L'eix francogermànic de la UE s'esquerda per Trump i la guerra de l'Iran

Brussel·lesAlemanya i França són les dues principals potències de la Unió Europea i les més influents dins del bloc comunitari. Totes les grans decisions han de comptar, almenys, amb l'impuls o el vistiplau d'un dels dos estats membres. Són determinants en totes les negociacions i posicionaments que prenen les institucions europees. Tot i això, és habitual que Berlín i París es trobin defensant opcions completament oposades. L'últim cop en què l'esquerda francogermànica s'ha fet evident és amb la guerra de l'Iran i el seu suport o condemna a l'ofensiva dels Estats Units i Israel contra el règim dels aiatol·làs.

Amb poca estona, aquest dimarts, França i Alemanya van mostrar dues visions molt diferents sobre el conflicte a l'Orient Mitjà. A la tarda, el canceller alemany, Friedrich Merz, es va reunir a la Casa Blanca amb el president dels Estats Units, Donald Trump. El dirigent germànic li va fer la pilota descaradament al magnat novaiorquès, i va defensar amb dents i ungles la seva ofensiva a l'Iran. Fins i tot, quan el líder estatunidenc va carregar contra Espanya i va amenaçar amb tallar les relacions comercials amb l'estat espanyol, Merz no va sortir en defensa del soci europeu i, en canvi, va dir que ja "tracta de convèncer Espanya" perquè incrementi la seva despesa militar. "És l'únic que no està disposat a acceptar-ho", va afegir Merz.

Dues hores després, el president francès, Emmanuel Macron, iniciava un discurs televisat en què per primera vegada va assegurar que "les operacions militars" dels EUA i Israel estan "fora del marc de dret internacional" i, per tant, no les pot "aprovar". El cap de la República francesa no s'havia pronunciat en aquests termes abans, si bé l'Elisi sempre ha fet equilibris per acontentar Trump i evitar un to massa bel·licista. De fet, anteriorment, el ministre d'Exteriors francès, Jean-Noël Barrot, ja havia condemnat els atacs en la mateixa línia que Macron; però el mateix president francès també va firmar un comunicat conjunt amb Alemanya i el Regne Unit aquest mateix diumenge en què es mostrava disposat a "intervenir" en el conflicte en defensa dels seus interessos i anunciava que "treballava conjuntament amb els EUA en la regió".

Macron també s'ha volgut distanciar de Merz en expressar el seu suport al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, després que Trump amenacés –davant de Merz– de tallar les relacions comercials amb Espanya. "[Macron ha trucat a Sánchez] per expressar-li la solidaritat europea de França en resposta a les recents amenaces de coacció econòmica", informen fonts de l'Elisi a l'ARA.

Posteriorment, però, en conferència de premsa, el canceller Friedrich Merz va justificar el seu silenci, tot matisant. "No volia aprofundir en el debat públicament ni, potser, agreujar-lo", va dir aquest dimecres, assegurant que va tractar amb Trump les relacions entre la Casa Blanca i la Moncloa en una "conversa privada".

Més autonomia vs. més atlantisme

Les diferències dels equilibris francesos i la contundència alemanya a favor dels atacs dels EUA i Israel a l'Iran també constaten dos posicionaments històrics que disten molt de com entenen la Unió Europea. Per un costat, França, que té armes nuclears, advoca en tots els camps per una Europa autònoma i lliure de dependències, també respecte a Washington. En canvi, Alemanya, que des de la Segona Guerra Mundial ha renunciat al poder militar, sempre ha confiat en la protecció estatunidenca, i fa pressió per salvaguardar les relacions transatlàntiques per evitar que la UE es desacobli dels lligams amb els EUA.

En la crisi de Groenlàndia, durant els dies en què Trump amenaçava amb envair l'illa àrtica, les diferències també es van fer evidents. Mentre que Macron va adoptar un to molt dur contra la Casa Blanca i va reivindicar la necessitat d'Europa de recuperar les regnes, Merz hi va treure ferro i va tornar a alabar les relacions transatlàntiques i l'administració Trump.

L'esquerda entre Berlín i París acaba afectant, i molt, la Unió Europea. Les grans divisions del bloc sovint tenen l'arrel en les diferències entre Alemanya i París, i també han marcat la posició i la indefinició del club europeu amb la guerra de l'Iran. Els dirigents comunitaris han fet declaracions i han emès comunicats contradictoris, en els quals no han ni condemnat el trencament del dret internacional per part de Trump per no ofendre cap dels estats membres. Un altra vegada, un eix francogermànic gripat ha deixat la UE sense veu en l'escena internacional.