina i la hidroxicloroquina, substàncies utilitzades per prevenir la malària i per tractar malalties autoimmunes, hi ha resultats recents que indiquen que no serien eficaces per prevenir la malaltia. Tampoc hi ha evidències que tinguin utilitat com a tractament.

En el grup de fàrmacs que modulen la resposta immunitària hi ha medicaments com el tocilizumab, el sarilumab o el ruxolitinib, entre d’altres, que es basen en la desactivació de les proteïnes responsables de les respostes inflamatòries agudes que sovint compliquen l’evolució de la malaltia. Tots aquests medicaments s’estan assajant en pacients amb covid-19, de manera que encara no hi ha proves definitives de la seva eficàcia.

D’altra banda, la injecció de plasma de pacients recuperats permet, en principi, que els malalts adquireixin de manera ràpida anticossos capaços de bloquejar el virus i aturar la infecció. En aquest camp, l’experiència de la farmacèutica catalana Grifols amb l’últim brot d’Ebola a Libèria lidera l’obtenció de plasma i els assajos clínics corresponents, dels quals encara no hi ha resultats. A part de la utilització directa de plasma, una altra manera d’implementar aquest tractament consisteix a generar els anticossos al laboratori mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. En aquesta línia, el resultat més rellevant que s’ha assolit ha sigut el de científics de la Universitat d’Utrecht, que han comprovat com aquests anticossos neutralitzen el SARS-CoV-2 en cultius de laboratori.

La majoria dels 200 fàrmacs que s’estan testant a nivell mundial són substàncies que tenen com a objectiu inhibir directament l’acció del virus, però també n’hi ha que pretenen modular la resposta exagerada del sistema immunitari, que sovint és la causa dels quadres més greus de la malaltia. A tot això s’hi ha d’afegir la possibilitat d’utilitzar anticossos per neutralitzar el virus, ja sigui procedents del plasma d’un pacient recuperat o desenvolupats al laboratori.
Dels tractaments que escometen directament el virus destaca el remdesivir, un fàrmac desenvolupat per la farmacèutica Gilead per tractar les infeccions del virus de l’Ebola, que intercepta el procés de reproducció del microbi a l’interior de la cèl·lula. En un assaig fet en 68 centres de tot el món s’ha constatat que contribueix a aconseguir que els pacients hospitalitzats per covid-19 es recuperin en menys temps. Gràcies a aquests resultats, en aquests moments el remdesivir està pendent de rebre l’aprovació de l’Agència Europea del Medicament. En aquest grup de fàrmacs també hi ha la combinació de lopinavir i ritonavir, un tractament per a la sida sobre el qual encara no hi ha evidències que n’avalin l’eficàcia contra el covid-19. Pel que fa a la cloroquina i la hidroxicloroquina, substàncies utilitzades per prevenir la malària i per tractar malalties autoimmunes, hi ha resultats recents que indiquen que no serien eficaces per prevenir la malaltia. Tampoc hi ha evidències que tinguin utilitat com a tractament.
En el grup de fàrmacs que modulen la resposta immunitària hi ha medicaments com el tocilizumab, el sarilumab o el ruxolitinib, entre d’altres, que es basen en la desactivació de les proteïnes responsables de les respostes inflamatòries agudes que sovint compliquen l’evolució de la malaltia. Tots aquests medicaments s’estan assajant en pacients amb covid-19, de manera que encara no hi ha proves definitives de la seva eficàcia.

Tractaments a prova

D’altra banda, la injecció de plasma de pacients recuperats permet, en principi, que els malalts adquireixin de manera ràpida anticossos capaços de bloquejar el virus i aturar la infecció. En aquest camp, l’experiència de la farmacèutica catalana Grifols amb l’últim brot d’Ebola a Libèria lidera l’obtenció de plasma i els assajos clínics corresponents, dels quals encara no hi ha resultats. A part de la utilització directa de plasma, una altra manera d’implementar aquest tractament consisteix a generar els anticossos al laboratori mitjançant tècniques d’enginyeria genètica. En aquesta línia, el resultat més rellevant que s’ha assolit ha sigut el de científics de la Universitat d’Utrecht, que han comprovat com aquests anticossos neutralitzen el SARS-CoV-2 en cultius de laboratori.