França i Grècia envien vaixells de guerra a Xipre i el Regne Unit ho estudia

Brussel·lesEls aliats europeus treuen ferro a l'atac de drons iranians contra la base britànica de Xipre i asseguren en tot moment que la intenció de Teheran no era atacar un estat membre de la Unió Europea o territori britànic. Tot i això, alguns dels socis de la Unió Europea, com França i Grècia, s'han activat per ajudar en la defensa de l'illa i hi han enviat armament defensiu en un context d'expansió de la guerra de l'Iran. D'aquesta manera, creix la involucració dels socis europeus en el conflicte, si bé a hores d'ara l'article de seguretat col·lectiva de la Unió Europea no s'ha activat.

El govern xipriota ha anunciat que rebrà sistemes antimíssils i antidrons de l'exèrcit francès, així com una fragata. Aquesta ajuda se sumarà a la que ja ha enviat el principal aliat de Xipre, Grècia, que aquest dilluns va anunciar que hi desplegarà quatre caces i dues fragates. A més, el Regne Unit està estudiant l'enviament d'un destructor tipus 45 de defensa aèria, segons mitjans britànics. De moment, però, Londres no ha confirmat l'ajuda militar.

Pel que fa al global del bloc europeu, la portaveu de la Comissió Europea, Paula Pinho, ha explicat aquest dimarts en roda de premsa que Xipre no ha demanat l'activació de l'article 42.7 dels Tractats de la UE, que és una còpia de l'article 5 de l'OTAN. "Si un estat membre és víctima d'una agressió armada al seu territori, els altres estats membres estan obligats a ajudar-lo i assistir-lo per tots els mitjans al seu abast", diu el text legal.

L'article té una funció sobretot dissuasiva i, per tant, té com a objectiu evitar rebre atacs de països tercers. De fet, només s'ha activat una vegada i va ser a petició de França arran de l'atemptat islamista de París del 2015 a la revista Charlie Hebdo. L'activació de la defensa col·lectiva pot suposar una escalada bèl·lica i un pas important en la involucració de la UE en el conflicte, cosa que tant les principals potències europees com Brussel·les volen evitar.

Acontentar Trump i evitar una escalada

Les tres grans potències europees —Alemanya, França i el Regne Unit— van assegurar el cap de setmana passat que estan disposats a intervenir en el conflicte per "defensar" els seus "interessos" i el dels seus aliats. El comunicat acordat entre Berlín, París i Londres buscava sobretot acontentar Donald Trump i, de fet, apunta que treballaran "conjuntament amb els Estats Units" en la guerra de l'Iran.

Malgrat aquest comunicat, a l'hora de la veritat, el govern alemany ha sortit a aclarir que la seva intenció no és involucrar-se en cap sentit en el conflicte, i el Regne Unit, que encara té guardada a la memòria la seva participació en la guerra de l'Iraq, s'està mostrant dubitatiu fins i tot en enviar una fragata a Xipre. Això sí, Londres ja ha enviat capacitats defensives a l'illa, com defenses aèries, i el primer ministre britànic, Keir Starmer, va anunciar aquest dilluns que ha donat permís als Estats Units per utilitzar les seves bases militars arreu d'Europa per atacar l'iran. Tot i això, Downing Street no ha aclarit si la seva base militar a Akrotiri (Xipre) és una de les que el Pentàgon pretén utilitzar.