SALUT

Els entorns naturals només beneficien la salut dels veïns rics

Créixer en ciutats amb espais verds redueix el risc de patir depressió

La planificació urbana del futur passa per l’habilitació d’espais naturals que trenquin amb l’ecosistema gris, motoritzat i compacte de les ciutats europees. Barcelona no és cap excepció: el nou Parc de la Canòpia, a les Glòries, o les superilles són alguns exemples de reforma urbanística verda que la capital catalana ha posat en marxa en els últims anys per aconseguir una ordenació pública més sostenible i, alhora, fomentar que la població surti més al carrer, hi faci vida, i sigui més saludable, físicament i mentalment.

Un estudi de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació Bancària La Caixa, apunta que les persones que creixen en contacte amb espais verds -jardins, boscos, parcs urbans- i blaus -rius, platges, llacs i estanys- fan més activitat física a l’aire lliure i tenen menys risc de patir depressió i estrès durant l’edat adulta. Ara bé, els beneficis d’anar a córrer al parc, passejar a la vora del riu o fer excursions no arriben a tothom de la mateixa manera. Investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) adverteixen que la cara fosca de la creació de parcs i zones verdes a les ciutats és la gentrificació i, per tant, l’expulsió dels veïns amb menys recursos d’aquests barris reformats.

“Els col·lectius més desfavorits no reben els efectes positius per a la salut mental de viure en zones més verdes; només se’n beneficien uns privilegiats, els rics”, explica a l’ARA Helen Cole, investigadora del laboratori de justícia urbana ambiental de l’ICTA-UAB. L’experta afirma que si bé el fet de disposar d’aquestes zones accessibles s’associa amb una millor salut autopercebuda, una ciutat considerada més verda o ecològica no sempre és “justa o saludable” per al conjunt de la comunitat. “El problema no són els espais verds, sinó la gentrificació que se’n deriva. Calen ciutats menys tècniques i més verdes, però sempre tenint en compte el context de cada barri i les seves necessitats”, precisa. Les afirmacions de Cole es basen, en part, en un estudi elaborat a 44.000 ciutadans de Nova York, que revela que la reforma dels barris -amb oferta d’habitatges i serveis irresistibles- atrau nous veïns amb més poder adquisitiu i n’expulsa la població originària de classe social mitjana-baixa o baixa.

Pocs oasis urbans a Europa

El contacte amb espais naturals durant la infantesa comporta beneficis físics i psicològics durant tota la vida, segons l’estudi de l’ISGlobal elaborat a partir de les dades creuades de 3.600 persones adultes que resideixen a Barcelona i a tres ciutats europees -Doetinchem (Països Baixos), Kaunas (Lituània) i Stoke-on-Trent (Regne Unit)-. Els participants van respondre a un qüestionari sobre la freqüència d’ús d’espais naturals durant la infància, incloent-hi les visites intencionades i les no intencionades (com ara jugar al jardí de casa). L’anàlisi revela que aquells que durant la infància s’havien exposat menys als espais naturals obtenien pitjors resultats en els tests de salut mental que els que sí que s’havien criat interaccionant amb entorns verds i blaus. Helen Cole, experta en desigualtats en salut, subratlla que “ecologitzar” les ciutats és essencial per al benestar dels veïns: “Els espais verds fomenten l’activitat física i tenen un efecte tranquil·litzador. A més, els arbres i els parcs permeten lluitar contra la pol·lució i augmentar la interacció social entre ciutadans”.

Tres de cada quatre europeus viuen en ciutats i tenen molt poc accés a oasis urbans. “Barcelona, per exemple, és una ciutat molt compacta on costa habilitar entorns naturals”, assenyala Mark Nieuwenhuijsen, director de la iniciativa de planificació urbana, medi ambient i salut de l’ISGlobal. De fet, durant anys el Parc de la Ciutadella va ser l’únic parc ubicat al centre de la ciutat.

Més continguts de