L’escalfament del mar amenaça els esculls balears

PalmaLa supervivència de les comunitats de gorgònies, esponges, coralls i algues calcàries de les illes Balears està en risc per l’escalfament del mar. Les variacions de la temperatura són cada vegada més freqüents per la crisi climàtica i això genera una gran mortalitat entre aquests organismes, que ofereixen refugi a múltiples espècies de peixos. A més, s’està investigant la capacitat que tenen de capturar el diòxid de carboni. La pèrdua progressiva d’aquests hàbitats que formen els esculls pot suposar una oportunitat perquè altres algues invasores o algues que creixen més ràpidament els substitueixin, però també es poden acabar convertint en un desert marí de roca pelada. Així ho explica Cristina Linares, professora d’ecologia de la Universitat de Barcelona, que ha documentat aquest fenomen a Eivissa, Menorca i Cabrera. I és molt probable que acabi passant també a la resta d’illes.

“Els boscos de gorgònies o els hàbitats coral·lígens són els grans desconeguts del mar, tot i que la seva funció en l’ecosistema és similar a la de la posidònia”, comenta Linares. Com explica la professora, la mortalitat massiva de coralls, esponges i gorgònies causada per l’escalfament de l’aigua es va detectar per primera vegada al Mediterrani el 1999, i també va afectar el nord de Menorca. A l’arxipèlag de Cabrera es va observar el 2011, i a Eivissa, el 2016. “Els episodis no són anuals, però cada vegada són més recurrents”, lamenta. Quan se superen els 25 o 26 graus al mar durant diverses setmanes, aquestes comunitats comencen a morir. Les espècies pateixen un “estrès fisiològic”, o sigui, que inverteixen tots els seus recursos per respirar i aguantar com poden. La biòloga recorda que la pujada de la temperatura només es pot aturar reduint les emissions de CO 2.

Segons explica Linares, l’estiu ha estat càlid i les esponges, les algues calcàries i els coralls que viuen en els primers 25 metres de profunditat als illots eivissencs de les Bledes han patit l’escalfament del mar. Enguany s’han trobat coralls blancs, i això vol dir que estan morts o parcialment morts, perquè són organismes que poden sobreviure malgrat que una part de l’exemplar estigui afectat. Passa el mateix amb les gorgònies, però enguany les poblacions que estudia Linares no han estat afectades. El 2016, però, un 50% de les comunitats que habiten entre els 30 i 40 metres de profunditat als illots del Vedrà i el Vaixell van resultar afectades per l’augment de la temperatura. Les gorgònies van mostrar una mitjana de teixit afectat d’un 20%, i s’estima que un 2% van morir completament. La pèrdua d’una comunitat té un greu impacte sobre l’espècie, perquè han de passar molts d’anys perquè pugui créixer. Les gorgònies, per exemple, poden arribar a fer un metre i mig i tenir un centenar d’anys, cosa que les fa un hàbitat ideal per a la llagosta i el cap-roig. Si aquests organismes poden arribar a tenir aquestes dimensions és perquè no hi ha mortalitat natural i fins ara gairebé no patien pertorbacions. Les petites algues coral·lígenes presents sobretot a les roques dels primers 25 metres de profunditat arriben a viure 20 anys i suposen un refugi per a molts peixos de roca, com ara la donzella.

L’impacte de la pesca

Als illots eivissencs on Cristina Linares treballa perquè hi ha gorgònies s’hi pot pescar, i això també té un impacte. De vegades les xarxes queden enganxades en aquests coralls i en trenquen algunes parts, cosa que redueix les dimensions de les colònies. La professora creu que s’hauria de gestionar la pesca per reduir els seus efectes. Fonts de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació de les Illes Balears recorden que el 2017 es va aprovar el pla de pesca del canal de Menorca perquè és una zona protegida. L’objectiu és evitar la pesca d’arrossegament més agressiva, perquè en aquests fons hi ha importants comunitats de gorgònies.