ENERGIA
Societat 08/11/2013

Els errors tècnics del Castor

L'auditor del magatzem de gas es va queixar que no van tenir accés a la base de dades geològiques

Albert Solé
4 min
UN PROJECTE AMB ESQUERDES DES DEL PRINCIPI  Escal UGS és una empresa creada expressament per explotar el magatzem Castor, sense l'experiència i la solvència de les grans empreses que es dediquen al negoci des de fa temps. Aquesta és una de les explicacions, segons els experts, que expliquen per què hi ha tants errors tècnics en el projecte que el ministeri d'Indústria ha hagut de frenar temporalment.

BarcelonaMentre el ministeri d'Indústria no fa públic encara l'esperat informe tècnic de l'IGME (Institut Geològic i Miner Espanyol), que ha de definir el futur del magatzem de gas Castor, els dubtes sobre com es va elaborar el projecte i com es van menystenir els riscos potencials creixen. Josep Giner, professor associat del departament de geoquímica, petrologia i prospecció geològica de la Universitat de Barcelona (UB), amb més de 30 anys d'experiència en pous de petroli després de treballar arreu del món per a les petrolieres més importants, va fer ahir una presentació de les seves conclusions sobre el Castor. El professor Giner explica que ell només ha analitzat les dades que són públiques sobre el magatzem, i que només amb això ha trobat un munt de llacunes tècniques, i ha arribat a una conclusió: "El jaciment Amposta tècnicament no era el millor candidat per ser un magatzem de gas, però sí que era un bon candidat estratègic per la seva situació geogràfica".

Camp de falles actives

El Castor va menystenir el risc sísmic del jaciment Amposta

"He estat en pous de petroli que han patit problemes greus, i quan els analitzes posteriorment veus que sempre hi ha una cadena d'errors que tenen l'origen en un error inicial greu". Amb aquesta experiència, segons Josep Giner, el gran error d'Escal UGS -l'empresa responsable del Castor- és escollir l'Amposta per injectar-hi gas i fer-hi un magatzem perquè està situat en una zona de falles encara actives. L'empresa assegura que els sismes forts han sigut naturals, però Giner creu que això és massa casualitat. Els terratrèmols del mes passat a les Terres de l'Ebre evidencien que "Escal no va avaluar-ne bé el risc".

Sense precedents

No van trobar cap dipòsit al món semblant, un fet que eleva el risc

Qualsevol informe tècnic per a projectes com el Castor ha d'incloure exemples de casos similars al món per preveure possibles problemes o, al contrari, per confirmar que un projecte igual a un altre lloc ha sigut un èxit. El Castor va presentar cinc casos anàlegs, però en el mateix estudi ja diu que quatre d'aquests casos, geològicament, no es poden comparar. I el cas que sí que s'hi assemblava és el del jaciment Casablanca, situat pocs quilòmetres al nord del Castor, però en l'estudi diu que s'hi va intentar injectar CO i encara no està confirmada la seguretat. Sobre aquest fet, el professor de recursos energètics i geologia del petroli a la UB va explicar en una conferència la setmana passada que Repsol va abandonar el projecte al Casablanca perquè va trobar una fuita. "Si la conclusió és que l'Amposta és un cas únic sense comparació, això d'entrada ja augmenta el risc perquè no saps què t'hi pots trobar quan hi comencis a treballar. I quan el risc és inassumible un projecte com aquest s'ha d'avortar", afirma Giner.

Els dubtes de l'auditor

Gaffney Cline diu que no ha tingut accés a totes les dades

Llegint la densa informació a la qual ha tingut accés, Josep Giner ha trobat que l'auditora tècnica del projecte, Gaffney Cline & Associates, va donar-hi el vistiplau, però va deixar escrita una reserva: "Aquest informe descriu el procés de modelatge de jaciments amb cert detall, però no inclou la base de dades d'entrada [dades geològiques del jaciment i dades del gas injectat], que no ha estat possible validar". I en l'informe de l'IGME que també valida el Castor també diu que ha verificat la metodologia dels models de simulació, però no diu res de la base de dades. "Jo he treballat durant un temps d'auditor de projectes de pous de petroli i l'únic que a mi m'interessava veure és la base de dades -l' input en l'argot-, que es fa servir per fer els models del simulador informàtic per preveure el seu comportament al llarg dels anys", recorda Giner.

Risc de fuita de gas

Admeten aquest risc, però no preveuen totes les possibilitats

El primer cop que Josep Giner va parlar públicament del cas Castor va ser a l'ARA, i va exposar la seva teoria que els terratrèmols els havia provocat una fuita de gas del magatzem. Ahir va mantenir-la, tot i que Escal UGS assegura rotundament que no hi ha hagut cap fuita. "Estic disposat a creure-m'ho, però m'agradaria veure les dades que ho demostrin, i l'empresa no les ha ensenyat". Escal sempre ha defensat que l'Amposta és un magatzem estanc perquè durant milions d'anys hi ha hagut petroli. "Hi ha molta documentació sobre tipus de roques que sí que aguanten fuites de petroli, però no de gas", responia ahir Giner. En el projecte del Castor, l'empresa sí que admet que hi ha la possibilitat d'una fuita de gas i que això provocaria sismes, però que sempre serien de baixa intensitat. El professor de la UB destaca que l'estudi del Castor només preveu la possibilitat d'una fuita si es trenca el segell de la coberta, però no que hi hagi una fuita lateral, per la falla Amposta, que fa de paret del magatzem. Segons Giner, hi ha moltes possibilitats que la falla sigui permeable i que Escal no ho va tenir en compte.

Obvien els dubtes de Shell

La petroliera va injectar gas a l'Amposta 4 anys, i el va deixar

La petroliera Shell va descobrir el jaciment Amposta el 1970, i el va abandonar el 1989. Els últims quatre anys Shell va estar-hi injectant gas, però ho va deixar sense explicar-ne els motius. No hi ha cap document en què la petroliera expliqui per què va deixar d'injectar-hi gas, però és un precedent a tenir en compte. A més, el projecte del Castor descriu les roques del jaciment amb una porositat elevada, del 20% -com més porositat, més capacitat d'emmagatzematge-, mentre que els estudis que va fer la companyia Shell el 1970 parlaven d'una porositat molt inferior, i és a partir d'aquesta dada que van estar 12 anys extraient petroli.

La Plataforma en Defensa de les Terres del Sénia no s'atura encara que els sismes hagin desaparegut. Ahir van fer una roda de premsa i aquest diumenge (12 hores) tornarà a demostrar la seva capacitat de mobilització: promourà una cadena humana que encercli el perímetre de la planta terrestre del Castor. La plataforma ha calculat que caldran unes 3.000 persones per aconseguir-ho, i creu que diumenge arribaran a ser unes 5.000. No totes arribaran des d'Alcanar i Ulldecona, sinó que grups de joves de Vinaròs, Benicarló i Peníscola s'han afegit a la convocatòria.

stats