L'ARA i la Fundació La Caixa entreguen avui la beca Carles Capdevila a l'educació inclusiva

Els finalistes de la tercera edició de les beques situen al centre els més vulnerables i defensen la diversitat com una oportunitat educativa

Dimas Rodríguez, mestre d’educació especial, amb els usuaris de La Muntanyeta, a Tarragona. / FRANCESC MELCION FRANCESC MELCION ARA

La tercera edició de les beques Carles Capdevila, que ha valorat 52 projectes, premiarà amb 20.000 euros una iniciativa innovadora d’escola inclusiva. La iniciativa, organitzada pel diari ARA i la Fundació Bancària La Caixa, ha tingut molt bona acollida i el resultat final es donarà a conèixer aquest vespre en un acte restringit -degut a la pandèmia- al Cosmocaixa. Els tres finalistes tenen dues coses en comú: situen al centre els més vulnerables i defensen la diversitat com una oportunitat educativa

“Ara volem universalitzar el dret a la música”

Escola Cervantes, Barcelona

Al mig de la pista de l’Escola Cervantes, al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, tres alumnes de 3r de primària toquen el clarinet i un altre els acompanya amb el violí. La cançó avança amb alguna dificultat i estridència, però quan s’acaba, els nens s’enduen els aplaudiments dels seus companys. “Què creieu que ha passat? Els clarinets i el violí no estaven en la mateixa tonalitat. Això vol dir que és com si parlessin dos idiomes diferents”, explica Nil Barutel als alumnes. Ell és un dels membres de la Riborquestra, un projecte “comunitari i intergeneracional format per músics d’entre 5 i 80 anys”. Ha anat a l’Escola Cervantes per explicar a tots els alumnes aquesta iniciativa perquè, si volen, s’hi apuntin com a activitat extraescolar com van fer fa un any els quatre alumnes que han sortit a tocar els instruments. Aquesta sessió explicativa s’ha fet a l’escola durant alguns cursos, però ara volen anar una mica més enllà i es presenten a les beques Carles Capdevila per aconseguir fer un salt endavant. “Si guanyéssim el premi podríem oferir a tots els nens i nenes de 2n de primària tocar un instrument en horari lectiu”, explica Magda Martí, la directora de l’escola.

Les desigualtats econòmiques de les famílies fan “molt difícil” que s’apuntin a les extraescolars. A l’Escola Cervantes tenen un nombre molt elevat de famílies en situació de vulnerabilitat, i ara s’han disparat amb la pandèmia. Només una dada que ho evidencia: dels 225 alumnes del centre, uns 180 tenen les condicions per rebre una beca menjador. Per això, asseguren que “l’única manera” de fer arribar el projecte a absolutament tots els infants del centre és fer-ho durant l’horari lectiu. “Ara volem universalitzar el dret a la música i aconseguir que tots els alumnes tinguin l’experiència de tocar un instrument i participin en l’orquestra intergeneracional”, afirma Martí, cosa que es faria amb la col·laboració dels dinamitzadors de la Riborquestra i dels mestres de música de l’escola. “Tant el centre com la Riborquestra tenim la mateixa filosofia, treballar per al barri i donar igualtat d’oportunitats als alumnes”, assegura.

Al pati, Barutel pregunta als nens si saben què és la Riborquestra. “És un lloc on aprendre música”, respon un dels alumnes. Aleshores Barutel agafa el violí i els demana que tanquin els ulls perquè detectin les diferències amb la viola, que toca la Blanca, també de la Riborquestra. Toquen alguns compassos de l’ Himne de l’alegria, prous perquè els nens detectin “que les notes de la viola sonen més baixes que les del violí”. El jove músic explica que l’objectiu del projecte és facilitar l’accés a la pràctica artística als alumnes del Raval i oferir-los almenys la possibilitat de fer violí, viola, violoncel, flauta o clarinet, i, de passada, “deselititzar la visió que tenim d’aquests instruments clàssics”.

De fet, es dona el cas que al districte de Ciutat Vella, i en concret al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, no hi ha cap escola municipal de música. Segons l’escola, això dificulta “un accés equitatiu a la pràctica artística d’infants, joves i adults, ja que les quotes de les escoles privades no són assequibles per a tothom”. En aquest context, la Riborquestra, que no té seu i assaja en diferents espais que li cedeixen centres com ara l’Escola Cervantes, es reivindica com “un espai de trobada entre persones amb diferents bagatges”. “La música és el llenguatge escollit per treballar per la comunitat i amb la comunitat -diu Barutel-. No és tant una finalitat com una eina per treballar les relacions entre nosaltres, perquè ens fa treballar en grup i facilita que ens coneguem i estrenyem vincles”. Ara volen garantir que no en quedi ningú exclòs.

