COL·LEGIS PROFESSIONALS

Els enginyers envegen la ‘via escocesa’ dels geòlegs

Quatre col·legis catalans afronten els problemes amb els seus homòlegs espanyols imitant les solucions polítiques

El conflicte obert que viu el Col·legi d’Enginyers Tècnics d’Obres Públiques (CETOP) amb els seus homòlegs estatals (CITOP) que explicàvem en l’edició d’ahir no és l’únic entre els col·legis professionals catalans. Al CETOP, que ha promocionat que els seus enginyers deixessin de pagar les quotes a Madrid i que directament les paguin a Catalunya mentre espera una resolució d’un jutge, li hauria encantat haver-se trobat davant d’un col·legi espanyol com el dels geòlegs. “Nosaltres hem fet els passos cap a la segregació de manera consensuada i parlada amb els geòlegs espanyols, mai han qüestionat el nostre dret a decidir”, explica a l’ARA Ramon Pérez, degà del Col·legi de Geòlegs català, que afegeix: “Ens hem trobat una ment més oberta, els geòlegs espanyols sempre han entès que som diferents i que ens agrada fer les coses a la nostra manera”. Quan el 2002 va néixer la delegació catalana del col·legi espanyol, els geòlegs catalans ja van dir que a la llarga voldrien un col·legi propi. La resposta va ser que quan 3 de cada 4 geòlegs catalans els hi demanés, farien els tràmits per permetre l’escissió. I així ha sigut. La via escocesa dels geòlegs és l’enveja de molts altres col·legis que voldrien fer el mateix però que s’han trobat amb tots els entrebancs del món per aconseguir-ho dels seus col·legis matrius estatals.

Canvi de pany

El col·legi d’enginyers superiors de telecomunicacions català es va constituir de manera unilateral el 2006 en col·legi propi basant-se en la llei catalana d’aquell any que ho permetia, teòricament. Set anys després, però, el Tribunal Constitucional va donar la raó al col·legi espanyol, que ho havia denunciat, i va anul·lar la segregació. “Nosaltres vam seguir la llei catalana de col·legis professionals, que permetia la creació d’un col·legi propi, però no estava ben escrit el procés pel qual una delegació d’un col·legi estatal es pot independitzar”, explica Joan Solé, el president de l’Associació d’Enginyers Superiors de Telecomunicacions de Catalunya, una entitat nova -amb 1.200 enginyers associats- al marge de la delegació que va obrir en paral·lel el col·legi espanyol, que només en té 200. Joan Solé recorda molt amargament els anys de litigi, sobretot al principi, quan membres del col·legi espanyol van entrar d’amagat a la seu catalana un migdia i en van canviar el pany sense avisar. Ho van denunciar, però no els van donar la raó fins any més tard. Massa tard.

La via del Col·legi de Biòlegs catalans ha sigut curiosa. Es van independitzar amb consentiment fa 18 anys, però poc després van considerar injust el repartiment de diners i també van deixar de pagar les quotes a Madrid -com els enginyers d’obres públiques-. “El funcionament econòmic era pervers: tot i ser un consell de col·legis n’hi havia de molt petits als quals els deien que no patissin si no arribaven a final de mes perquè els col·legis més grans ja pagarien”, recorda el degà Emili Fadurdo. Van perdre tots els litigis amb el col·legi espanyol per no pagar, així que fa dos anys van canviar de tàctica i van decidir canviar el col·legi espanyol per dins: van buscar aliances amb altres col·legis perjudicats pel repartiment de diners, van promocionar unes eleccions anticipades i les van guanyar amb un 75% dels vots. Aquest mes aprovaran un pressupost amb un repartiment dels esforços fiscals més justos.

Veient el que els ha passat a tots aquests col·legis, el de geògrafs ha optat per la via prudent, la del wait and see. “Fa dos anys vam guanyar les eleccions i una promesa era estudiar la via per tenir un col·legi propi, i ho hem estudiat molt bé, però no volem fer cap pas en fals”, apunta Jaume Busquets, president de la delegació catalana. Per començar els falten col·legiats per ser viables econòmicament -en són 350 i els en caldrien 400-, però jurídicament hi ha massa incògnites, pendents encara de la reforma de la llei catalana de col·legis professionals que s’està tramitant ara al Parlament.