Estrangers extutelats, sense dret a un advocat d'ofici

Denuncien que sense permís de treball ni papers no poden acreditar que compleixen els requisits per tenir ajuda legal gratuïta

BarcelonaL'administració denega el dret a tenir justícia gratuïta als joves estrangers extutelats per la Generalitat, que van arribar a l'Estat jugant-se la vida, sols i sense referents familiars i molts dels quals, a causa de problemes burocràtics o la falta d'un passaport, quan compleixen la majoria d'edat, queden a la intempèrie legal. Tot i que hi tenen dret, molts es queden sense permís de residència o, quan als 21 anys l'han de renovar, es troben que els demanen disposar d'uns ingressos de 2.000 euros, una quantitat que a la pràctica és un cop de porta per iniciar una vida. Moltes entitats que els atenen i fins i tot la direcció general d'Atenció a la Infància (DGAIA) constaten que això sovint els empeny a la delinqüència per sobreviure.

A molts d'aquests joves només els queda reclamar per la via judicial. I aquí comença un altre viacrucis,perquè, sense diners i sovint malvivint al carrer o en cases ocupades, no poden pagar-se l'assistència d'un advocat que defensi els seus interessos, però tampoc no poden demanar un lletrat d'ofici. Per accedir a la justícia gratuïta, l'Oficina d'Estrangeria de Barcelona els requereix la documentació que acrediti que estan per sota dels ingressos mínims, però el problema és que aquests nois, sense papers, tampoc no tenen autorització legal per treballar i, per tant, ni tenen sou ni declaració de renda o de la Seguretat Social, denuncia Albert Parés, advocat de l'ONG Noves Vies, que fa anys que treballa amb aquest col·lectiu. A més, no se'ls té en compte que, malgrat que no tenen un sou, poden tenir cobertes les necessitats bàsiques de menjar o habitatge gràcies als programes subvencionats per la Generalitat a entitats que els donen suport en el pas del centre de menors a la vida adulta o la prestació de 664 que reben tots els extutelats –també els de passaport espanyol– vinculats a programes de formació.

Cargando
No hay anuncios

Parés explica que, per evitar deixar-los desemparats jurídicament, renuncia als seus honoraris com a lletrat, però, com que a la delegació d'estrangeria de Barcelona sistemàticament rebutgen les peticions dels joves, són condemnats a pagar les despeses del procés. "Són 200 euros, però no els tenen", subratlla l'advocat, i assenyala que si es fa el recurs llavors encara s'ha d'afegir a la factura jurídica la minuta del procurador. "Se'ls està denegant el dret a la justícia gratuïta, sense possibilitat de refer la vida", es queixa el lletrat.

Recentment la DGAIA estimava que hi ha uns 6.000 joves tutelats o extutelats de menys de 21 anys que es troben amb una situació especialment vulnerable, sobretot arran de la sentència de l'any passat en què el Tribunal Suprem establia uns ingressos mínims de 2.000 euros per sol·licitar la residència. Per a Parés, l'única "solució" és que s'aprovi al més aviat possible el nou reglament d'estrangeria que fa dos mesos va presentar el ministeri d'Inclusió Social i Migracions i que, en principi, donarà permís de treball a aquests nois quan compleixin 18 anys, la gran reclamació del col·lectiu i de les entitats. La mesura es va anunciar que tindria caràcter retroactiu, així que el que deneguen els tribunals podria quedar resolt per la llei a favor d'aquests joves.