“El repte és que cada alumne arribi al màxim”

Institut Nicolau Copèrnic, Terrassa

Ja fa uns anys que el Síndic de Greuges va constatar en un dels seus informes sobre segregació escolar que Terrassa és una de les ciutats catalanes on aquest problema és especialment greu, ja que fins al 60% dels alumnes d’ESO s’haurien de canviar d’institut perquè la distribució de l’alumnat desfavorit fos equilibrada. L’Institut Nicolau Copèrnic, al barri de Can Boada, no s’escapa d’aquesta realitat: precisament, el 60% dels alumnes ha nascut fora de Catalunya, més de la meitat dels estudiants tenen necessitats educatives especials a causa de la seva situació socioeconòmica i hi conviuen 21 llengües diferents. La complexitat de la situació no ha arronsat el claustre, sinó al contrari, fa tres anys el va esperonar a crear uns entorns d’aprenentatge personalitzats molt flexibles que s’adaptin a cada alumne. “El nostre repte és que cada alumne pugui arribar al màxim possible, i una de les eines més potents per aconseguir-ho és la motivació”, explica Àngels Matarín, coordinadora pedagògica del centre.

Es van dissenyar, doncs, diversos tallers unint els desitjos dels alumnes i l’expertesa del professorat. N’hi ha de tota mena: de robòtica, de comunicació, de música, de cuina en anglès, d’escalada, de matemàtiques cooperatives i també de cinema i teatre, que els alumnes trien en funció dels seus interessos. “Així s’impliquen i s’esforcen per aprendre”, assegura Matarín, que posa en valor que hi participi tot l’institut, des dels estudiants i els docents fins a les famílies. Aquests grups són multinivell (no són per edat, sinó que es barregen tots els cursos de l’ESO) i posen en pràctica la codocència, és a dir, la presència d’almenys dos professors que treballen plegats “per descobrir les necessitats dels alumnes i treballar de manera profunda”. A més, són activitats que es connecten amb institucions externes al centre, com el Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya, amb qui l’institut fa tàndem al projecte d’escoles Magnet. “Una de les finalitats del museu és ensenyar la importància de la ciència i la tècnica i despertar vocacions científiques en els joves”, diu Esther Font, responsable d’exposicions i acció educativa del museu, que reivindica que treballar de bracet amb el Nicolau Copèrnic els apropa a aquest objectiu.

De fet, s’han presentat a les beques Carles Capdevila per reforçar aquests llaços externs. “Fins ara hem treballat des del voluntarisme, però una inversió important ens pot ajudar a millorar molt, començant per la formació del professorat o el material”, afirma Marta Simón, dinamitzadora de l’institut i el museu. En algun moment han necessitat algun tècnic per a algun taller i no l’han pogut contractar perquè no tenien prou recursos. Ara volen donar un impuls al projecte per no deixar de fer bandera del seu lema: “Compromesos amb el teu aprenentatge i centrats en tu”.

“He obert el talent que tenia tancat dins meu”

Escola d’educació especial La muntanyeta, Tarragona

Dimas Rodríguez entra a la classe de música amb la seva guitarra i saluda, un a un, els alumnes i membres del grup Rock Inclusiu. Són usuaris de l’escola d’educació especial La Muntanyeta, de Tarragona, gestionada per l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral de Tarragona, que han trobat en la música “el llenguatge universal que no entén de capacitats”. A l’entitat van veure que a través de la música els nois i noies podien expressar els seus sentiments i les seves emocions: “Nosaltres els guiem en el redactat, però la idea i les lletres de les cançons són seves”, diu el mestre d’educació especial.

“M’agrada molt escriure des que era petit, i crec que no ho faig pas malament... M’ha ajudat molt a la vida per treure coses de dins meu que ni sabia que existien”, afirma Raúl Ivan, un dels usuaris de La Muntanyeta. Perquè nois i noies com ell puguin participar en el grup musical, a l’escola han de crear dispositius especials. “Anem adaptant instruments a les necessitats de cadascú a través de l’electrònica i el software d’informàtica musical”, explica Rodríguez, que reivindica que el grup, necessàriament, ha d’estar en “constant evolució”, ja que la majoria dels usuaris tenen dificultats en la mobilitat i la parla i cal dissenyar eines inclusives que permetin la participació de tothom.

De fet, aquest serà l’objectiu de l’escola si guanyen la beca Carles Capdevila. “Ens hi vam presentar per consolidar el projecte que vam iniciar amb recursos propis i fer-lo arribar a tots els usuaris de la nostra associació”, afirma Rodríguez. En concret, amb els diners podrien “aconseguir més recursos tècnics, crear més instruments adaptats i fer una producció final a través d’un CD de cançons”, diu. Com tantes altres activitats educatives, ara mateix el projecte tira endavant gràcies a la col·laboració desinteressada, en aquest cas, de productors i músics externs que els ajuden, així com a l’esforç ingent del grup de docents, educadors i professionals de La Muntanyeta.

El cas de la Nadia Roca exemplifica fins a quin punt tot el centre està bolcat en el projecte. “Soc fisioterapeuta, però tenia coneixements de música i em van proposar participar en aquest projecte”, diu, i afegeix: “És una experiència espectacular”. Per als usuaris, molts dels quals amb pluridiscapacitat, fer la seva pròpia música és una motivació afegida. “Gràcies a ells he obert el talent que tenia tancat a dins meu”, diu la Inesa, una de les alumnes que fa de cantant.

El projecte és inclusiu per definició: “Qualsevol persona de la nostra entitat té la capacitat per participar en un context musical o té interès pels sons i les melodies”, asseguren a la carta de presentació. Ara volen enfortir el grup de rock més inclusiu per seguir donant resposta a les inquietuds artístiques i creatives dels usuaris de La Muntanyeta.