Lucía Avilés: "Si l’Estat no regula la violència econòmica, es consolida com a còmplice dels agressors"

BarcelonaA principis d’octubre, la titular del jutjat penal número 2 de Mataró, Lucía Avilés, va elevar una exposició raonada demanant a l’Estat que reconegui la violència econòmica contra les dones com una forma més de violència masclista. Una iniciativa pionera a Espanya i a Europa que de moment no ha tingut resposta.

Quan parlem de violència sobre les dones pensem en violència física, psicològica, però n’hi ha també d’econòmica?

— Sí. A través de la violència econòmica es genera un patiment psicològic a les dones i els fills. Els tractats internacionals que ens vinculen, com ara el conveni d’Istanbul, reconeixen l'econòmica com una modalitat de violència de gènere, i en això encara hem d’avançar en la legislació estatal perquè es reguli. Ara hi ha un desfasament entre la manera com es regula la violència de gènere al Consell d’Europa i com es regula a l'Estat. La legislació autonòmica sí que reconeix la violència econòmica com a violència de gènere, però les autonomies no tenen competències penals i processals.

El cas que la va portar a fer la petició era l’impagament reiterat d’una pensió. ¿Hi pot haver altres situacions?

— La violència econòmica adopta múltiples formes. La més coneguda és l’impagament de les pensions, però n’hi ha d’altres com el sabotatge laboral -cada vegada que la parella de manera imperativa diu "No treballis, que ja me n’encarrego jo"- o quan s’atribueix el domicili familiar a la mare, hi ha una hipoteca i el pare deixa de pagar la seva part.

¿El fet que la violència econòmica no estigui regulada impedeix per exemple que es pugui plantejar com a agreujant d’un delicte?

— A més de les previsions que fa el pacte d’estat contra la violència de gènere, l’article 14 de la Constitució reconeix la igualtat entre sexes i l’article 9 preveu que l’Estat elimini totes les dificultats perquè es consolidi aquest dret. A això cal sumar-hi que, d’acord amb el principi de diligència de vida, regulat pel conveni d’Istanbul, l’Estat ha d’actuar amb la deguda diligència en la prevenció, investigació, sanció i reparació de tots els delictes i, en aquest cas, de la violència sobre les dones. No regular la violència econòmica per a l'Estat és tant com consolidar la seva posició com a còmplice dels agressors, està consolidant i legitimant el control econòmic sobre les dones, que és precisament en el que es tradueix la violència econòmica.

El pas que vostè ha fet té pocs precedents.

— És el segon cop que es planteja a Espanya una iniciativa legislativa judicial, i té un valor històric important perquè no només és la primera vegada que es planteja en relació amb la violència sobre les dones sinó que, i crec que això té una càrrega simbòlica important, és la primera vegada que es planteja per part d’una jutge, i d’una jutge de base. I ho dic perquè dins la carrera judicial, com a la resta de professions, hi ha un sostre de vidre per a les dones. També les jutges tenim una veu jurídica per activar la palanca de canvi social, i això és el que he volgut fer en l’exposició, alçar la veu en nom de moltes dones que necessiten el dret com un instrument d’emancipació.

I té resposta?

— No hi ha cap canal de comunicació directe entre jutjats i ministeri de Justícia. Vam trucar a la Moncloa i no sabien de què estàvem parlant. Però l’article 4 del Codi Penal no només diu que s’han de rebre aquestes exposicions sinó que s’han de tramitar. Al final vam enviar-la al ministeri de Justícia i de moment no tenim resposta. No es pot entendre que una qüestió d’ordre públic com la violència de gènere -i una de les seves manifestacions, que és la violència econòmica- no s’atengui per part del govern. Com que no hi ha constància de la tramitació, he dictat una nova providència explicant que hi ha el deure de tirar-la endavant, i l’he enviat a la presidència del govern, el ministeri de Justícia, el d’Interior, el d’Igualtat i la Delegació del govern en matèria de violència de gènere. Ara se’ls demana expressament que hi donin resposta.

Parlant de violència masclista, ¿casos com els d’Igualada evidencien que cada cop hi ha més agressions sexuals i més greus?

— Cada vegada hi ha més consciència d’aquests casos, i això està fent que es denunciïn més, però també és cert que a causa de la inexistència d’una educació afectivosocial cada cop es consumeixen més continguts pornogràfics a través de les xarxes socials, i això està derivant en la necessitat d’imitar allò que es veu.